CAMPANYA DE LA RENDA
La clàusula terra de l'IRPF
Els que han rebut la devolució de part dels interessos pagats de més al banc poden haver de declarar-los si es van beneficiar de deducció per vivenda
Si ha guanyat als tribunals una llarga batalla o ha acordat amb el seu banc que li tornin els interessos que li van cobrar de més per la clàusula terra en la hipoteca, vagi amb compte amb l'impost de la renda (IRPF). El que va ser una alegria perquè se li preservaven els seus drets podria provocar avui algun maldecap fiscal si està en aquesta situació i disfruta de deducció per vivenda habitual.
Un exemple. Posem que en un exercici es va aplicar una deducció sobre 2.000 euros d'interessos i l'entitat financera, després d'un acord, n'hi va tornar 500. L'avantatge tributari va ser de 300 euros, però en realitat hauria d'haver sigut de 225. Llavors haurà de rectificar la declaració de l'exercici corresponent. Això afecta essencialment els últims quatre exercicis (el període de prescripció) i que coincideix amb la data de la sentència del Tribunal Suprem Tribunal Suprem que va anul·lar les clàusules terra, el 9 de maig del 2013.
En qualsevol cas, "el problema és que uns bancs ho van fer bé i altres malament", expliquen fonts de l'Agència Tributària. I és que les entitats podrien haver adequat les quotes hipotecàries almenys de l'últim exercici afectat i facilitat informació al client. Hisenda ha reclamat ara a les entitats justificants sobre les devolucions realitzades a clients perquè aquests comptin amb els detalls suficients per declarar-los al fisc abans que els els reclamin.
BASE DE LA DEDUCCIÓ
La mesura afecta els últims quatre exercicis no prescrits, que comencen el 2013, la data de la sentència del Tribunal Suprem
La veritat és que no hi ha la possibilitat de generalitzar sobre aquest cas perquè dependrà per exemple de la quantitat que s'hagi deduït per la vivenda habitual. El cobrament o reintegrament de les quantitats abonades de més pot provocar que es modifiqui la base de deducció per vivenda habitual declarada a l'IRPF. Qui estigui en aquesta situació hauria de restar el que s'ha tornat a la base de la deducció dels anys corresponents. I això podria ocasionar un resultat diferent en les declaracions d'IRPF d'aquests anys.
Un criteri que aplica Hisenda és fer una rectificativa de l'IRPF en cada any no prescrit, és a dir, dels últims quatre exercicis (des del 2013). D'aquesta forma s'ha de recalcular l'impost descomptant aquelles quantitats per any que s'han deduït de més. En tot cas no es tracta de grans quantitats de forma individual, afirmen els experts.
Les sumes rebudes no suposen ni guanys patrimonials ni rendiments per al contribuent que les rep i per tant no tributen com a tals. Una altra cosa és que aquells interessos que han sigut tornats hagin sigut objecte de deducció, com en els casos d'inversió en vivenda habitual, rendiments de capital immobiliari -lloguer d'un immoble- o rendiments d'activitats econòmiques. En aquests supòsits, sí que s'han de declarar.
QUANTITATS BAIXES
Notícies relacionadesL'Agència Tributària podria revisar els exercicis no prescrits, que coincideixen en el seu període inicial amb la data de la sentència del Suprem. En tot cas els experts dubten que Hisenda dediqui molts esforços a perseguir unes quantitats que són molt baixes individualment, encara que poden ser més significatives en conjunt.
I no en tots els casos té el contribuent per què veure-se'n afectat. Pot passar que la deducció no tingués efecte en el resultat de la declaració de la renda o que el que es va pagar superés el màxim legal, que és de 1.356 euros per contribuent, i fins i tot restant-hi les devolucions segueixi superant-lo.
