Els acomiadaments a través d'ERO tornen a augmentar

La creació d'ocupació registrada a Espanya el 2015 té alguns punts negres. A més de la precarietat, la temporalitat i els sous baixos, entre els aspectes negatius del mercat laboral també es troba l'inici d'un repunt dels expedients de regulació d'ocupació (ERO) d'acomiadament per primera vegada des del 2012. La tendència a l'alça, amb tancaments i retallades de plantilla sonats com els de Delphi, Valeo, Autoliv, Bacardí i a la banca, s'aprecia amb més claredat a Catalunya, que va tancar el 2015 amb un increment dels afectats per ERO d'extinció de contracte del 9,57%, segons les dades provisionals de la Generalitat que no inclouen tots els expedients registrats al Ministeri d'Ocupació.

L'any passat, 4.831 empleats van perdre la feina al resultar afectats pels ERO presentats, cosa que suposa un augment de 422 acomiadaments. Les dades del ministeri fins al novembre mostren un descens del 2,8%, amb 5.437 afectats, sense tenir en compte els ERO de desembre. Aquest repunt o, com a mínim brusca frenada de la caiguda, contrasta amb els forts descensos que es van registrar a les altres dues modalitats de regulacions d'ocupació, les suspensions temporals de contractes i la reducció de jornada. Els treballadors afectats per diversos dies d'atur es van reduir 57% i van finalitzar l'exercici passat amb una xifra acumulada de 5.480 empleats davant dels 12.835 del 2014. La reducció de jornada va afectar un 63% menys de treballadors a Catalunya, amb 1.403 empleats.

El saldo de l'evolució en les tres modalitats d'ERO va donar com a resultat un augment del pes dels acomiadaments sobre el total d'afectats, al representar el 41% de tots els treballadors involucrats en expedients de regulació (11.714). 

13,2 ACOMIADAMENTS PER DIA

Els 4.831 acomiadaments a través d'ERO situen el 2015 en un nivell similar al del 2007, amb una mitjana de 13,2 afectats per dia, encara que molt per sota de l'allau de treballadors que es van quedar al carrer durant els anys més durs de la crisi, amb 14.413 el 2009 i 39,4 nous aturats per dia. 

El repunt va tenir un impacte radicalment diferent per sexes, ja que les dones van patir un augment de les afectades del 33,5%, fins a 2.007 comiats, enfront d'un descens del 2,82% dels homes inclosos en ERO d'extinció.

A més, el nombre d'expedients executats va baixar gairebé un 30% en el cas de les rescissions de contractes, amb un total de 153 empreses que van reduir la seva plantilla mitjançant un ERO. L'aparent paradoxa es deu, segons Javier Pacheco, secretari general de la Federació d'Indústria de CCOO de Catalunya, a "un augment dels ERO d'empreses importants amb més plantilla des de l'últim trimestre del 2015 i, en molts casos, relacionades amb el sector del automòbil".

Les dades del conjunt d'Espanya apunten en aquesta mateixa direcció d'un augment dels afectats per acomiadaments en la recta final de l'any, amb repunts en els mesos de novembre (últim mes amb dades disponibles) i octubre després d'un via de retrocessos en els anys anteriors.  

SUBHASTA DE PROVEÏDORS

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Aquests ERO es produeixen, aparentment, a contracorrent ja que coincideixen amb una millora general de l'economia i del mercat de treball i, especialment, de la producció de les grans fàbriques de vehicles. Catalunya va guanyar 53.800 ocupats el 2015 mentre que en el conjunt d'Espanya es van crear 525.100 llocs de treball.

Per a Pacheco, el repunt d'ERO en la indústria té relació amb "una estratègia sectorial de renovació dels models que es produeixen que també comporta una renovació dels components, amb menys hores de treball i una externalització de peces bàsiques". Alguns fabricants de components com Autoliv, Valeo i Delphi estan patint les conseqüències d'aquests canvis propiciats per les marques de cotxes en el seu afany per retallar els costos de producció. Per això, CCOO i UGT han incorporat en les negociacions dels convenis de Seat i Nissan una clàusula per posar fi al que consideren una subhasta mitjançant l'assimilació dels proveïdors de les dues empreses al conveni del metall de la província de Barcelona. I mentre ho aconsegueixen, els sindicats promouen la via de la "reindustrialització" per buscar empreses disposades a prendre el relleu de les que volen tancar fàbriques.