Mor l'ossa Tola, icona de la recuperació de l'os bru a Espanya

L'exemplar d'os bru cantàbric Tola ha mort aquest dijous a la closa asturiana de Sant Adriano, on vivia en captivitat juntament amb la seva germana Paca, segons han confirmat a Europa Press fonts de la instal·lació.

Tots dos exemplars es van convertir en una icona de la recuperació de l'os bru cantàbric, en perill d'extinció. De fet, la closa es va inaugurar l'any 1996, davant la necessitat de buscar un lloc per albergar la Paca i la Tola.

Van ser rescatades el 1989 dels caçadors furtius que havien matat la seva mare i era impossible reintroduir-les al medi natural, ja que estaven habituades a la presència humana.

Una vegada rescatades, van ser entregades amb cinc mesos de vida al Fons Asturià per a la Protecció dels Animals Salvatges (Fapas). A partir de llavors, van viure primer en diferents instal·lacions a Catalunya i El Hosquillo (Conca), fins que el 1996 va ser habilitada a Sant Adriano la closa que era el seu hàbitat actual, on vivien en règim de semillibertat al constatar-se la impossibilitat de reintroduir-les al medi natural, ja que estaven habituades a la presència humana.

Intents fallits de descendència

Entre el 2008 i el 2010 es van mantenir intents fallits d'encreuar la Tola i la Paca amb el Furaco, un exemplar d'os bru que va ser seleccionat i desplaçat des de Cantàbria fins a Astúries per aconseguir la reproducció de les osses. El projecte va ser abandonat el 2011 al considerar els tècnics que la reproducció era improbable.

Malgrat que el pla de cria va resultar infructuós, el 2013 va aparèixer de manera inesperada una primera cria de la Tola, però es va trobar morta en circumstàncies que apuntaven a un esclafament per part de la mare.

Les causes de la mort de l'exemplar seran determinades amb exactitud per una necròpsia que es portarà a terme en els pròxims dies. No obstant, des de la Fundació Os d'Astúries han explicat que l'animal tenia dificultats motrius des de feia uns quants anys i que havia estat subjecta a cures especials per aquest motiu.

Tenia 29 anys

En un principi, els responsables de la closa on vivia atribueixen el progressiu deteriorament que va patir, accentuat en les últimes setmanes, a l'edat. L'óssa morta ja tenia 29 anys, una edat molt avançada per a aquest tipus d'ossos.

Notícies relacionades

Olor de cremat a les terres de l'os

Màxima alerta: nous estudis avancen dràsticament la frenada del Corrent Atlàntic

La Tola era una femella de pelatge marró fosc, amb un antifaç més fosc a la cara. El seu pes era variable, segons l'estació de l'any, encara que el màxim conegut era de 178 quilograms.

El 2007 s'estimava una població d'entre 105 i 130 exemplars d'ossos bruns a la serralada Cantàbrica, segons l'Enciclopèdia virtual dels vertebrats espanyols (CSIC).