Noemí Casquet: "'L'Alberto és la meva parella principal, ell té prioritat sobre tot"

Aviat; ben aviat es va intuir Noemí Casquet poliamorosa.

–A classe sempre m’agradava més d’un noi. Ho explicava a la mare i ella deia: «No, filla, no. N’has d’escollir un». I jo: «¿Però per què, si m’agraden tots dos?»

–Això va ser fa molt. ¿Com va evolucionar? ¿Com va arribar a posar-ho en pràctica?

–Doncs miri, durant aquests anys he anat coneixent persones que m’han parlat de la no monogàmia. Un professor d’anglès, un altre professor de la facultat, Amarna Miller...

–L’actriu.

–L’actriu porno, sí. En una època vaig fer direcció i producció de cine per a adults, ho compaginava amb la meva professió de periodista, i llavors Amarna em va introduir ja en el concepte de poliamor. I a mi em va calar.

–Fins al punt de posar-lo en pràctica.

–Sí, en la relació amb l’Alberto, que era la segona relació llarga i monògama de la meva vida. Ell al principi va pensar que li proposava un tema swinger. Després va entendre que no. El més important és que l’Alberto i jo sempre hem compartit una mentalitat oberta.

–¿I llavors? ¿Van canviar les coordenades de la seva relació? No deu ser fàcil.

–Bé, per primera vegada vam parlar de la relació que teníem i de la que volíem; i la vam obrir a la no exclusivitat sexual.

–Que no poliamor.

–No. Al principi era ficar-se al llit amb altres persones. Era només sexe. 

–Insisteixo: no deu ser fàcil. Ni això ni el que va venir després.

–No ho és. Al principi va ser molt dur. No tens prou eines per gestionar la gelosia. I no m’agrada dir gelosia, són inseguretats, pors. Però volíem fer-ho i sabíem que era qüestió d’aprenentatge. Ell se’n va anar al llit amb una noia, jo amb un noi i gairebé s’acaba la relació. No vull dir que va ser meravellós, perquè no ho va ser.

–¿I el salt al poliamor?

–Doncs miri, el fet és que jo soc una persona sexual, sí: però no m’agrada anar-me’n al llit amb una persona només per sexe. Necessito connexions. Això va ser el que ens va fer fer el salt al poliamor.

–Vaig llegir un text seu on esmentava el contracte.

–El contracte, sí. Bé, és un acord, cadascú en diu com vol.

–¿En què consisteix? ¿És verbal o realment és un contracte escrit?

–Bé, nosaltres el tenim oral però el posarem per escrit... Bàsicament, perquè jo oblido coses. L’acord estipula què està acceptat. El què, el com, el quan, l’on. Què es permet i què no.

–Expliqui’m, ¿com és avui la seva vida amorosa? 

–Ara mateix estic amb l’Alberto i amb una altra persona. Hi ha una cosa que es diu responsabilitat afectiva, que significa ser conscient de quantes relacions pots gestionar sense fer mal. Ara mateix en puc gestionar dues. Això sí, l’Alberto és la meva parella principal, ell té prioritat sobre tot.

–¿Està enamorada de tots dos?

–Sí. ¿Però és el mateix amor? No.

–¿Significa que la gelosia han sigut erradicats?

–No. Jo sento gelos com tothom, no soc un robot. Però treballo amb això, i sé què sento a cada moment i per què, i com ho he de fer per deixar de sentir-me així.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿Se sent contenta, satisfeta?

–Molt. Em sento feliç, excessivament feliç. Amb les relacions poliamoroses no saps quant duraràs, mai et planteges que duraràs tota la vida, així que vius el present d’una altra manera.