canvis en les previsions

L'FMI preveu que Espanya incomplirà els objectius de dèficit aquest any i el que ve

Calcula que serà del 3,3% del PIB el 2017 i del 2,7% el 2018, pel 3,1% i 2,2% acordat amb la UE

La institució alerta que els nivells de deute públic s'han situat en màxims històrics i suposen un "gran risc"

lagarde

lagarde

3
Es llegeix en minuts

El Fons Monetari Internacional (FMI) estima que el conjunt de les administracions públiques espanyoles registraran un dèficit públic del 3,3% del PIB aquest any i del 2,7% el 2018, i amb aquests percentatges incomplirien en els dos exercicis els objectius acordats amb la Comissió Europea. Així ho recull l'organisme internacional en el seu informe 'Fiscal Monitor' publicat aquest dimecres, en què empitjora una dècima la seva estimació de dèficit respecte a la recollida al gener en l'anàlisi de l'economia espanyola realitzat per la Junta Executiva en el marc del que es coneix com a 'Consulta de l'Article IV'.

Al gener, l'FMI estimava el dèficit del 2017 en el 3,2% del PIB, una dècima menys que en aquest últim informe. Per la seva banda, es manté sense variació l'estimació per a l'any que ve en el 2,7%. D'aquesta manera, l'organisme internacional creu que Espanya incomplirà els seus objectius pactats amb Brussel·les en els dos exercicis, que són del 3,1% i el 2,2%, respectivament.

Per la seva banda, l'organisme apunta que el deute públic espanyol se situarà en el 98,5% del PIB aquest any i en el 97,9% el que ve. En aquest cas, l'FMI preveu ara menys deute que en l'anàlisi del gener, quan les estimacions eren del 99,2% i el 98,7%, respectivament.

RESTA D'EUROPA

Espanya registrarà, segons el Fons, el dèficit més elevat de les principals econòmiques europees el 2017, però no el 2018. En el cas d'Alemanya, es preveu un superàvit del 0,6% en els dos exercicis, a Itàlia es xifra el dèficit en el 2,4% i l'1,4%, respectivament, i a França es preveu el 3,2% el 2017 i el 2,8% el 2018, una dècima més que a Espanya.

En el conjunt de la zona euro, l'FMI considera que el dèficit serà de l'1,5% aquest any i que es moderarà fins a l'1,2% el que ve. 

DEUTE PÚBLIC

Els nivells de deute públic de les economies desenvolupades han arribat a màxims històrics en temps de pau després del pas de la 'gran recessió', segons el Fons Monetari Internacional (FMI), que insta els governs dels països desenvolupats a "entendre millor" els riscos a què estan exposats els governs amb l'objectiu d'adoptar estratègies per gestionar-los.

La institució presidida per Christine Lagarde adverteix que les finances públiques estan exposades a "grans riscos" que són "infravalorats amb freqüència", tal com va demostrar l'última crisi financera global. "Els governs necessiten entendre millor els riscos a què estan exposats amb l'objectiu d'adoptar estratègies per gestionar-los", afirmen els principals responsables del departament fiscal de l'FMI en el seu informe, on, no obstant, reconeixen que l'"endeutament excessiu i els nivells rècord de deute públic" limiten els recursos financers dels governs.

Per això, la institució amb seu a Washington sol·licita en el seu informe fiscal corresponent al 2017, titulat 'Aconseguir més amb menys', adoptar polítiques fiscals "intel·ligents, prudents, contracícliques i que afavoreixin el creixement" amb l'objectiu de retornar a la via de la consolidació fiscal en les economies avançades, interrompuda el 2016.

MESURES INCLUSIVES

L'FMI reclama polítiques fiscals "més inclusives" amb l'objectiu de reduir la desigualtat i denuncia que els ingressos de l'1% més ric han experimentat un creixement anual "almenys tres vegades més gran que el de la resta de la població durant els últimes tres dècades".

Notícies relacionades

"La política fiscal té un paper important per assegurar que els beneficis del creixement es reparteixen més àmpliament entre la població", diu l'informe fiscal de l'FMI, que indica que, en la majoria de les economies avançades, la política fiscal ha sigut cada vegada "menys efectiva" en relació amb aquest paper durant els últims vint anys.

"La reducció de la generositat dels beneficis socials, al costat d'una càrrega tributària menys progressiva, ha reduït la capacitat de la política monetària per disminuir la disparitat en els ingressos des de mitjans dels anys noranta", afegeix l'informe. A més, l'FMI adverteix que els "excessius i creixents" nivells de desigualtat i incertesa són "perjudicials" per al benestar i el creixement, i per això proposa millorar la canalització de les ajudes a les famílies, instaurar un sistema fiscal més progressiu i millorar l'accés al mercat laboral i a la sanitat pública en el marc d'una sèrie de reformes estructurals.