Un doble atemptat contra la comunitat xiïta deixa almenys 59 morts a Damasc
Els atacs han tingut com blanc dos autocars en què viatjaven pelegrins iraquians que s'havien desplaçat fins a Síria per visitar llocs sagrats
fcasals37629440 atentado en damasco170311134331 /
Al menys 47 pelegrins xiïtes procedents de l’Iraq i 12 policies van morir ahir i un altre centenar de persones van resultar ferides en dos atemptats amb explosius perpetrats a l’àrea del cementiri històric de Bab al-Saguir, just al sud de la ciutat emmurallada de Damasc, segons el balanç ofert per l’Observatori Sirià de Drets Humans. Tot i que no van ser reivindicats immediatament, l’atac sembla tenir l’autoria d’un grup radical sunnita.
El doble atemptat es va produir quan diversos autobusos carregats de pelegrins iraquians es dirigien cap a llocs que són sagrats per als xiïtes, una cosa molt freqüent a Damasc, que contínuament visiten pelegrins xiïtes iraquians i iranians.
El cementiri de Bab al-Saguir (La Porta Petita) està situat just al sud de la porta que té aquest nom i hi estan enterrats un gran nombre de personatges dels primers anys de l’islam. Un dels mausoleus és el d’Um Kulzum, la neta del profeta Mahoma, filla d’Alí i Fàtima, particularment venerada pels xiïtes. Un altre destacat personatge enterrat al mateix cementiri és Bilal al-Habaixi, que va ser el primer muetzí de l’islam. A molt escassos metres del seu mausoleu hi ha la tomba de Fernando de Aranda, un espanyol que està considerat el millor arquitecte de Damasc al segle XX.
L’Estat Islàmic (EI) i el Front al-Nusra s’han atribuït en el passat atemptats contra pelegrins xiïtes a Damasc. Aquests dos grups no estan vinculats a la treva que el Govern sirià i diferents organitzacions rebels van acordar el 30 de desembre a Astana, capital del Kazakhstan, amb vigència en àmplies zones del país però no en totes. La treva està patrocinada per Rússia, Turquia i l’Iran.
GRUPS REBELS
La major part de Damasc està en mans de l’Exèrcit sirià, si bé hi ha zones dels voltants dominades per grups rebels. El cementiri de Bab al-Saguir està situat en una zona controlada pel Govern tot i que no és el primer cop que grups rebels atempten contra els xiïtes en àrees sota control governamental.
Un portaveu del Ministeri d’Exteriors de l’Iraq, Ahmad Jamal, va qualificar la matança d’«atemptat terrorista criminal», tot i que va declinar pronunciar-se sobre la seva autoria. Els xiïtes de l’Iraq i de l’Iran pateixen aquest tipus d’atacs per part d’organitzacions sunnites radicals periòdicament.
Al lloc de l’atac s’hi veien innombrables taques de sang, tant dins com fora dels autocars. Segons les primeres informacions, una de les bombes va ser activada al pas de la caravana que transportava els ciutadans iraquians, mentre que una segona explosió va ser el resultat d’un atemptat suïcida.
PRECEDENT
L’últim atemptat d’aquesta naturalesa va tenir lloc el 10 de gener al districte de Kafr Susa, no lluny del lloc dels atemptats d’ahir, i se’l va atribuir el Front per a la Conquista del Llevant, que és el nom que va adquirir fa un any el Front al-Nusra, que és una franquícia d’Al-Qaida.
La matança de Bab al-Saguir posa en relleu l’animadversió existent entre musulmans sunnites i xiïtes, així com la dificultat que aquestes dues branques de l’islam tenen per conviure a causa del sectarisme que impera al món musulmà i que és al darrere de la major part dels conflictes regionals.
No obstant, el Front per a la Conquista de Llevant té més força al nord-oest de Síria que a Damasc. A l’àrea de Manbij, una mica més a l’est d’Alep, s’han començat a desplegar aquesta setmana unitats dels marines dels Estats Units per recolzar les milícies que dirigeixen els kurds a la zona. Amb peces d’artilleria pesant, els marines es despleguen per interposar-se entre els kurds i les milícies recolzades pels turcs, encara que l’explicació oficial és que preparen la conquista de Raqqa, la capital de l’Estat Islàmic a Síria.
DIFÍCIL RECONCILIACIÓ
L’Administració de Donald Trump s’està implicant més intensament en el conflicte i ja ha desplegat un miler de soldats per acabar amb l’Estat Islàmic. No obstant, el final de l’EI, si es verifica en el transcurs dels pròxims mesos, no significarà en absolut el final del gihadisme ni tampoc dels atemptats suïcides.
Notícies relacionades
Des de l’inici del conflicte, del qual aquest mes es compleixen sis anys, han mort a Síria més de 300.000 persones i més d’11 milions s’han convertit en refugiats o en desplaçats. El més urgent no és la reconstrucció física del país, completament destrossat, sinó la reconciliació entre els grups religiosos i ètnics, una tasca que sembla gairebé impossible, com passa a l’Iraq.
