Anar al contingut

COP21 A PARÍS

Guia de la cimera del clima. Tot el que necessites saber sobre el clima

44 termes clau per comprendre el procés de negociació i la situació actual del canvi climàtic

ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

ACIDIFICACIÓ Nombrosos estudis adverteixen que el pH dels mars està canviant –l’aigua es torna més àcida– perquè no paren d’absorbir els sobrants del diòxid de carboni que hi ha a l’atmosfera. De fet, es calcula que els oceans han absorbit aproximadament una quarta part de tot el CO2 generat per l’ús de combustibles fòssils des dels inicis de la revolució industrial. L’acidificació té greus efectes sobre l’ecosistema marí perquè afecta els animals i plantes amb esquelets o petxines de carbonat càlcic, molts dels quals són sensibles a petits canvis en l’acidesa. L’exemple més conegut és l’emblanquiment dels corals.

ADAPTACIÓ Tècnicament, segons l’argot climàtic, són les mesures que s’haurien d’adoptar per ajustar els sistemes naturals o humans davant el canvi climàtic i reduir els previsibles danys. Pot incloure des de la construcció de defenses als ports que mitiguin els efectes de l’augment del nivell del mar fins a la posada a punt de mecanismes més eficients per a l’emmagatzematge d’aigua en regions seques, sistemes d’alerta davant grans tempestes o posada a punt de pràctiques agrícoles més sostenibles.

AOSIS  Sigles en anglès d’Aliança dels Petits Estats Insulars. Agrupa 29 estats insulars o amb costes molt vulnerables a un augment del nivell mar, la majoria de petites dimensions com les Maldives, Samoa, Kiribati, Tuvalu o les Comores. Representen menys de l’1% de la població mundial i el seu pes polític és escàs, però tenen un enorme valor simbòlic durant les cimeres del clima perquè són l’exemple de països més amenaçats i necessitats d’ajuda.

‘BUSINESS AS USUAL’ Expressió anglesa equivalent a «com de costum» que en les negociacions climàtiques s’aplica sovint a l’evolució de les emissions d’efecte hivernacle i es tradueix generalment com «si segueix la tendència actual». 

CANVI CLIMÀTIC Tècnicament és l’alteració dels patrons atmosfèrics habituals, com les pluges o la temperatura, respecte a un període relativament llarg i estable. Al llarg de la història de la Terra s’han produït incomptables canvis climàtics de forma natural, vinculats per exemple a alteracions de l’òrbita terrestre i a l’activitat volcànica, però és la primera vegada que es produeix un fenomen d’aquest tipus per culpa de les activitats humanes

CAPTURA DE CARBONI  Sistemes per capturar o segrestar el carboni a les plantes de generació elèctrica i després confinar-lo sota terra, per exemple en antics jaciments de petroli o en dipòsits salins. Hi ha diversos projectes en marxa, alguns de molt ambiciosos, però la tecnologia encara resulta costosa i, segons els crítics, té una capacitat molt limitada d’emmagatzematge.

CLIMATE ACTION NETWORK Es tracta de la principal xarxa d’associacions ecologistes, amb unes 950 oenagés de 110 països, incloent-hi Greenpeace, Amics de la Terra, WWF, Birdlife, Avaaz, Legambiente... Durant les negociacions publica un diari titulat Eco. 

CO2  Fórmula química del diòxid o anhídrid de carboni, un gas inodor, no tòxic i no inflamable amb unes molècules formades per dos àtoms d’oxigen i una de carboni. Essencial perquè la vida a la Terra i el planeta no sigui un món gelat. El CO2 és el principal eix dels debats climàtics perquè l’augment de la seva concentració a l’atmosfera, motivat per les activitats industrials de les últimes dècades, és el principal responsable de l’augment de l’efecte hivernacle.

CO2e  CO2 equivalent, unitat fonamental per quantificar les emissions totals d’altres gasos d’efecte hivernacle prenent com a base els efectes causats pel CO2. Per exemple, una molècula de metà té un potencial d’escalfament 21 vegades superior a la del CO2, i per això 21 molècules de CO2 equivalen a una de metà.

