Les conseqüències de l'ajust pressupostari
L'amnistia fiscal afavoreix el frau dels últims cinc anys
Els assessors creuen que la mesura només li surt a compte al diner negre des del 2006
Un termini de prescripció més llarg castigaria més l'evasió, auguren els experts
Seu de l’Agència Tributària a Sant Cugat del Vallès. /
Amnistia fiscal, però limitada. Els experts consultats consideren que la mesura de gràcia per aflorar rendes ocultes acordada pel Govern afavoreix el diner negre obtingut durant els últims cinc anys, ja que encara no ha prescrit la falta o el possible delicte fiscal (quota defraudada superior a 120.000 euros).
I fins i tot per a aquests pot ser perillós confessar-se amb el fisc, encara que aquest s'hagi compromès a la confidencialitat després de pagar un peatge alliberador del 10%, afirmen els experts. D'aquí ve que es dubti de l'efectivitat de la iniciativa. Els dubtes sorgeixen del fet que per als exercicis ja prescrits (una vegada transcorreguts quatre anys en el cas del procediment administratiu, i cinc en el penal) sol resultar millor la regularització voluntària dels rendiments, recollida en la llei general tributària. Fins i tot amb els recàrrecs previstos i la rebaixa per pagament al comptat, aquesta operació sol acabar amb una tributació efectiva del 4%, 5% o 6%, molt per sota del peatge del 10%, explica Esteban Raventós, soci director de Baker & McKenzie a Barcelona. I es guanya la tranquil·litat tributària.
La regularització voluntària amb declaracions complementàries dels últims quatre anys és un procediment que des del 2009 ha crescut, assegura Raventós. Hi han contribuït la pressió internacional sobre els paradisos fiscals, així com les fugues de dades sobre comptes opacs com va passar amb els gairebé 700 espanyols amb fons al banc suís HSBC. Hisenda va ingressar uns 260 milions d'aquest total mitjançant regularitzacions voluntàries. El problema es tanca amb un gravamen reduït sobre una petita part del capital (el rendiment obtingut).
El tipus especial del 10% establert per a l'amnistia decretada per l'Executiu només resulta avantatjós «per als que hagin obtingut sumes que no són capaces de justificar durant els últims quatre o cinc anys», afirma Raventós. Si aquests casos són detectats podrien haver de tributar fins al 56% a l'IRPF o fins al 27% si són rendes de l'estalvi. Per a exercicis anteriors al 2006, s'ha d'analitzar cada cas. Pot passar que, un cop prescrit el frau, els rendiments obtinguts del principal siguin pèrdues amb què compensar guanys actuals.
PERÍODE DE 10 ANYS / Molts experts creuen que seria més efectiu allargar els terminis de prescripció fins als 10 anys de França o Itàlia o els 20 als quals es pot arribar al Regne Unit. Josep Maria Noguera, de l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (APTTCB), destaca que una mesura d'aquesta mena és «reprovable» pel greuge que comporta respecte a les persones que compleixen amb les seves obligacions fiscals, però alhora entén que es tracta d'una cosa «excepcional».
Per la seva part, Jordi Altayó, que és el president de la comissió tributària del Col·legi de Gestors de Catalunya -aquesta entitat va ser de les primeres que van demanar alguna mesura especial per fer aflorar capitals ocults-, adverteix de la importància de tenir un element de prova que permeti justificar «que l'origen dels diners ha prescrit». Hisenda pot posar pegues en aquest punt, avisa. I aquest problema es pot donar més amb el diner negre a Espanya que amb el que està en comptes bancaris a Suïssa o Liechtenstein.
