Anar al contingut

BARCELONEJANT

Maltractadors de palanques

TMB ultima una campanya per dissuadir els usuaris que fustiguen els mecanismes d'apertura de les portes del metro

Mauricio Bernal

zentauroepp41396446 metro171222180548

RICARD CUGAT

Som gent acostumada a viatjar en metro per Barcelona i sabem:

a) Que hi ha una raça de viatgers emparentada pel desig maníac de reduir a cendres la palanca d’obertura de les portes cada vegada que el comboi està a punt d’aturar-se. Igual que certs aficionats al futbol, sembla que aquests viatgers han optat per descarregar una part del seu descontentament vital amb la petita palanca metàl·lica, a la qual sotmeten a eloqüents tortures com si haguessin descobert que en l’ús de la força bruta radica el secret per sortir amb vida del vagó.

b) Que aquesta mateixa raça no s’atura si en comptes de palanca hi ha un dòcil botó dissenyat per encendre’s justament quan la porta està disposada per a l’obertura. No abans. Ningú amb un mínim d’estimació per la seva integritat s’ha atrevit a explicar-los-ho, en part per la sospita que la seva actitud no és producte de la ignorància, però més que res per la certesa que podrien acabar estomacats igual que el botó.

c) Que amb notable freqüència els membres d’aquesta ansiosa confraria són els mateixos que s’aixequen de la cadira amb antelació inusitada, o que viatgen enganxats a la porta en permanent estat d’alerta, com si tinguessin la sospita que un altre espècimen de la seva mateixa raça està observant al vagó i per res del món estiguessin disposats a cedir-li el lloc preferent al costat de la porta, el que permet estomacar palanques i botons.

Tot això que fins a cert punt és hilarant resulta que està fent forat a les arques municipals. En el pressupost que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) assigna al manteniment de vagons, la partida dedicada a reemplaçar palanques i botons ha augmentat a un ritme sostingut durant els últims 10 anys, i sembla que tot respon al fet que el barceloní s’ha tornat campió mundial d’aquest maltractament. No és una gran partida, no arruïnaran la ciutat, però han aconseguit cridar l’atenció de les autoritats de transport.

TMB ha consultat amb ciutats parelles seves com París, Londres, Mèxic i Nova York i ha trobat que el percentatge del pressupost de manteniment de vagons destinat a arreglar o reemplaçar els dispositius d’obertura oscil·la entre el 2% i el 3%, mentre que aquí voreja el 7%. Es tracta d’una diferència de diversos milers d’euros.

Campanya a la primavera

La cúpula de TMB estudia mesures per reduir l’impacte, entre aquestes una campanya que està previst que es posi en marxa com a màxim la primavera que ve. Treballadors de TMB estan portant a terme una enquesta entre els usuaris del metro, i amb les primeres dades recollides l’agència de publicitat responsable ja té un eslògan temptatiu: «La palanca no en té la culpa».

Com bé saben tots els usuaris de metro, hi ha un microcosmos allà baix habitat per moltes espècies de viatgers, de les quals el maltractador de palanques en el qual ara ha posat els ulls TMB només és una part del tot. Hi ha altres espècies familiars, com els usuaris que saben amb matemàtica precisió quina porta de quin vagó quedarà encarada a les escales de l’estació a la qual tenen previst baixar, i que ho saben no només en els seus viatges habituals sinó també quan fan incursions en territoris desconeguts. És menys freqüent trobar el viatger que posa nerviós tot el passatge caminant amunt i avall del vagó, de vegades fins i tot de tot el tren, no se sap si perquè és incapaç de trobar un lloc que el satisfaci o perquè fer-ho forma part del seu concepte de viatge, però hi ha com a mínim dos o tres espècimens plenament identificats que cultiven aquesta pràctica. La diferència amb el maltractador de palanques és que el seu exotisme no fa minvar les arques municipals.

Tot i que la campanya està lluny d’estar decidida, s’estudia la possibilitat de posar missatges a cada porta assenyalant, vés a saber, potser la condició vulnerable dels mecanismes d’obertura. Encara que si la vara de mesurar és l’atenció que la gent presta als missatges al metro, per exemple als adhesius que demanen als viatgers que deixin sortir abans d’entrar al vagó, no se’ls augura gaire èxit. El maltractador de palanques potser es mereix un tractament de xoc.

Bon dia dels Sants Innocents. 

0 Comentaris
cargando