L'ajust de plantilla de la banca s'encamina als 90.000 llocs de treball

Els empleats de la banca segueixen pagant els excessos del sector vuit anys després de l'enfonsament de Lehman Brothers i de l'esclat de la bombolla immobiliària a Espanya. I ho seguiran fent els pròxims anys. Tot i no tenir precedents, la retallada de plantilla en què està immers el sistema està lluny d'arribar a la fi. Com a prova d'això, l'últim ajust de fins a 3.000 llocs de treball anunciat aquesta setmana pel Popular. La factura per a l'ocupació bancària des que va esclatar la crisi ja s'eleva, doncs, per sobre dels 83.000 treballadors, i els experts estimen que sobrepassarà els 90.000 en el futur pròxim.

Des del màxim a què es va arribar el 2008, el sector ha destruït 75.347 llocs de treball, el 27% dels que hi havia llavors, fins a tancar amb 202.954 l'any 2015, últim del qual hi ha xifres oficials. Des d'aleshores, diversos bancs han anunciat o han posat en pràctica ajustos extraordinaris: Santander (1.380), BBVA per Catalunya Caixa (1.557), Popular (entre 2.900 i 3.000), Liberbank (1.090) i Ceiss (850). Només amb això ja s'arriba a una retallada de 83.224 llocs de treball, a la qual s'haurà de sumar la reducció ordinària que es produeix per empleats que es jubilen o canvien d'empresa i no són substituïts.

Els experts adverteixen que el procés de retallada continuarà. Funcas, la fundació de les antigues caixes d'estalvis, calculava la primavera passada que el sector retallaria 14.688 llocs de treball fins al 2019. Descomptats els 7.877 anunciats, en quedarien 6.811, de manera que l'ajust ja sobrepassaria els 90.000. Moltes fonts en el sector, però, admeten que la institució potser es va quedar-se curta i que la factura final podria sobrepassar els 100.000 llocs de treball.

DOS FACTORS

L'actual onada d'ajustos de plantilla respon a dues raons. Una és conjuntural: el negoci bancari bàsic consisteix a prendre dipòsits de clients a curt termini a canvi d'una remuneració i prestar aquests diners a llarg cobrant un interès més alt: el benefici és la diferència entre aquests tipus. Si els tipus són baixos o negatius, com passa ara, l'esquema trontolla, perquè els ingressos s'enfonsen. La conseqüència és que la rendibilitat s'ha desplomat (5,6% el 2015) i no cobreix el cost que suposa prendre prestat capital del mercat (al voltant del 10%), una situació que si es manté faria que les entitats fossin inviables.

És per això que el Banc d'Espanya i el Banc Central Europeu fa més d'un any que insten a les entitats a prendre mesures. Aquestes passen bàsicament per la retallada de costos (és a dir, llocs de treball i oficines), ja que s'entén que amb l'actual escenari de tipus poc es pot fer per millorar els ingressos, més enllà d'augmentar el cobrament de comissions. Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, ho reconeixia aquest dimecres: "La reestructuració no s'ha completat en l'ajust de la base de costos malgrat que el sistema és un terç del que era fa anys".

FUSIONS I DIGITALITZACIÓ

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Aquesta necessitat de retallar despeses explica que durant tants mesos hi hagi una nova ronda de fusions per estalviar mitjançant sinergies de costos. Una noves unions que, a més, podrien donar lloc a més retallades d'oficines i llocs de treball que les produïdes en els primers anys de la crisi. "Encara que en el passat les fusions amb complementarietats resultaven atractives, ara el que mana és l'eficiència i la rendibilitat de la fusió en terminis molt curts", va advertir José María Roldán, president de la patronal bancària AEB, l'abril passat.

La mala notícia per als empleats bancaris és que, més enllà d'aquest ajust conjuntural, el sector s'enfronta a una transformació conjuntural que els experts estimen que a la llarga suposarà una retallada substancial de llocs de treball i oficies: la digitalització, que suposa que els clients cada vegada vagin menys a les sucursals. El conseller delegat del BBVA, Carlos Torres Vela, va apuntar fa uns mesos que el banc podria operar a llarg termini amb només 1.000 de les 3.800 oficines que té a Espanya. L'entitat es va afanyar a aclarir que no té cap pla en aquesta línia. Però la tendència és clara.