COMBUSTIBLES FÒSSILS Són tres matèries primeres –petroli, gas natural i carbó en totes les seves varietats– que es van formar fa milions d’anys a partir de l’acumulació i la descomposició de matèria orgànica morta, fonamentalment vegetals. Constitueixen actualment la principal font d’energia del planeta, tant per alimentar centrals elèctriques com per mantenir el transport, i són també els principals responsables de les emissions antròpiques de CO2 (80%). Els combustibles fòssils són recursos no renovables, ja que triguen milions d’anys a formar-se, i a més a més les seves reserves cada vegada són més exigües. 

COP21 Nom abreujat de la cimera del clima de París, tècnicament 22a Conferència de les Parts (COP) de la Convenció Marc de les Nacions sobre Canvi Climàtic o, una mica més breu, 21a Conferència Internacional sobre Canvi Climàtic. La primera COP es va celebrar a Berlín el 1995. La de l’any passat es va fer a Lima (Perú). 

DOS GRAUS, LÍMIT DELS  La temperatura mitjana mundial no hauria d’augmentar més de dos graus respecte als valors preindustrials si es volen evitar els pitjors efectes de l’escalfament global, segons subratlla la Convenció de les Nacions Unides. Es tracta d’un valor simbòlic, un repte polític, que s’ha d’entendre com si fos un límit de velocitat a les autopistes: ni circular per sota garanteix estar lliure d’accidents, ni superar-lo per poc aboca el món al pitjor dels desastres, però si que és una referència molt útil. Com que les temperatures ja han augmentat nou dècimes i se n’esperen diverses més a causa de la inèrcia atmosfèrica, el marge de maniobra és molt petit.

EFECTE HIVERNACLE Procés mitjançant el qual la radiació tèrmica procedent del Sol és retinguda pels gasos de l’atmosfera i això impedeix que torni a l’espai. Mantenint les distàncies, perquè no es tracta del mateix fenomen, en un hivernacle agrícola també hi fa més calor que a l’exterior perquè hi entra més energia de la que en surt. Gràcies a l’efecte hivernacle, la temperatura mitjana superficial de la Terra no és de -18º, que és el que li correspondria per la seva situació a l’espai, sinó d’uns agradables 15º. És el detonant del canvi climàtic. 

EMBORNAL DE CARBONI És qualsevol estructura natural que absorbeix CO2 i contribueix a reduir la seva abundància en l’aire. Al marge dels oceans, que són el principal embornal (encara que la seva capacitat d’absorció s’ha reduït en els últims anys), els boscos en creixement i altres ecosistemes també hi desenvolupen un paper clau. Mitjançant el procés de la fotosíntesi, els arbres absorbeixen CO2 i l’incorporen a la seva biomassa (troncs i arrels). Per aquest motiu, la reforestació contribueix a lluitar contra el canvi climàtic, mentre que la desforestació funciona com tot al contrari.

EMISSORS La Xina i els Estats Units són amb una gran diferència els dos principals productors de gasos d’efecte hivernacle, amb aproximadament el 22% i el 17% del total mundial, segons dades recopilades del 2013, seguits de la Unió Europea (13%), l’Índia (5%), Rússia (5%) i el Japó (4%). A Espanya li correspon un 1,25%. Si es computen les emissions anuals per càpita, aleshores els primers llocs els ocupen Qatar, els Emirats Àrabs Units, Bahrain i Kuwait. Pel que fa a les potències industrialitzades, els primers són en aquest cas els Estats Units, Austràlia i el Canadà. 

ENERGIA RENOVABLE Energia que s’obté de fonts naturals inesgotables i que són capaçes de regenerar-se, com l’eòlica, la solar geotèrmica o fotovoltaica, la geotèrmica, la mareomotriu, la hidroelèctrica i la biomassa. Subministren actualment el 20% de l’electricitat mundial.
entrada en vigor L’acord que es firmi a París no entrarà en vigor fins al 2020, en el millor dels casos, i per això molts experts insisteixen que és necessari discutir també quines mesures es poden posar en marxa abans d’aquella data.

