¿Per què calla Amèrica Llatina davant Trump?

El president Enrique Peña Nieto va agrair les mostres de suport que Mèxic ha rebut de l’Amèrica Llatina després que Donald Trump confirmés amb una virulència semàntica inusitada que les seves bravates de campanya electoral es materialitzarien amb la construcció d’un mur a la frontera comuna com a revulsiu antimigratori, així com amb un enduriment de la política comercial. Amb un detall no petit: Peña Nieto va fer el seu reconeixement «als pobles» per la seva «solidaritat i afecte».

No va parlar de governs, i aquesta omissió, més que un oblit, sembla informar sobre una altra cosa. La regió navega erràticament entre el silenci, la cautela i el somni individual d’alguns països de convertir-se en la nena mimada de Washington.

L’Amèrica Llatina va arribar a frustrar el projecte de George Bush Jr. de convertir el continent en una gran zona de lliure comerç. Els presidents de l’Argentina, Néstor Kirchner; el Brasil, Luiz Inacio Lula da Silva; Veneçuela, Hugo Chávez, i l’Uruguai, Tabaré Vázquez, van encapçalar el 2005 la resistència contra aquest anhel, i els altres mandataris els van acompanyar.

La regió va tenir a més un paper important per crear les condicions d’acostament entre els EUA i Cuba que van derivar en la normalització dels vincles diplomàtics. Aquest pes s’ha anat diluint els últims tres anys. El viratge polític al Brasil i l’Argentina i la profunda crisi veneçolana són dades eloqüents de la realitat que precedeix l’arribada de Trump.

Una setmana després que Trump assumís el càrrec, la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC) es va reunir a la República Dominicana. De la trobada en va sortir el mòdic compromís de defensar els drets de les seves comunitats migrants. El cubà Raúl Castro va qualificar de «preocupant» el panorama.

L’equatorià Rafael Correa, que abandonarà el poder d’aquí unes setmanes, va fer una crida als seus col·legues a «assumir una clara posició en defensa» dels interessos afectats. Però la CELAC no va poder emetre un document comú condemnatori. Tampoc ho va fer la UNASUR. El Mercosur, que havia mirat els EUA amb simpatia, va haver de tornar sobre els seus passos al saber que s’inicia una era de proteccionisme.

Segons Juan Gabriel Tokatlian, un dels més refinats analistes internacionals de l’Argentina, «més enllà de les afinitats ideològiques a la regió o de les preferències d’alguns Governs respecte a Washington (segons s’ubiquin a l’espectre d’esquerra a dreta), el cert és que el nivell d’integració real a l’Amèrica Llatina és molt baix i l’estat de concertació de Sud-amèrica, en especial, és mediocre. Arribar a una posició compartida davant els Estats Units avui és encara més difícil».

AGENDA

Consultat sobre aquestes limitacions, Tokatlian va dir: «Ningú vol quedar identificat amb una agenda negativa i ser blanc de futures mesures dels EUA. Ni tan sols Mèxic ha convocat a reunions especials per aglutinar esforços conjunts. Cuba ha optat també per un perfil baix. I Veneçuela ni tan sols ha convocat a una reunió de l’ALBA per protestar més emfàticament per una decisió que va prendre el Departament del Tresor sobre el seu vicepresident».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

L’argentí Mauricio Macri creu que pot capitalitzar aquests buits. Trump, vell amic seu i de la seva família, acaba de destacar el seu potencial lideratge cap a la dreta. Després de parlar cinc minuts per telèfon, va prometre rebre’l ben aviat.

La por expressada a la portada de la revista 'Der Spiegel', en què es mostra Trump decapitant l’Estàtua de la Llibertat, no es fa explícit ni tan sols entre els històrics adversaris de l’«imperialisme». Va ser una revista alemanya la que va parlar en els termes i amb les metàfores que potser s’haurien utilitzat en aquesta part del món.