Els directius temporals s'obren pas en les empreses espanyoles

La figura del directiu ja no està necessàriament unida a un lloc fix i una jornada de vuit hores. Els 'interim managers' (directius temporals) són professionals amb molta experiència que treballen com a autònoms i fins a acabar un projecte concret en l'empresa que els contracta. Fins fa uns anys, a Espanya gairebé ningú coneixia els serveis d'aquests professionals, però en l'actualitat la majoria dels empresaris han tingut notícia d'aquesta modalitat de direcció. Tot i així, segueixen existint confusions sobre la direcció en transició.

Alberto Fernández, fundador de l'Associació Interim Management España (AIME), destaca que un dels avantatges d'aquest tipus de directius és que permet a les empreses «adquirir talent que no tenen». A més, les empreses s'estalvien un cost fix en un empleat amb unes aptituds que potser més tard no necessitin.

Segons l''Informe sobre l'Estat de l'Interim Management a Espanya', elaborat per l'AIME sobre la professió d''interim manager', el 53,8% de les empreses que contracten aquest tipus de professionals ho fa en el marc d'una reorganització de la companyia, una tasca que potser els directius interns no estan preparats per afrontar. En el 24,2% dels casos, el nou directiu temporal desenvolupa nous negocis o mercats, mentre que en un altre 13,4%  substitueix temporalment un directiu per acomiadament o baixa. 

Óscar Perreau, director d'EIM España, agrega que «un 'interim manager' pot incorporar-se immediatament, i estar adaptat a l'empresa en una setmana». En els casos d'acomiadament, el directiu en transició pot estar treballant mentre «l'empresa busca un substitut pels mètodes tradicionals».

El perfil

Fernández explica que la feina de directiu temporal no és una sortida per a professionals que estan acabant la seva carrera professional. I remarca que «idealment un 'interim manager' acostuma a tenir 10 anys d'experiència en llocs de direcció». A Espanya, segons l'informe de l'AIME, el 41% té menys de cinc anys d'experiència.  Normalment un directiu en transició entra en aquest mercat amb 40 anys, detalla Fernández. «És estrany que un 'interim manager' tingui menys anys, però pot passar». En l'informe que van fer sobre l'activitat, queda clara aquesta circumstància. Només l'11,5% dels enquestats tenien menys de 40 anys, i la franja de 46 a 50 anys és on hi ha més directius temporals amb el 29,1%.

AIME també ha constatat durant el seu funcionament que les empreses tenen molt en compte el currículum del candidat. No és suficient l'experiència en llocs directius. Un alt càrrec en transició ha d'haver passat per diverses divisions d'una empresa: la financera, la de màrqueting, logística, entre altres. Això li dona una visió global.

Experiència

Perreau, d'EIM España, creu que l'experiència en diversos sectors també ajuda a ser un bon directiu temporal. «Al final, els problemes solen ser semblants en totes les empreses, el que ha d'entendre el directiu és com gestionar-los», assenyala. I si l'executiu ha treballat en una multinacional, millor encara. «Tota aquesta experiència l'aprofiten les empreses petites», diu el responsable d'EIM. Moltes vegades els gestors no tenen un coneixement sobre els processos per ser eficients que les grans empreses tenen implementades des de fa anys. «L''interim management' els permet l'accés a aquest coneixement», agrega.

Precisament, les 'start-up's utilitzen aquest servei per professionalitzar-se. Una altra gran part de les missions, en l'argot que utilitzen en el sector, són les empreses familiars. Encara que Ricardo Agustín, director de la consultoria Family Business, admet que en les empreses familiars costa assumir el concepte de lloguer de directius. «Prefereixen contractar com abans».

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Encara que troben esquerdes per convèncer-los. Sobretot per posar en marxa projectes en què l'empresa no té experiència o talent intern. «Llavors veuen positiu contractar una persona amb èxits provats en altres empreses, perquè disposen d'un professional avalat i amb solvència», assegura.