Marcar distàncies

La providència va voler que la trobada d'Oriol Junqueras amb els ciutadans es produís l'endemà de la formalització del pacte entre CiU i PSC per BCN World. Al llarg de les dues hores de conversa, el líder d'ERC va anar abocant frases i mitges frases que, llegides totes de cop, donen a entendre que les relacions amb CiU no passen pel millor moment. I que no sembla que això el preocupi gaire. Junqueras va marcar distàncies tant amb CiU com amb el PSC, però no buscant passades equidistàncies, és a dir, amagant a qui podria prestar suport, sinó ajuntant-los en un únic paquet (que es podria etiquetar de vella política) i davant el qual oposa les formes i fons d'ERC.

Les relacions entre CiU i ERC s'han anat erosionant des que al mes de desembre es firmés el pacte per la pregunta i la data de la consulta, entre tots dos i ICV-EUiA i CUP. La negativa dels republicans a traçar una llista conjunta amb la federació per a les europees va suposar un punt d'inflexió: «Donem suport a un Govern amb el qual no ho compartim tot. Per exemple l'externalització de la comercialització de TV-3 i BCN World. No estem en contra d'aquest projecte a Tarragona, sinó de com es porta a terme. Cada vegada que els interessos del poder estan en perill, els partits de tota la vida, els de l'establishment, s'ajuden. A vegades CiU gira l'esquena a la majoria parlamentària que sustenta el Govern i busca altres majories. La sociovergència [l'entesa entre CiU i PSC] ha sigut una experiència molt habitual a Catalunya i la federació té tota la legitimitat per insistir-hi», es va esplaiar Junqueras davant els ciutadans.

¿Fins on pot arribar l'entesa entre convergents i socialistes? Pel que va dir al Palau Macaya no sembla que això el preocupi gaire. I és que davant la impossibilitat de decidir l'import global dels pressupostos catalans, cosa que depèn del Ministeri d'Hisenda, que és qui pondera si pagar o no els endarreriments pendents i el que calcula com i quan es van facilitant avanços a compte, un pacte sociovergent podria fer poca cosa o res. Més enllà, per descomptat, d'augmentar el percentatge destinat a política social que, ara mateix, després del pacte CiU- ERC es troba en el 72%.

Primàries «de debò»

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Oriol Junqueras va recórrer al discurs subtil, es podria dir que vaticanista, per redundar en el duel entre allò que és vell (CiU i PSC), i allò que és nou (ERC): «Esquerra no té cap condemnat ni imputat per corrupció. És desesperant que hi hagi partits amb centenars d'imputats que segueixin guanyant eleccions»,  en una al·lusió que fa referència, fins i tot, al Partit Popular.

Tot això dit sense esmentar a ningú. Per, uns quants minuts després, afegir: «Hi ha hagut pactes entre CiU i el PSC, com per exemple pel que fa a les conclusions de la comissió sobre la corrupció en la sanitat catalana». Establishment i omertá. Allò que és vell.