ESBORRANY Els països membres de la UNFCCC ja han pactat un text de 86 pàgines que ha de servir de pas per a l’acord de París. Inclou els capítols que s’han d’abordar, però cap xifra més enllà de l’objectiu simbòlic que les temperatures no haurien d’augmentar més de dos graus respecte als valors preindustrials.

FIGUERES, CHRISTIANA Diplomàtica costa-riquenya, directora executiva també de la Convenció de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (UNFCCC) i, al costat del ministre francès d’Exteriors, Laurent Fabius, principal dignatària de la cimera de París.

FONS VERD PER AL CLIMA Durant la cimera del clima de Copenhaguen, l’any 2009, els països participants van acordar la creació d’un programa d’ajuda financera perquè els països més desafavorits poguessin fer front  als efectes més immediats de l’escalfament global. Concretament, es va pactar una contribució voluntària que aniria augmentant fins a arribar als 100.000 milions de dòlars anuals el 2020. No obstant, els països rics només han compromès fins ara una ajuda anual de 10.000 milions i, com denuncien diverses oenagés, sovint retirant els diners d’altres partides d’ajuda al desenvolupament.

GAS D’EFECTE HIVERNACLE Els gasos d’efecte hivernacle (GEI), com el vapor d’aigua, el diòxid de carboni i el metà, són presents a l’atmosfera de manera natural i contribueixen beneficiosament a la formació de l’efecte hivernacle, però la seva abundància relativa es pot veure alterada per les activitats antròpiques, fonamentalment per la crema de combustibles fòssils (l’home ha creat fins i tot gasos artificials amb efecte hivernacle, com els halocarburs). Les concentracions de GEI a l’atmosfera són molt petites i el seu poder calorífic i el seu temps de permanència abans de degradar-se varien depenent del gas.

GEOENGINYERIA És la manipulació a gran escala del clima planetari per contrarestar la força del canvi climàtic, en alguns casos amb propostes estrambòtiques i evidentment polèmiques, com sembrar els oceans amb pols de ferro, llançar sofre a l’atmosfera (com els volcans) i fins i tot modificar la textura dels núvols perquè reflecteixin més la llum solar.
G-77 La majoria dels països en desenvolupament, incloent-hi les riques monarquies petroleres del Golf i també la Xina, s’agrupen durant les cimeres en l’anomenat Grup 77 o G-77+China per defensar interessos comuns.

INDC Sigles en anglès de Contribucions Previstes i Determinades a Nivell Nacional. Són els plans d’acció contra el canvi climàtic que han elaborat els països participants a la cimera de París i que han entregat a la secretaria de la UNFCCC. Es tracta d’accions voluntàries i amb objectius molt dispars que inclouen generalment un percentatge de reducció de CO2 en una data determinada i metes en qüestions com l’ús d’energies renovables o l’eficiència energètica. L’objectiu és que quedin inclosos en el tractat que es firmi a París. Els INDC presentats no són suficients per poder limitar l’augment de la temperatura a dos graus, i per aquest motiu les associacions conservacionistes exigeixen un esforç superior o mesures complementàries. Concretament, si els INDC presentats es complissin escrupolosament, l’augment oscil·laria en el millor dels casos entre 2,7 i 3 graus.

IPCC Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic. Entitat creada el 1988 sota el paraigua del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides i l’Organització Meteorològica Mundial, i formada per centenars d’experts procedents d’universitats i centres de recerca, que es dedica analitzar, recopilar i sintetitzar tot el coneixement científic sobre l’escalfament global. Els seus informes –ja se n’han publicat cinc, l’últim el 2014– constitueixen la base científica en què es recolzen les negociacions del clima. L’any 2007, l’IPCC, juntament amb l’exvicepresident nord-americà Al Gore, va ser guardonat amb el premi Nobel de la pau.

