Amb 30 euros fins dimarts
Els grecs comparteixen amb resignació i preocupació les seves experiències en el primer dia de 'corralito' El Govern hel·lè pren mesures excepcionals per alleujar-ne l'impacte mentre Atenes acull una manifestació de suport a Tsipras
Persianes tancades durant tot el diaa les entitats bancàries. /
En el primer dia de corralito, al centre d'Atenes, els negocis funcionaven amb normalitat. A partir de la tarda, quan els caixers eren proveïts d'efectiu un altre cop, el límit de retirada per targeta de crèdit quedava establert en 60 euros diaris fins dimarts que ve, 7 de juliol, quan està previst que reobrin els bancs. Molts botiguers feien broma amb els seus clients: «¿Què, ja has tret els teus diners?». «És clar, per descomptat, el milió d'euros que tenia al compte», responien. Fins i tot en una oficina de loteria no faltaven els assidus. «Vindrà menys gent, és clar. O potser entraran 100 clients, però es jugaran només mig euro cada un», reconeixia l'encarregat. «¿Què vols? Fins dimarts que ve només tinc 30 euros», es justificava un pensionista.
Però malgrat les bromes, la preocupació entela l'ambient, i no falten els que es giren amb rancor contra el Govern. «Quan es perd la confiança en un sistema, és el pitjor que pot passar. No sabem què passarà demà»,
«És una consulta de mentida, ens criden a votar una proposta que ni tan sols existeix com a tal. Se'n recorden de nosaltres després de sis mesos de Govern», critica Nikos, que no només considera culpable l'Executiu hel·lè. «Quan una conversa fracassa, és responsabilitat dels dos interlocutors. Però en qualsevol cas les conseqüències les pagarà el poble». El llibreter, de 35 anys, encara no ha decidit si anirà a les urnes diumenge que ve. «Les dues respostes estan equivocades. Si votem no, ningú sap què pot passar. Si votem sí, qui sap quines mesures s'aplicaran i com», justifica.
Des del matí, el Govern anunciava ahir una sèrie de mesures de xoc per intentar alleujar l'impacte del corralito. Com a màxim dijous, 900 sucursals bancàries de tot el país obriran les portes perquè els jubilats puguin cobrar les seves pensions, ja que la majoria d'ells no disposen de targeta de crèdit. Cada un podrà retirar un màxim de 240 euros. A més a més, una comissió especial d'urgència estudiarà els casos de transaccions inajornables que no es puguin realitzar amb targeta de crèdit o per web banking -en principi, els mitjans de pagament electrònics funcionaran amb normalitat dins del país-. Per la seva part, la prefectura de l'Àtica, en col·laboració amb la Secretaria General de Comerç, ha anunciat que portarà a terme controls en supermercats i gasolineres al llarg de tota la setmana. El propòsit, prevenir que hi hagi fenòmens d'enriquiment il·lícit amb una pujada del preu d'aquests productes de primera necessitat.
Durant una setmana, els ciutadans d'Atenes tindran accés gratuït al transport públic. «Ens n'hem assabentat per la televisió», explica un treballador del metro a l'estació d'Omonia, al cor de la capital. «L'empresa no ho ha fet públic, encara que ens han informat extraoficialment que ja és gratis. Les màquines segueixen dispensant bitllets, però en la pràctica no hi haurà controls».
Ahir a la nit, una manifestació contra l'austeritat es va celebrar a la plaça Syntagma. «Som aquí en contra de l'acord. Les mesures que ens exigeixen empobreixen la gent, faran que al final desapareguem completament, que ja no existim. Van en contra dels drets humans». Vangelis és un dels milers de grecs que es manifestaven ahir davant del Parlament en suport del Govern d'Alexis Tsipras. Tots els presents ho tenien clar: en el referèndum del pròxim diumenge votaran no a la proposta dels creditors. El corralito vigent des de dilluns a la matinada no els exaspera, i la majoria d'ells no han anat als caixers en els últims dies. «El control de capitals és una mesura necessària, igual que ho van passar a Xipre ho passarem nosaltres. No hem de tenir por, simplement hem d'estar units», explica Vangelis, treballador en el sector privat.
Punt de no retorn
No obstant, després del desafiament de Tsipras i la decretació del control de capitals, les relacions entre Grècia i els seus creditors s'acosten cada vegada més a un punt de no retorn. En el dia d'avui venç el termini perquè Atenes torni al Fons Monetari Internacional els 1.600 milions d'euros agrupats a finals de juny -alhora que expira l'extensió del contracte de préstec acordada al fe-
brer-. Al llarg dels últims dies, fonts del Ministeri de Finances van apuntar que les arques gregues no estaven en condicions de fer la devolució; al tancament d'aquesta edició, l'ordre de pagament seguia sense arribar.
«Almenys el Govern ha negociat», justifica Vangelis, de 31 anys. «Els altres ens van prendre el pèl i van viure a costa nostra durant cinc anys». També ell marcarà diumenge que ve la casella superior -és a dir, el no-. «Si surt el no, veuran que el poble grec no vol aquestes mesures, i hi haurà un acord millor, amb un paquet de desenvolupament que ens permeti poder agafar alè. I si no, sortirem d'Europa, no ens importa», remata Vangelis.
Notícies relacionadesEl discurs d'Alexis Tsipras insisteix que serà aquest primer escenari el que es desenvoluparà a partir de dilluns que ve. «La nostra línia és que el referèndum suposi la continuació de la negociació amb més força per a nosaltres, sense carregar els més pobres», va declarar ahir en una entrevista televisada a l'emissora pública. «Tinc la sensació que les institucions estan confoses, ara el seu pla és espantar, no volen el no al referèndum», va afirmar el primer ministre, subratllant que de moment no se'ls havia donat cap altra opció que cridar els grecs a rebutjar aquesta proposta dels creditors.
«Sí, els bancs estan tancats, no descric una atmosfera idíl·lica», va admetre. «Però els grecs seguiran vivint i respirant. Sobreviurem i decidirem com a poble sobirà», recalcava Tsipras. Poques hores abans, el primer ministre mantenia una conversa telefònica amb Jean-Claude Juncker, el president de la Comissió Europea. Segons la premsa local, li va insistir una vegada més que exercís pressió perquè el Banc Central Europeu (BCE) injectés liquiditat d'emergència al Banc de Grècia i així poder aixecar el corralito.
