«Sempre m'ha impactat Viggo Mortensen»

En la celebrada Jauja, el director argentí explica la història d'un enginyer militar danès que s'endinsa a la Patagònia per buscar la seva filla desapareguda.

-¿Per què Viggo Mortensen com a protagonista?

-Sempre m'havia impactat la forma que tenia d'interpretar. Sense gaires paraules. Gràcies a Fabián Casas [guionista de Jauja] em vaig assabentar que tenia passaport danès, i em va semblar una gran oportunitat de fer-lo actuar en danès. Ell es va entusiasmar amb aquest personatge dual [també parla en espanyol] per al qual, diu, es va inspirar en el seu pare.

 

-¿Com va ser per a vostè treballar en un idioma que desconeix?

-El fet que Viggo pogués reinterpretar-me, en realitat, em donava molta tranquil·litat. A més, el danès es parla poc, així que si hi ha errors pel que fa a traducció o subtítols, pocs se n'adonaran [rialles].

 

-Un dels personatges clau de Jauja és el paisatge, els escenaris aïllats de la Patagònia. ¿Com va trobar les localitzacions?

-Les trobo viatjant per curiositat. M'empenyen les ganes de trobar llocs on no s'hagin posat mai càmeres. I conviure amb la naturalesa amb l'excusa de fer una pel·lícula. Aquesta sensació d'expedició, d'aventura, em dóna molta energia per fer pel·lícules.

 

-¿Es considera germà espiritual d'Albert Serra? Amb aquest viatge explicat en plans estàtics, Jauja pot recordar les seves dues primeres pel·lícules.

-Sí, és clar, som pròxims. Ens trobem als mateixos festivals. M'agraden molt les seves pel·lícules, ell, el seu equip. És un director que pensa sense encasellaments.

-Jauja pot semblar una abstracció del western.

-Són coses que fas de forma inconscient. Es juga amb el western i amb altres coses.

 

-Hi vaig trobar rastres de Días del cielo, de Malick, o La porta del cel, de Cimino.

-Potser. Hi ha referències del fotògraf, per exemple, que no puc filtrar. La cinta que vaig tenir com a clara referència va ser El tiroteig, de Monte Hellman, un western quiet, molt estrany.

-El director de fotografia, Timo Salminen, habitual d'Aki Kaurismäki, sol rodar en set.

-A ell li semblava que quasi filmàvem una cinta de National Geographic. El tema dels llops marins el va descol·locar una mica. Al seu país [Finlàndia] no estan acostumats a sortir a l'aire lliure. Ha treballat una llum artificial i teatral; una lluminositat molt fabricada, contra la natural que se suposa que hauria de tenir el film.

 

-¿Quins són els seus projectes?

-Bé, tinc algunes idees però em falta veure com organitzo el projecte… El que tinc clar és que m'agradaria tornar a treballar amb les noves incorporacions al meu equip: Viggo Mortensen, Fabián Casas, etcètera.

 

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

-¿Quines pel·lícules recents l'han sorprès?

-Al festival de Nova York he pogut veure Vicio puro, de Paul Thomas Anderson. És un dels directors que més admiro ara mateix, com en altres temps podia admirar Jim Jarmusch. Està molt alt pel que fa a propostes i originalitat.