KIOTO, PROTOCOL DE Acord internacional subscrit el 1997 a la ciutat japonesa de Kyoto encaminat, per primera vegada en la història, a reduir les emissions globals de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle, encara que només posava objectius (i multes en cas d’incompliment) als països industrialitzats. El protocol va entrar en vigor el 2005. En cas d’haver-se complert en la seva totalitat, cosa que no ha succeït, entre altres aspectes per la retirada dels Estats Units i el Canadà, les emissions mundials s’haurien reduït en el període 2008-2012 un 5% respecte als nivells del 1990. No era suficient.

MDN Els mecanismes de desenvolupament net (en anglès, CDM) és una possibilitat emanada del Protocol de Kyoto del 1997 que permet als governs dels països desenvolupats i a les empreses privades subscriure acords per complir amb metes de reducció de gasos d’efecte hivernacle en tercers països, fonamentalment en els més desafavorits. El mecanisme, criticat per les associacions ecologistes, suposa no reduir a casa, sinó a l’estranger. Seria per exemple el cas d’una empresa energètica que inverteix en un parc eòlic en un país en desenvolupament. 

METÀ El metà (CH4) és el segon gas que més contribueix a l’augment de l’efecte hivernacle d’origen antròpic. Encara que és unes 200 vegades més escàs que el CO2, les seves molècules tenen una gran capacitat per retenir la calor, cosa que el converteix en un gran contribuent al canvi climàtic (aproximadament del 18%). El CH4 el creen microorganismes que viuen descomponent la matèria orgànica en ambients pobres en oxigen, com passa de manera natural en zones pantanoses i arrossars, als abocadors d’escombraries i en el sistema digestiu dels remugants i altres animals. També es produeix durant l’extracció industrial del gas natural, que no és més que metà que ha sigut sepultat sota terra durant milions d’anys. 

MITIGACIÓ Eufemisme habitual en les negociacions climàtiques que equival a reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Més mitigació significa menys emissions antròpiques de CO2. L’objectiu es pot aconseguir apostant per energies més netes, estalviant en el consum energètic o sent més eficients. 

MODEL CLIMÀTIC Són complexes equacions que intenten reproduir el comportament de l’atmosfera aplicant les lleis de la física i la química. Per als càlculs futurs, tant en el cas de previsions a curt termini com en el de tendències climàtiques a dècades vista, es fan servir alguns dels superordinadors més potents del món. El problema en la previsió a llarg termini del canvi climàtic és que hi ha grans incerteses sobre l’evolució d’un dels principals ingredients del sistema: si el nivell d’emissions de CO2 segueix augmentant ràpidament, el resultat final serà molt diferent del que succeiria en el cas d’una dràstica reducció. Per això es parla sempre d’escenaris o possibilitats.

NEGACIONISME Desgraciat terme que es fa servir per qualificar els corrents escèptics que neguen l’existència del canvi climàtic o, com a mínim, discuteixen que el fenomen estigui motivat per causes humanes o fins i tot que els seus efectes hagin de ser negatius. Tendència molt minoritària en el món acadèmic, fins i tot testimonial, però relativament activa a les xarxes socials. 

NIVELL DEL MAR Segons confirmen les dades obtingudes amb mareògrafs instal·lats en ports i més recentment de satèl·lits equipats amb altímetres, el nivell del mar es va elevar en el conjunt del planeta 19 centímetres en el període 1901-2010, possiblement l’augment més intens dels dos últims mil·lennis. El problema, a més, és que la taxa d’elevació s’ha desbocat en els últims anys: davant la mitjana d’1,8 mil·límetres anuals al llarg del segle passat, en el període 1993-2010 ha sigut de 3,2. El nivell del mar ascendeix per dues causes fonamentals: l’expansió tèrmica de l’aigua a l’augmentar la calor i la fusió dels gels terrestres (Antàrtida, Groenlàndia i altres illes de l’Àrtic, glaceres de muntanya i permafrost). 

PALEOCLIMATOLOGIA Ciència que té l’objectiu d’estudiar i reconstruir els climes del passat, quan no existien dades instrumentals (termòmetres, per exemple), provant d’identificar les tendències naturals dels canvis climàtics.
parts Parties en anglès. Són els països membres de la UNFCCC, la convenció de les Nacions Unides sobre canvi climàtic. En total són 196, equivalent als 195 països de l’ONU més la Unió Europea.

