Els tres eixos de la negociació del 'brexit'
La Unió Europea (UE) i el Regne Unit comencen aquest dilluns de forma oficial les negociacions de separació, amb menys de dos anys per tancar un procés inèdit i d'extraordinària complexitat.
El negociador de la UE, el francès Michel Barnier, rebrà el ministre britànic del 'brexit', David Davis, a la seu de la Comissió Europea a Brussel·les. Aquests són els punts clau d'unes negociacions que comencen gairebé un any després que els britànics expressessin en referèndum la seva voluntat d'abandonar la família europea.
La Comissió Europea és l'encarregada d'organitzar el procés negociador que ha estructurat en tres carpetes clau que els 27 països consideren prioritàries: el futur dels expatriats europeus al Regne Unit i dels britànics a la UE, el futur de la frontera irlandesa i el reglament financer que ha de regir entre Londres i la UE.
Els 27 han exigit concentrar-se en primer lloc en aquests tres temes per preparar una sortida "ordenada" mentre que el Regne Unit volia negociar en paral·lel i des de l'inici la seva "relació futura" amb la UE. Però Londres sembla acceptar ja el "tempo" europeu. Una font europea diplomàtica d'alt rang apunta que el fet que s'avinguin a parlar dels temes ja definits mostra que els xocs estan sota control".
El negociador de la UE té previst acabar la primera fase de les negociacions "entre octubre i desembre". Si, en aquell moment, els 27 consideren que s'han fet "avanços suficients" en els tres temes que consideren essencials, començaran a abordar com seran les futures relacions entre les dues parts.
LA FACTURA DEL 'BREXIT'
Entre les prioritats de la UE, el "reglament financer" es troba entre els aspectes més conflictius. Després d'una primera avaluació oficiosa de 60.000 milions d'euros, els 27 parlen entre ells d'una factura de 100.000 milions d'euros.
Aquestes xifres inclouen la liquidació que els 27 demanaran a Londres per saldar els comptes: es tracta de compromisos adquirits en pressupostos anuals passats de la UE que encara no han sigut abonats. La UE vol que Londres també pagui els compromisos que s'inclouen en la programació pressupostària plurianual fins al 2020, incloent-hi els "fons estructurals" per a les regions i els països més pobres de la Unió.
DRETS DELS CIUTADANS
La sort de tres milions d'europeus al Regne Unit i de més d'un milió de britànics expatriats a la UE forma part d'una de les grans incerteses que comporta el 'brexit'. Els 27 demanen preservar els drets adquirits en tràmit de ser adquirits dels citats ciutadans tal com estan establerts en l'actual legislació europea.
Notícies relacionadesEs tracta bàsicament dels drets de residència permanent per a les persones que hagin residit durant cinc anys en un país de la Unió i dels drets vinculats a la llibertat de circulació.
FRONTERA IRLANDESA
Els 27 volen evitar que el 'brexit' provoqui el retorn d'una frontera entre la República d'Irlanda i la província britànica d'Irlanda del Nord. Una de les solucions passaria per donar a Irlanda del nord un "estatus especial" amb la UE després del 'brexit' però el partit nord-irlandès DUP, amb el qual la primera ministra, Theresa May, intenta negociar un acord per disposar de majoria parlamentària, s'hi oposa.
