Mar Hershenson, inversora de Silicon Valley: «D'aquí 15 anys estarà prohibit que les persones condueixin»

«Visc a uns dos quilòmetres de Googleplex, la seu de Google, i tot el dia hi ha cotxes autònoms circulant per la zona perquè han d’aprendre com conduir-se», assegura Mar Hershenson. Catalana de naixement, amb més d’una vintena d’anys d’experiència a Silicon Valley, aquesta doctora en enginyeria elèctrica per la Universitat de Stanford és cofundadora de Pear Ventures, una entitat de referència en inversió en start-ups tecnològiques. Està convençuda que l’automòbil connectat o autònom ha vingut per quedar-se.

Encara que pugui semblar un procés lent, que requerirà molts anys, no serà així. «Els cicles, tant els positius com els negatius, cada vegada són més curts», afirma. I n’hi ha prou de recordar les transformacions experimentades en altres negocis. Segons ella, «d’aquí uns 15 anys estarà prohibit que les persones condueixin». I és que el cotxe autònom «en sabrà més que tu. Això passarà. De fet està passant», afegeix. I això incrementa la seguretat. I com que a més a més «no tindrà cap sentit tenir els cotxes aturats el 95% del temps, seran compartits», va assenyalar durant una sessió a Barcelona convidada per l’Associació de Becaris de La Caixa per a un acte de l’Obra Social, en què va conversar amb Luis Martín Cabiedes, conseller de BlaBlaCar i inversor de referència en 'start-ups'.

L’avanç és imparable. Fa cinc anys encara no, era gairebé impossible que aquests vehicles poguessin executar certs algoritmes que els faciliten prendre decisions en temps real gràcies a la informació dels seus sensors, explica, i ara sí que ho fan. A més a més, es viu un canvi d’hàbits. «Als EUA la gent utilitza el cotxe per a tot. Jo abans feia unes 20.000 milles a l’any amb cotxe, però aquest últim exercici, la meitat, perquè faig servir més Lyft. No tinc temps i el guanyo així. M’imagino en el futur sense tenir cotxe», assegura. D’aquí un temps, afegeix, «tenir cotxe serà com tenir un cavall, per fer hípica o per esport».

Aquesta és una de les àrees en què inverteixen a través de Pear Ventures, però sobretot, ho fan en intel·ligència artificial, que és el que sosté tots aquests avanços, que s’han accelerat els últims anys. Participen en empreses de drons autònoms o en d’altres d’entrega a domicili per part de robots, però ja auguren el que vindrà, la frase que tant estimula a Silicon Valley.

«Durant la pròxima dècada, la intel·ligència artificial farà canviar gairebé totes les empreses. Serà un canvi tan gran com internet o el telèfon mòbil, que afectarà el transport de les persones, el de les coses, els drons autònoms o les entregues a domicili a càrrec de robots...», afirma.   

Seguidora del Barça, Hershenson, a l’acabar la universitat, va ser cofundadora de tres 'start-ups' de comerç electrònic, 'software' per a empreses i semiconductors, una d’elles es va dir Barcelona Design. En aquesta etapa va registrar 14 patents. Després va optar per recolzar emprenedors.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Veu de manera optimista el canvi de Barcelona, la seva ciutat natal. «Quan me’n vaig anar no existia la paraula 'start-up'. Ara està de moda i hi ha optimisme», destaca. En tot cas, subratlla la importància d’un ecosistema que propiciï la innovació. «Sempre dic que si un vol ser actor i guanyar un Oscar ha d’anar a Los Angeles. Un veí és maquillador, l’altre és guionista... Passa el mateix a Silicon Valley. Els anuncis a l’autopista són de 'start-ups'. Tothom es dedica a això... és un ecosistema», explica.

Pear Ventures dedica el 40% dels seus recursos a invertir en projectes en estadi de prellavor amb rondes d’uns 300.000 dòlars; un altre 40% és capital-llavor, que va d’un a quatre milions, i un altre 20% a rondes A, que van de més de cinc milions a 20. Compten amb un fons de 50 milions de dòlars. Les empreses beneficiàries han captat uns 1.000 milions. Després tenen un altre fons de 75 milions i un addicional de 30 milions, per tornar a invertir en projectes que ja es van beneficiar del primer fons.