Anar al contingut

UN REFERENT DE diverses GENERACIONS DE CATALANS

50 anys de 'Cavall Fort'

3La revista infantil celebra mig segle d'existència

ANNA ABELLA
BARCELONA

Ot el Bruixot, Lucky Luke, Jan i Trencapins i els Barrufets, Benet Tallaferro, el Pere Vidal de La casa sota la sorra, Jep i Fidel, Pesquis i Baliga, Sergi Grapes i moltes altres emblemàtiques sèries han desfilat per les seves pàgines des que, el desembre de 1961, el còmic Quina trepa!, de Bono, va il·lustrar la portada del primer número de Cavall Fort. Ha passat mig segle, però l'emblemàtica i entranyable revista, referent per a diverses generacions de joves catalans, continua viva. Fins al punt que per celebrar el 50è aniversari el número de desembre és un especial de 100 pàgines, amb portada de Montse Fransoy, i s'han programat activitats que culminaran a l'abril en una gran festa a l'aire lliure oberta al públic. Tot amb la mirada posada en el futur i amb l'objectiu, entre altres, de «mostrar que, sense abandonar l'esperit que la caracteritza, continua interessant als nens d'avui dia», explica la seva actual directora, Mercè Canela.

«Ella és el present i jo sóc un dinosaure», diu fent broma l'escriptor Joaquim Carbó, «únic supervivent» del primer consell de redacció de la revista i autor dels cinc primers contes publicats a Cavall Fort, perquè, afegeix, «era el 1961, feia 23 anys que no sortia cap publicació infantil en català i no hi havia gent que escrivís per a nens en la nostra llengua». Segons Carbó, autor, entre altres, de les novel·les protagonitzades per Felip Marlot o Pere Vidal, «la revista va ser una sorpresa per a molts nens i nenes que a casa parlaven català però a l'escola tot era en castellà. Si En Patufet va ser el referent d'abans de la guerra, Cavall Fort ho va ser en la dictadura».

El currículum de firmes que atresora parla per si mateix: escriptors com Josep Albanell, Josep Maria Benet i Jornet, Pere Calders, Josep Vallverdú, Salvador Espriu i Maria Aurèlia Capmany; dibuixants com Pilarín Bayés, Roser Capdevila, Cesc, Pere Joan, Josep Maria Madorell, Pep Montserrat, Peyo i Picanyol, i portades firmades per Miró, Tàpies, o Joan-Pere Viladecans.

«La preocupació inicial dels seus creadors va ser, a més d'oferir qualitat, que els nens poguessin aprendre a llegir i escriure en català -explica Canela-. És una eina pedagògica, de formació de lectors, però alhora pretén que els nois s'ho passin bé, que es diverteixin».

De periodicitat quinzenal, encara que pot trobar-se en alguns quioscos i llibreries especialitzades, Cavall Fort es distribueix bàsicament a través de la subscripció. Avui, amb una tirada de 15.000 exemplars, suma 13.000 subscriptors, als quals es poden afegir els 7.000 de Tatano, revista per a la franja de 4 a 8 anys, que abans del 2005 era un suplement de Cavall Fort. El moment àlgid de subscripcions, assolit a principis dels anys 70, va ser de 20.000. El càlcul demostra que té un públic molt fidel. «En molts casos la fidelitat es demostra de pares a fills i a néts. En altres, si a certa edat el lector es dóna de baixa després la recupera quan té fills», apunta Canela.

PROGRAMA D'ACTES / Premiada aquest any amb el Nacional de Cultura a la difusió del català per la Generalitat i, aquesta setmana, amb el Marta Mata de pedagogia de l'Associació Rosa Sensat, ahir a la nit la revista va començar a celebrar el seu aniversari amb un acte a CaixaForum, amb el president Artur Mas, durant el qual es va entregar el Premi Cavall Fort 2011 a Albert Garriga i Pujol pels contes Polsim, Farina i Balma. El seguiran un documental coproduït per Televisió de Catalunya, de pròxima emissió, i el concurs 50 enigmes de Cavall Fort, que podrà seguir-se a través de la revista. Per a suggeriments, la web o El calaix del doctor Cirera.

0 Comentaris