Foc amic en les 'black'

Quan es tracta de salvar el coll no hi ha lleialtat que valgui. Això sembla demostrar el judici de les targetes black de Caja Madrid i Bankia, que aquesta setmana ha enfilat el seu equador. Miguel Blesa i Rodrigo Rato, expresidents i els més notables dels 65 acusats d’apropiar-se indegudament 12 milions d’euros entre el 2003 i el 2012, estan intentant persuadir el tribunal que estaven convençuts que l’ús dels plàstics era legal i que, en cas contrari, cap dels seus subordinats els n’havia advertit. Igual que la immensa majoria dels seus companys al banc d’acusats. Però el testimoni de diversos dels seus segons en els dies de vi, roses i despeses desaforades ha compromès seriosament la seva versió dels fets i ha donat munició al tribunal per a una possible sentència condemnatòria.

El cas més evident és el de l’exvicepresident del Govern. El seu conseller delegat, Francisco Verdú, no va utilitzar el plàstic que li va entregar. «Si no el va voler utilitzar, devia tenir les seves raons. Però era coneixedor d’aquest instrument de liquiditat (suposadament per cobrar el sou pactat)», va assegurar el polític del Partit Popular caigut en desgràcia. Uns dies després, Verdú es va asseure a la mateixa cadira de la sala de vistes i va explicar una versió ben diferent: «Li vaig dir: Rodrigo, no utilitzis aquesta targeta. Si l’utilitzes per a despeses personals, sortiràs en els papers».

El comportament de Verdú és encomiable, ja que va ser un dels quatre alts càrrecs, sobre més de 80 (alguns no han sigut acusats per haver prescrit el delicte o haver mort), que es va negar a utilitzar la targeta. Però no està exempt d’ombres, ja que no ho va denunciar: va deixar el plàstic en un calaix i el va tornar al departament de recursos humans, però no fins que Rato va dimitir i va ser substituït per José Ignacio Goirigolzarri. «Jo creia que amb això quedava cancel·lada aquella mala pràctica», es va defensar.

CARREGAR AMB EL MORT

A Blesa li va passar una cosa similar. L’exinspector d’Hisenda amic i col·lega de l’expresident José María Aznar va al·legar que les targetes eren per a ús personal des de l’època del seu antecessor, Jaime Terceiro. La majoria dels consellers de l’entitat i Bankia amb els quals comparteix banc dels acusats van argumentar el mateix i gairebé tots van mantenir que així els ho havia fet saber un altre dels acusats, l’exsecretari del consell Enrique de la Torre. Però aquest no estava disposat a carregar amb el mort.

Les targetes dels consellers, va mantenir, eren per a despeses de representació de l’entitat i no part del salari, ja que aquesta segona opció no estava permesa per les lleis ni per les normes de la caixa, i així els ho va fer saber als administradors. La seva versió no deixa de ser autoexculpatòria: «Jo era el secretari, jo no donava instruccions a ningú, en tot cas me les donaven a mi». Però deixa molt clares les contradiccions en les versions dels acusats. Ho paga: és l’únic d’ells a qui ningú acostuma a apropar-s’hi a xerrar en els recessos del judici.

OPACITAT FISCAL

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

No van ser els únics segons que van posar en evidència els seus antics caps. Els acusats van sostenir que pensaven que Caja Madrid incloïa la despesa de les seves targetes en el certificat de retencions que els facilitava per fer la declaració de la renda. Però José María Tello, director de l’assessoria fiscal amb Blesa, Rato i també amb l’actual president, José Ignacio Goirigolzarri, va testificar que «mai» se li va demanar un informe sobre les targetes black. També va defensar que en les inspeccions d’Hisenda dels anys 2003 i 2006 no hi havia cap informació de la qual es pogués deduir l’existència de les targetes, amb la qual cosa negava les insinuacions de Blesa.

Paradoxalment, va ser cridat com a testimoni per les defenses. Igual que Jesús Ángel Rodrigo, excap de l’assessoria jurídica i exsecretari del consell, que també va defensar que pensava que «era una targeta per a despeses». I José Luis Sánchez Blázquez, exdirector de comptabilitat i actual d’intervenció, que va avalar el document clau de despeses en què es basa l’acusació.El mateix va fer el seu autor, Iñaki Azaola, director d’auditoria interna i únic d’aquests segons arribat amb Goirigolzarri. I d’aquesta manera, les proves van acorralant els acusats.