«Si t'organitzes, saps el temps que et sobra»

Estrenant segle, el 14 de maig del 2000, arribaven al món, a Barcelona, la Paula i el Marc Nueno Montolio. En dos saquets amniòtics diferents, els seus fetus van anar pujant al podi en cada nova estructura genètica aconseguida. Ara el podi el trepitgen les seves sabatilles esportives i els seus resultats acadèmics. Cada un en la seva categoria de carrera -amb preferència per les de muntanya- col·leccionen copes i medalles. El Barça els ha fitxat. A l'aula, tecnologia en el cas d'ell i medicina en el d'ella guien brillants currículums, energetitzats pel vigor que -diuen- els aporta córrer.

-¿Quan va ser la seva primera carrera?

Marc- A sisè de bàsica, un profe ens va dir que si ens apuntàvem a la cursa d'El Corte Inglés, ens apujaria la nota. Ho vam fer, i ens va encantar. No vam fer bon resultat, però a partir d'allà ens vam començar a entrenar.

-¿Pel seu compte?

Paula- Al col·legi, a 6è de Primària, ens van parlar del club La Cabra Montesa, un grup de 'running' de muntanya que surt a entrenar-se per Collserola. Al principi només eren quatre nois i un professor, no hi havia cap noia, però després em van agafar i ara som uns 40 i més de 15 són noies.

M.- Anàvem a córrer a les 7 del matí, una hora i mitja, després tornàvem a casa, una dutxa i a classe. Però a Batxillerat ja vam començar a entrenar-nos a la tarda, perquè entràvem a classe a les 8. Ara dimarts i dijous ho fem amb el club, i els dilluns i divendres anem a Montjuïc, a preparar-nos amb el Barça.

-¿Com va arribar el seu fitxatge pel Barça?

P.- Un dia a casa vam comentar amb la mare aquesta possibilitat i ella ens va desafiar a aconseguir-ho de la manera més senzilla. Va enviar un 'mail' al club i no van trigar a contestar citant-nos per a una prova.

-¿Unes 25 medalles i 15 copes cada un -en carreres per lliure o amb La Cabra Montesa- parlen d'un pols entre germans?

M.- Fins a cert punt sí, com a repte. Però córrer, per a nosaltres, sobretot significa l'equilibri en la nostra vida, a més d'una gran font de motivació i constància. Pots estar cansat d'estudiar, vas a córrer i tornes esgotat físicament, però amb més capacitat de concentració després, quan reprens l'estudi. Corrent treus tota l'energia i després et pots centrar més, t'entrenes per saber deixar la ment en blanc. A més, et dius: 'Si puc fer una carrera de 10 km, també puc treure'm un examen'.

-¿Els queda espai per a l'oci?

M.- Justament, amb l'esport aprens a planificar-te, a organitzar-te, igual que parcel·les l'esforç en els entrenaments, pensant en el que vols aconseguir al final, també planifiques millor el teu temps en tot, segons els teus objectius. Jo toco la guitarra i a la Paula li encanta llegir novel·les i llibres de medicina, ja comença a endevinar diagnòstics. Practica amb els de casa.

P.- Si et distreus, et falta temps. Però si t'organitzes, saps el temps que et sobra.

-¿I com senten que pot ser el futur professional per als joves de la seva edat?

M.- Jo crec que si treballes en el que t'agrada, sempre tindràs feina. A mi m'encanta la informàtica, i sé que no m'importarà quedar-me tota la nit programant. Ja he construït la meva pròpia impressora 3D, peça a peça fetes amb 3D també. I si ets bo i t'agrada el que fas, la gent et voldrà pagar per això.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-Un estudi sobre maratonians menors de 18 anys és el treball d'investigació de la Paula. I el Marc és cocreador d'un rellotge que vibra al detectar so i llum. Per això Educaixa li va permetre viatjar a Silicon Valley. ¿D'on treuen tanta seguretat?

-Mirem vídeos motivacionals, de carreres, com a ritual abans de les nostres. 'Rise and shine' de Nike ens agrada molt.