PARTICIPANTS A la COP21 s’espera la presència d’unes 40.000 persones entre membres de les delegacions nacionals i societat civil –empreses, oenagés ecologistes i d’ajuda al desenvolupament, entitats regionals i locals, pobles indígenes i sindicats–, així com periodistes de tot el món.

PIC D'EMISSIONS Les emissions de CO2 en els països desenvolupats van tocar sostre el 2007, però no en el conjunt del planeta. Segons l’IPCC, perquè la concentració de CO2 a l’atmosfera s’estabilitzi al voltant de 445-490 ppm, equivalent a un augment de la temperatura de 2-2,4 graus, seria necessari arribar al pic abans del 2020.

PPM Parts per milió. És la unitat amb què s’acostuma a mesurar la concentració de gasos a l’atmosfera sobre el total de volum. El diòxid de carboni va superar l’any passat la mitjana anual de 400 ppm, el nivell més elevat a la Terra en els últims milers d’anys, cosa que equival que d’un total d’un milió d’unitats, 400 són de CO2.

RED+ Sigles en anglès de Reducció d’Emissions per Desforestació i Degradació. És un mecanisme de mitigació desenvolupat per la UNFCCC per incentivar que els països en vies de desenvolupament protegeixin els seus recursos forestals i els utilitzin de manera sostenible. El finançament, lògicament, ha de procedir dels països rics.

RESPONSABILITAT HISTÒRICA Parlant de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle, són les emissions ocasionades per les potències desenvolupades abans que es posessin en marxa els sistemes de càlcul actuals. Els països en desenvolupament, ara en plena industrialització, al·leguen que no són els responsables del problema i creuen que les emissions històriques també haurien de computar. Sovint s’al·ludeix a aquest procés com a principi d’equitat o diferenciació.

TEMPERATURA, AUGMENT DE La temperatura mitjana en el conjunt del planeta ha augmentat 0,85 graus des del 1880, amb mínimes diferències depenent de qui ho  mesuri, un increment que pot semblar escàs però que és probablement el canvi tèrmic més gran i més ràpid que s’ha produït a la Terra en els dos últims mil·lennis, com a mínim. A més, gran part de l’increment s’ha concentrat en les tres últimes dècades, fet que il·lustra la magnitud del procés. No s’ha registrat cap fenomen a l’òrbita terrestre, cap activitat anormal del Sol o qualsevol altra possibilitat natural que pugui explicar l’augment: només l’emissió industrial de gasos d’efecte hivernacle.

UNANIMITAT Durant les negociacions climàtiques, el pes simbòlic de tots els països òbviament no és el mateix, però l’acord definitiu ha d’estar subscrit per les 196 parts. Un sol país és suficient per encallar les decisions, cosa que molt sovint ocasiona unes maratonianes jornades de clausura.

UNFCCC Sigles en anglès de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, entitat creada el 1992 amb l’objectiu de frenar les interferències antròpiques en el sistema climàtic. Va entrar en vigor el 1994. La convenció organitza les cimeres climàtiques al costat del país amfitrió.

VERIFICACIÓ És la possibilitat de comprovar sobre el terreny que les promeses anunciades per un país es compleixen realment. Un assumpte espinós per a aquells estats que, com la Xina, consideren que la verificació amenaça la sobirania nacional.

VINCULANT JURÍDICAMENT Un dels objectius de la cimera de París és que el tractat o acord que emani de les negociacions sigui vinculant, és a dir, que imposi una obligació i un calendari de compliment als països que estiguin subjectes al seu règim. El protocol de Kyoto només era vinculant per als països desenvolupats, però en aquesta ocasió s’espera que s’hi sumi tota la comunitat internacional. Els Estats Units es poden convertir en la gran rèmora –cosa que amenaça de rebot la col·laboració de la Xina i les potències emergents–, ja que el Congrés nord-americà s’ha manifestat en contra dels ambiciosos plans d’Obama contra el canvi climàtic.

0 Comentaris