Milers de menors immigrants arribats a Itàlia des de Líbia queden desprotegits

Més del 70% abandonen els centres d'acollida i molts tornen a caure en mans de màfies

Unicef i les oenagés denuncien que acaben sent presa fàcil de l'explotació laboral i la prostitució

mbenach36817872 9 1 2017 proactiva open arms rescata  inmigrantes refugiados170117113457

mbenach36817872 9 1 2017 proactiva open arms rescata inmigrantes refugiados170117113457

3
Es llegeix en minuts
Rossend Domènech
Rossend Domènech

Corresponsal a Roma

ver +

Des del 2015 han arribat 320.278 immigrants a Itàlia, el 90% procedent de les costes de Líbia, segons el Ministeri de l’Interior. D’aquests, 64.000 són menors d’edat. Però, als centres de la península destinats a acollir-los només n’hi ha 17.864, és a dir, un 28%. ¿On són els altres?

Són invisibles, com es titula un reportatge fet per compte d’Unicef, l’organisme de l’ONU per a la infància, que aquest estiu circula de festival en festival espatllant els tranquils somnis de qui dorm sota sostre. Extraviats, Perduts... es titulen altres estudis de l’ONU, que recullen dades i testimonis escruixidors.

Dels informes més recents d’Unicef, l’Organització Mundial per a les Migracions (OIM), l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (Acnur), l’oenagé Save the Children, el centre nacional d’estadística italià (Istat) i el de la UE (Eurostat) es desprèn que la majoria d’aquests menors s’han fugat dels centres de primera acollida per intentar reunir-se amb familiars que ja eren en algun país europeu. S’haurien pogut acollir al programa Pruma de la UE, previst per ajudar a les reunificacions familiars, però ho ignoren, i molts acaben sent víctimes del tràfic de persones.

EXPLOTATS / Altres desapareguts treballen en l’economia submergida a Itàlia, a tres o cinc euros per jornades de 12 hores recollint pomes o enciams que es venen als mercats de barri, i no només a Itàlia. D’altres es prostitueixen voluntàriament (només nois) per guanyar uns diners i enviar-los a les famílies. «Soc clandestí, invisible, ¿què més podria fer?»,diu resignat Yusuf, de 16 anys, assegut al terra de Termini, l’estació ferroviària central de Roma.

Les noies són un 10% d’aquests 64.000 menors. Un cop a Europa són convertides en esclaves sexuals a mercè de la Camorra, la màfia de Nàpols, que les escampa per tota la península perquè es prostitueixin per 30, 20 i fins i tot cinc euros: l’important és que tornin el suposat crèdit que les seves famílies van contraure a l’inici del viatge, per un import d’entre 30.000 i 60.000 euros. El fenomen afecta sobretot nigerianes, les arribades de les quals van passar de 1.500 l’any 2014 a 11.000 l’any 2016. També n’hi ha del Camerun i de Bangla Desh. En alguns casos van sortir del seu país fugint d’un matrimoni forçat.

Els testimonis que es recullen en aquests informes són escruixidors. El viatge és penós però relativament tranquil fins a la frontera entre el Níger i Líbia; allà comença un autèntic infern de tortures, pallisses, violacions, fam, treballs forçats i xantatges a les famílies perquè vagin pagant. «Si intentes escapar-te, et disparen i mors; si pares de treballar, et peguen, i al final de la jornada et tanquen amb clau, ets un esclau», diu Aimamo, de 16 anys.

Notícies relacionades

NENES A SUBHASTA / La nigeriana F., de 16 anys, la gran de sis germanes i alumna brillant, es va sacrificar per anar a Europa i ajudar la família. A l’arribar en camió a la frontera del Níger amb Líbia, els traficants la van subhastar i va acabar als carrers de Casal Volturno, a prop de Nàpols. Segons l’OIM, el 70% de les joves que venen de Lagos (Nigèria) ja saben que a l’arribar a Itàlia s’hauran de prostituir.

Són «imatges inesborrables» per a Anthony Lake, director d’Unicef. «No té explicació que tants menors emprenguin el viatge davant de tots els perills», diu Marie-Pierre Poirier, coordinadora de l’organització per a les migracions a Europa. Apunta aquesta explicació el periodista Luca Attanasio al seu llibre Il bagaglio (L’equipatge): «Arriben irremeiablement sols, amb el seu equipatge de patiments, però amb la determinació de poder canviar de vida, de capgirar uns destins ja marcats». H