La crisi dels emergents, l'última baula de la gran recessió

La cadena d'atemptats terroristes de París va acaparar de forma inevitable l'agenda de la cimera del G-20 que va finalitzar dilluns a Antalya (Turquia) vorejant així la preocupació pel que sembla ser la nova baula encadenat per la gran recessió del 2008: els països emergents.

Després de la crisi financera i del deute públic als EUA (2008), va venir la recessió econòmica mundial (2009). Després va esclatar la crisi del deute a la zona euro (2010). Ara, l'espiral interminable de la gran recessió sembla haver trobat un nou bucle en les economies emergents amb elevat endeutament.

D'alguna manera, la crisi de deute que amenaça d'estrangular el creixement d'algunes d'aquestes economies té el seu origen, precisament, en el tsunami de diners que va sortir de les economies avançades fugint dels baixos tipus d'interès amb què els Estats Units, el Regne Unit i la zona euro han intentat reanimar l'encefalograma del seu creixement.

Algunes publicacions com el setmanari The Economist parlen de «la història de mai acabar» i es refereixen al previsible esclat de l'enorme bombolla d'endeutament públic i privat acumulat en els països emergents com el «tercer volum» d'una trilogia protagonitzada abans pels EUA i per la zona euro (primer i segon volum).

DEUTE QUADRUPLICAT / Segons l'FMI, en els països emergents, «el deute de les empreses no financeres es va quadriplicar entre els anys 2004 i 2014», i va passar de 4 a 18 bilions de dòlars. Sobretot va pujar a la Xina, Turquia, Xile, Brasil i l'Índia.

Centenars de milions de dòlars i euros van arribar a aquests països atrets pels tipus d'interès més alts en el deute públic, pel cicle immobiliari alcista o per les rendibilitats de projectes d'infraestructures no sempre ben calibrats. No obstant, els primers indicis d'una pujada de tipus d'interès als EUA a mitjans del 2014 han egrescat una fuga als països emergents. Allà, l'entrada de capitals estrangers va tocar el seu nivell més baix en el primer trimestre del 2015.

Aquesta evolució suscita gran inquietud a l'FMI. «Les economies de mercat emergents i en desenvolupament han d'estar preparades per a la normalització de la política monetària als Estats Units», adverteix l'organisme que dirigeix Christine Lagarde, que ha tornat a demanar al G-20 prudència a les autoritats nord-americanes abans d'apujar tipus.

Entre altres qüestions, l'FMI recomana enfortir el capital dels bancs. També suggereix que «els mercats emergents s'haurien de preparar per a un augment de les fallides empresarials i, si és necessari, reformar els règims d'insolvència empresarial». Els mercats temen una cascada de fallides d'empreses endeutades en dòlars al rescat de les quals no tindran més remei que recórrer uns Estats en hores baixes.

CINC ANYS DE DECLIVI / Federico Steinberg, investigador principal d'Economia del Real Instituto Elcano, no obstant, no concedeix una força explosiva a l'endeutament acumulat pels emergents la situació del qual, diu, no té res a que veure amb els desequilibris que van acompanyar els esclats del segle XX.

Alfredo Arahuetes, degà de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Comillas, admet certa connexió entre la desacceleració del creixement en el bloc emergent i la crisi financera del 2008, «però no és l'única causa», afegeix en al·lusió a l'aturada de la Xina i la caiguda dels preus de les matèries primeres.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

L'FMI ha corregit a la baixa les previsions de creixement de les economies emergents que es reduirà per cinquè any consecutiu. Després de repuntar amb força a gairebé el 7,5% després de la crisi financera internacional, el creixement del PIB d'aquestes economies va disminuir del voltant del 6,3% el 2011 al 4,6% el 2014. Per al 2015 s'apunta el 4%.

Segons l'FMI, aquesta evolució «reflecteix una combinació de factors: menor creixement en els països exportadors de petroli; desacceleració a la Xina, a mesura que el patró de creixement es recolza menys en la inversió; i perspectives menys favorables per als exportadors d'altres matèries primeres, inclosos els de l'Amèrica Llatina».