revés per a una decisió del Govern de Rajoy
El Constitucional anul·la l'amnistia fiscal de Montoro
La sentència, però, no tindrà efectes sobre els defraudadors que es van acollir a la regularització del 2012
L'alt tribunal assumeix que la mesura va vulnerar els principis de capacitat econòmica i igualtat
Va ser aprovada amb un decret llei quan afectava drets que no es poden modificar d’aquesta manera. /
L'amnistia fiscal del Govern de Mariano Rajoy s'ha estavellat al Tribunal Constitucional. L'alt tribunal ha declarat inconstitucional la regularització fiscal dissenyada el 2012 pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i ha donat la raó al recurs presentat pel Grup Socialista del Congrés dels Diputats el juny d'aquell any.
La resolució, però, no tindrà gairebé conseqüències pràctiques sobre els aproximadament 30.000 contribuents que es van acollir a aquella amnistia sempre que les regularitzacions siguin fermes. Només tindrà efecte sobre les que encara no siguin fermes, com podria ser el cas de l'exvicepresident del Govern Rodrigo Rato o altres persones implicades en procediments judicials per delicte fiscal.
El Constitucional anul·la per unanimitat la disposició addicional primera del reial decret llei 12/2102 del 30 de març per la qual l'acabat d'estrenar Govern de Mariano Rajoy va posar en marxa l'anomenada amnistia fiscal amb l'argument que calia una recaptació extra d'ingressos amb què afrontar la greu recessió de l'economia espanyola. El reial decret va preveure la possibilitat que els defraudadors dels impostos sobre la renda i de societats poguessin posar-se al dia amb el fisc amb el pagament previ d'un tipus del 10% que els deixaria lliures de rebre recàrrecs ni sancions penals o administratives.
Amb aquest reclam, van aflorar uns 40.000 milions d'euros de rendes ocultes, si bé Hisenda amb prou feines va aconseguir ingressar 1.191 milions (el 3% del que havia aflorat) ja que una part important del patrimoni que va sortir a la llum ja havia prescrit.
ABDICAR DE LA SEVA OBLIGACIÓ
Ara, l'alt tribunal anul·la l'amnistia fiscal per un motiu formal --haver utilitzat la via del decret llei per posar en marxa una mesura d'aquesta mena-- si bé en les seves consideracions deixa ben clar que la mesura va suposar “l'abdicació de l'Estat davant la seva obligació de fer efectiu el deure de tots de concórrer al sosteniment de les despeses públiques” consagrat en l'article 31.1 de la Constitució.
La sentència critica que, amb la seva decisió, el Govern “va legitimar com una opció vàlida la conducta dels que, insolidàriament, van incomplir el seu deure de tributar d'acord amb la seva capacitat econòmica”. Segons el Constitucional, l'objectiu del Govern d'aconseguir ingressos per afrontar la greu crisi econòmica del 2012 “no pot ser, per si mateix, causa suficient que legitimi la fallida de l'objectiu de justícia al qual ha de tendir, en tot cas, el sistema tributari”.
PETICIÓ DE DIMISSIÓ
Els grups parlamentaris del PSOE i de Podem han demanat la dimissió del ministre Montoro. També l'ha demanat el col·lectiu de tècnics d'Hisenda agrupats a Gestha, mentre que l'organització Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE) ha recordat que ja va manifestar que l'amnistia comportava “un absolut menyspreu als principis d'igualtat i justícia tributària”.
Notícies relacionadesNo obstant, des del Ministeri d'Hisenda intenten traslladar tranquil·litat. El secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, ha valorat que la sentència només qüestiona “l'instrument normatiu utilitzat” (reial decret llei) i ha interpretat que la decisició “avala la regularització”, de manera que “no té cap conseqüència” en la pràctica. La sentència aclareix que “no són susceptibles de ser revisades (…) les situacions juridicotributàries fermes produïdes a la seva empara (del reial decret), per exigència del principi constitucional de seguretat jurídica”.
Hi ha casos, no obstant, en què podria no ser ferma aquella regularització (el termini de declaració de la qual va finalitzar el 30 de novembre del 2012) si, per exemple, la seva prescripció va quedar interrompuda per una investigació posterior. Aquest podria ser el cas de l'exdirector del Fons Monetari Internacional Rodrigo Rato, de qui s'ha sabut que, si bé es va acollir a l'amnistia fiscal de Montoro, després va ser objecte d'una investigació posterior que va culminar amb l'obertura d'un procediment judicial, l'abril del 2015, abans que la regularització fiscal realitzada prescrivís el novembre del 2016.
Cristóbal Montoro Frau fiscal PSOE Tribunal Constitucional Amnistia fiscal Ministeri d'Hisenda
