On Catalunya

Catalunya ja nota els efectes del canvi climàtic

amadridejos3343238 29 08 05 pantano  llosa de cavall  entre solsona i st lloren170129184344

amadridejos3343238 29 08 05 pantano llosa de cavall entre solsona i st lloren170129184344 / MARC VILA

4
Es llegeix en minuts
Antonio Madridejos
Antonio Madridejos

Periodista

ver +

La temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat 1,55 graus des de 1950, any a partir del qual es comença a disposar d'una xarxa completa d'observatoris meteorològics, i al voltant de dos graus des del 1900. El canvi pot semblar escàs, una cosa difícil d'apreciar en la vida quotidiana, però la realitat és que això ja ha suposat, entre molts altres efectes, un lleuger increment del nivell del mar, una recurrència més gran de les onades de calor i dels períodes de sequera, un canvi de les espècies marines de pesca, una regressió de les platges, la desaparició de les últimes glaceres, un canvi de dates en la floració i la fructificació dels cultius i un retrocés a la muntanya de les espècies forestals més típiques d'ambients freds. És només la punta de l'iceberg.

El canvi climàtic ja és aquí i sense dubtes anirà a pitjor, encara que la magnitud dels impactes dependrà en bona mesura de l'interès que demostri la comunitat internacional per mitigar-lo i de la capacitat dels països per adaptar-se a la nova realitat. En el cas concret de Catalunya, segons les projeccions climàtiques més moderades, s'espera que la temperatura mitjana creixi almenys 1,4 graus més d'aquí a l'any 2050, per sobre de la mitjana mundial, una particularitat comuna a tota la conca mediterrània. Seguint la tendència ja observada, l'augment tèrmic serà superior a les zones de muntanya del Pirineu i a l'estiu.

Un monumental informe elaborat  per 140 destacats científics detalla els efectes actuals, analitza les previsions i proposa mesures de mitigació

Tots els anteriors exemples procedeixen del Tercer Informe sobre Canvi Climàtic a Catalunya, presentat aquest migdia al Palau de la Generalitat pels consellers Raül Romeva i Josep Rull, una monumental obra de 624 pàgines (en format paper) que recull i sintetitza tota la informació científica disponible i ofereix propostes per a la mitigació del problema global des de l'àmbit català. Els dos informes anteriors s'havien publicat els anys 2005 i 2010. 

En l'elaboració han participat 140 científics i experts tècnics sota la coordinació de Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona (UB). Martín Vide destaca que l'informe s'ha elaborat de forma "independent" gràcies al treball de "molt destacats" especialistes de centres científics i universitats.

El projecte, la gestació del qual ha durat un any i mig, l'han impulsat el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), el Departament de Territori i Sostenibilitat (Oficina Catalana del Canvi Climàtic i Servei Meteorològic de Catalunya) i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), amb el suport de la Fundació La Caixa.

El principal efecte negatiu del canvi climàtic a Catalunya serà probablement l'escassetat d'aigua ja que bona part del territori ja està al límit pel que fa a explotació de recursos. Curiosament, com recorda Martín Vide, la precipitació mitjana anual no ha variat en excés des de 1950 (disminució de l'1,2%, estadísticament sense valor), però les projeccions climàtiques i els models de càlcul climàtic estimen una disminució del 13% el 2100, segons constata el capítol coordinat per Josep Calbó, professor de Física de la Universitat de Girona.

Fins i tot en el cas que plogui el mateix, l'evapotranspiració més gran derivada de la calor i els canvis en la distribució temporal (menys dies de precipitació però amb més intensitat) ocasionaran una disminució notable d'aigua, a la qual cosa s'haurà de sumar més demanda per part dels regadius i els boscos. Per exemple, el professor Josep Mas-Pla i col·laboradors estimen que les comarques de l'interior disposaran el 2050 d'un 18% menys de recursos hídrics que en l'actualitat. El risc d'incendis forestals també s'incrementarà, encara que un canvi en la gestió -més aprofitament forestal- podria evitar el pitjor.

Les noves condicions climàtiques no significaran la desaparició dels hiverns freds i les gelades severes, però sí una menor recurrència, diu l'informe. En canvi, augmentaran els episodis extrems de calor i les ratxes seques. Martín Vide destaca, per exemple, que les nits tropicals (sense baixar de 20ºC) s'han convertit en la norma en els estius de Barcelona i que en els últims anys es comencen a detectar nits tòrrides (sense baixar de 25ºC). Al Pirineu, ja molt afectat per l'augment de les temperatures, han desaparegut els últims vestigis de neus perpètues i "únicament s'intueix una glacera rocosa al massís del Bessiberri". 

Notícies relacionades

Una de les conseqüències directes de la fusió dels casquets polars i de les glaceres, així com de l'expansió tèrmica de l'aigua, és l'augment del nivell del mar. En el cas de l'Estartit, un referent per a Catalunya amb dades des de 1974, el creixement ronda els 3,6 centímetres per decenni. Tot això, sumat a l'increment dels temporals marítims, tindrà com a efecte una erosió clara a les platges, que ara ja perden entre 60 i 90 centímetres anuals, com recorda en l'informe el capítol coordinat per Agustín Sánchez-Arcilla, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). "El 2100, el 20% de les platges requeriran d'accions addicionals per al seu manteniment", afegeix. Els terrenys més afectats seran els deltaics, com la desembocadura l'Ebre, el Llobregat, el Tordera i el Ter-Fluvià. 

És necessari seguir investigant el problema i millorar la difusió de la informació "a la població en general", conclou l'informe, perquè així Catalunya pugui treballar amb més eficàcia en l'adaptació de tots els sectors al canvi climàtic i, al mateix temps, contribueixi a la reducció global de gasos d'efecte hivernacle.