L'avanç ultradretà inquieta Alemanya en vigílies electorals

Quan falten poques hores perquè se celebrin les eleccions federals, Alemanya ja té clar que la cancellera Angela Merkel seguirà al capdavant del país. Però, malgrat el que semblava, la seva força política pot ser més petita de la que s'esperava. En les últimes setmanes, la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix ha vist com les seves expectatives de vot han caigut lleugerament, de gairebé el 40% al juliol al 36% actual, davant l'avanç de la formació euroescèptica i islamòfoba Alternativa per a Alemanya (AfD). La victòria de Merkel no serà tan tranquil·la.

Encara que aquest resultat seria millor que l'obtingut el 2005 i el 2009, el retrocés inquieta molts entre les files conservadores, que recorden un cas similar quan el 2005 una caiguda en els últims dies va estar a punt de costar-li la cancelleria a la CDU. Però els dubtes no venen per una disputa real del poder. Amb un Martin Schulz en hores baixes, els socialdemòcrates (SPD) apunten a un pèssim 22% dels vots que seria el seu pitjor resultat històric. Així, la bancada democristiana tem que el 'sorpasso' els arribi per la dreta.

La principal atracció i interès d'aquests comicis resideix en la creixent força d'AfD. Servint-se de problemes socials com la pobresa o la desigualtat i culpant-ne els estrangers, els ultres apunten amb cada vegada més claredat a tornar al Bundestag, el Parlament alemany, situant-se com a tercera força del país. Els pronòstics els donen fins a un 13% dels vots. Amb aproximadament un 46% dels alemanys indecisos i la capacitat d'AfD per captar el vot protesta d'antics abstencionistes, aquests números poden créixer encara més.

Marcar l'agenda

La nova ultradreta alemanya ha sigut la clara protagonista d'aquesta campanya electoral. Combinant problemes reals amb solucions simplistes, AfD ha sabut marcar l'agenda política mentre els altres partits no han sabut donar resposta. Des de la seva arribada a Alemanya a finals del 2015, la crisi dels refugiats ha ocupat el debat central i en les últimes setmanes no ha sigut diferent. Encara que gairebé ja no arriben refugiats al país, això no ha afectat el constant auge dels islamòfobs.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Especialment significativa és l'escassa o fins i tot absència d'informació de la campanya als principals diaris del país quan falten dos dies per a les eleccions. Un silenci mediàtic que, malgrat estar propiciat per altres grans notícies internacionals, demostra la por a parlar d'una campanya on la ultradreta ha imposat el seu discurs.

Aquest diumenge la cancellera anirà a les urnes en un col·legi electoral de Berlín, on resideix, i no al districte que representa a l'estat de Mecklenburg-Pomerània occidental, com ja va fer les últimes eleccions. Curiosament, això li evitarà ser escridassada al 'land' on va viure de petita i on en les eleccions regionals del setembre de l'any passat la CDU va quedar desplaçada a tercera força mentre que la ultradreta obtenia el 20,8% dels vots.