Anar al contingut

3.000 entitats socials escalen amb veu pròpia

Amb el lema 'Créixer socialment', 35 federacions representants de les entitats socials de base comencen avui a BCN el cinquè Congrés del Tercer Sector Social. Durant quatre dies, la seva atenció a més d'un milió de persones debatrà sobre reptes i propostes

CARME ESCALES

Més d'un milió de persones a Catalunya reben diàriament el suport directe o indirecte d'alguna de les 3.000 entitats socials que formen part de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. És l'organització formada per 35 federacions que aglutinen les entitats socials de base: associacions, fundacions, cooperatives i empreses d'inserció, que, sense ànim de lucre, tenen com a missió atendre els col·lectius més vulnerables de la societat.

Totes aquestes entitats estan citades avui, fins divendres que ve, a exposar les seves experiències d'acció diària i debatre de manera conjunta sobre els principals reptes i les necessitats comunes per seguir obrint pas a la seva tasca, en el cinquè Congrés del Tercer Sector Social. En la cita, conferències, col·loquis i debats, amb intervenció de 182 ponents, exposaran conceptes que contribueixen a solidificar un camí de futur en què les entitats del tercer sector social s'enforteixin, i ho facin cada vegada més de la mà de les administracions públiques.

CRÉIXER COM A SECTOR

El lema d'aquest cinquè congrés és Créixer Socialment, objectiu per al qual, en paraules del president de la Taula, Oriol Illa, «fa falta un model propi que compti amb un concert amb l'Administració pública reconegut i aprovat públicament». Segons Illa, «així s'evitarien riscos com el que deixa l'atenció a les persones en mans del mercantilisme financer que prioritza el benefici econòmic. Perquè no es tracta de produir, sinó d'atendre persones, i les entitats que s'ocupin d'aquesta qüestió han de quedar fora de les lleis del mercat», puntualitza el president de la Taula d'Entitats del Tercer Sector. «Ja existeix una directiva europea -que data del 2014- que demana als estats -i en això el Govern de Catalunya té plenes competències- un model de concertació», assenyala Oriol Illa. «Ara ens falta implementar-lo, per assegurar així que l'usuari tingui capacitat d'escollir, i per limitar el lucre de les entitats que ofereixin atenció a les persones. D'aquesta manera s'evitaria que els concursos de licitació solament tinguin com a base el preu. Aquest no ha de ser el criteri quan es tracta de l'atenció a les persones. I per aconseguir-ho les polítiques socials han d'ocupar un lloc en les agendes polítiques. L'atenció a les persones ha de passar al davant d'infraestructures que poden esperar», afegeix Illa.

Si una Catalunya que situa l'atenció a la desigualtat social com a destí polític en el seu llibre de ruta és una il·lusió o bé un projecte real és el tema que tractarà la professora d'Administració i Direcció d'Empreses (ADE) de la Universitat de Lleida (UdL) i membre del Centre de Recerca sobre Joventut i Societat (JOVIS), Maria Àngels Cabasés. L'especialista en economia repassarà la situació actual a Catalunya, en relació amb els drets econòmics i socials dels seus ciutadans, comparant-la amb la que es viu en altres països; i plantejarà reptes concrets per reconstruir els drets socials, apoderar la societat per ajudar a aconseguir-ho, «i molt especialment els joves com a motor de canvi», precisa Cabasés.

BLINDAR LES POLÍTIQUES SOCIALS

«Les retallades aplicades a Espanya han atacat les polítiques de protecció social, les que més incideixen en el benestar de la societat. Se'ns ha venut la idea que tenim un problema de deute, però el problema és d'ingressos, no de despesa. El sistema fiscal és molt poc eficient, hi ha molt frau fiscal. I el treball, la falta d'ocupació i la gran bretxa entre salaris són factors que marquen la desigualtat social», puntualitza Cabasés. «Ara és urgent restituir i blindar des del punt de vista econòmic, jurídic i social els drets socials per garantir el benestar de les persones. No serveixen les actuacions aïllades, hem de situar el dret i la generació de llocs de treball en el centre de les polítiques públiques, i augmentar el salari mínim, que a Catalunya hauria de ser de 1.060 euros», afegeix la ponent del congrés que s'inicia avui a Barcelona. En la cita, es mostraran els resultats del Baròmetre 2016 sobre l'evolució de les entitats socials catalanes el 2015 i el seu impacte en la societat.

Els congressistes coneixeran de primera mà 41 projectes desenvolupats per entitats de tot el territori, una selecció dels quals es descriuen en aquestes pàgines. La resta, així com els ponents i el programa, es pot consultar a la web www.congrestercersector.catque ofereix en streaming l'obertura.

Temes: Oenagés Pobresa

0 Comentaris
cargando