La confessió de Flynn en el 'Russiagate' posa contra les cordes a Trump

La investigació del Russiagate ha creuat les portes de la Casa Blanca i ja amenaça directament, amb més força que mai, Donald Trump. Ahir divendres Michael Flynn, el militar retirat que va ser primer assessor de Seguretat Nacional del president dels EUA, es va declarar culpable en un tribunal d’una imputació per mentir a l’FBI sobre dues converses que va mantenir durant la transició amb el llavors ambaixador rus a Washington, Serguei Kislyak. Aquesta admissió és part d’un acord pel qual Flynn ja col·labora «plenament» amb el fiscal especial Robert Mueller, que dirigeix les indagacions per determinar si Trump i els seus equips de campanya i transició van col·laborar amb Rússia mentre el Kremlin interferia en les eleccions nord-americanes i si el president va obstruir la justícia. I les primeres declaracions de Flynn assenyalen al més alt. 

Segons documents i declaracions exposats en la vista davant el jutge federal Rudolph Rudy Contreras, Flynn va admetre que va realitzar «voluntàriament i conscientment» «declaracions i manifestacions materialment falses, fictícies i fraudulentes» a l’FBI el 24 de gener (quatre dies després que Trump prengués possessió i dos després de jurar ell com a assessor de seguretat nacional) sobre dues converses que va mantenir el 22 i el 29 de desembre del 2016 amb Kislyak. El que és més nefast per a la Casa Blanca és que la seva admissió de culpabilitat revela que aquelles converses les va tenir seguint instruccions i en comunicació amb destacats membres de l’equip de transició.

Els càrrecs

En concret, Flynn va negar a l’FBI haver parlat amb Kislyak el dia 29 de les sancions que aquell dia havia imposat Barack Obama per la ingerència del Kremlin en les eleccions, que la intel·ligència nord-americana creu provada. Aquell dia es va anunciar l’expulsió de 35 diplomàtics russos i Flynn va demanar a l’ambaixador que no prenguessin represàlies immediates i confiessin en una normalització de les relacions després de la presa de possessió. L’endemà Vladímir Putin va anunciar que no emprenia accions en resposta, un pas que Trump va aplaudir a Twitter.  

La conversa del dia 22 tenia  a veure amb una resolució de condemna a Israel per la construcció d’assentaments que s’havia de votar al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Flynn va mentir sobre haver sol·licitat a Kislyak que Rússia vetés la resolució o que intentés endarrerir la votació, en què l’Administració d’Obama es va abstenir, permetent que tirés endavant la condemna.

Flynn va assegurar que no va actuat pel seu compte. En el cas de la conversa sobre l’ONU va ser dirigit per «un membre molt destacat de l’equip de transició presidencial», que segons la NBC era Jared Kushner, gendre del president Trump. En el de les sancions, Flynn va admetre haver trucar a un «alt càrrec de la transició» a Mar-a-Lago «per parlar de què comunicar a l’ambaixador rus». El dia 31, després que Kislyak li truqués  per dir-li que Putin no havia pres represàlies per la seva petició, Flynn va informar d’això destacats membres de l’equip de transició.

Pressió per a Trump

 L’escalada de la pressió per a Trump és evident. Flynn és el seu aliat de perfil més alt (i el primer que va tenir un càrrec al seu Govern) imputat per Mueller, que fins ara havia presentat càrrecs contra altres tres homes relacionats amb el president. I per això es fa molt més difícil per a l’equip del president minimitzar la rellevància del seu paper com van intentar fer amb aquells tres imputats: Paul Manafort, que va ser només durant uns mesos el seu cap de campanya; el seu número dos, Rick Gates, i George Papadopoulos, menystingut per la seva imputació com un «assessor voluntari» i de nul pes. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Això no ha evitat que la Casa Blanca ho hagi intentat. En un comunicat Ty Cobb, l’advocat oficial de Trump, ha recordat que Flynn sols va passar 25 dies en el càrrec, així com que també va fer funcions a l’Administració d’Obama (obviant que l’expresident va recomanar a Trump que no el contractés en la primera trobada  durant la transició). Cobb ha assegurat que «res en la declaració de culpabilitat ni en el càrrec imputa ningú que no sigui el senyor Flynn».El 26 de gener, quatre dies després que Flynn arribés al seu càrrec, Sally Yates, llavors fiscal general en funcions, va advertir la Casa Blanca que mentia (les seves converses amb Kislyak i l’equip de transició havien sigut interceptades per l’espionatge nord-americà) i va alertar que això el feia susceptible de suborns de Rússia. No va passar res (Yates va ser cessada el 31 de gener per negar-se a aplicar el primer veto a musulmans de Trump). 

El 13 de febrer The Washington Post va informar sobre l’alerta de Yates i Flynn va presentar la seva dimissió. La Casa Blanca la va justificar dient que havia mentit al vicepresident, Mike Pence, no a l’FBI. Però un dia després Trump va instar James Comey, llavors director de l’FBI, a  «deixar passar» les indagacions sobre Flynn. Trump poc després va cessar fulminantment Comey, i així va obrir les portes alnomenament de Mueller com a fiscal especial. H