NOU MODEL DE MOBILITAT

La bici ultima el seu desembarcament definitiu a la calçada

L'ajuntament instal·la zones avançades per a ciclistes que permeten realitzar girs amb més seguretat

Les motos envaeixen aquests espais però el consistori creu que el temps posarà cadascun al seu lloc

zentauroepp41326368 bicis171215190639

zentauroepp41326368 bicis171215190639 / CARLOS MONTANYES

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

No es pot parlar de vençuts i de vencedors perquè en això de la mobilitat, un dia vas a peu, i l’endemà agafes el bus, el cotxe o la bici. Tots som una mica de tot. És més una qüestió de prioritats. I, per què no, de política. El Govern d’Ada Colau no pot admetre que no li agraden els cotxes dins de la ciutat. Però sí que ho pot deixar entreveure. Són petits gestos, subtils, com l’home de l’acudit de Gila que desespera l’assassí dient-li a l’ascensor que algú ha matat algú. L’últim punt d’aquesta llarga llista de decisions destinades a disminuir el pes del motor als carrers són les zones avançades per a bicicletes. S’estan col·locant a tots els nous carrils bici. Vagin-se acostumant que, al semàfor, el ciclista va davant per poder girar sense perill. Una qüestió de seguretat.

    

Barcelona no ha inventat res amb aquest senyal viari. Ja fa anys que es pot veure en ciutats europees molt més expertes en qüestions de ciclisme urbà, com Londres, Edimburg, o Estocolm. També a Espanya existeixen precedents, com el de Saragossa, que hi va apostar el 2012, i Santiago de Compostel·la, que les va implantar l’estiu passat. O en molts punts dels Estats Units: Boston, Portland, San Francisco, Washington, Nova York o Chicago. A tot arreu es comparteix la mateixa finalitat, la de donar més visibilitat a la bicicleta, facilitar-ne el gir al costat contrari del carril bici.

    

El consistori va començar a implementar aquesta mesura fa unes quantes setmanes en la nova fornada de vials ciclistes, els que el govern va prometre acabar abans que finalitzi el mandat, el maig del 2019. Recordin: una xarxa de 308 quilòmetres, gairebé el triple de la que Xavier Trias va traspassar a Barcelona en Comú. No s’arribarà a aquesta xifra abans de les eleccions, però poc hi faltarà. Adrià Gomila, director de Mobilitat, explica que aquesta és una «eina destinada a millorar la convivència i la seguretat a la via pública». No només per als ciclistes, col·locant-los davant del cotxe; també per als vianants, ja que fins ara, moltes bicis que han de fer un gir cap al costat oposat al seu vial utilitzen el pas de vianants aprofitant el vermell per als vehicles. I aquesta és una altra obsessió municipal des de temps de CiU: separar els que caminen dels que pedalegen.

    

La teoria és fàcil. El més complicat és i serà la pràctica. De com uns i altres faran ús d’aquesta nova caixa per a bicicletes (en anglès se les anomena precisament així, bike box). D’entrada hi subjau un problema principal: la invasió d’aquest espai per part, sobretot, de les motos. Sigui perquè en molts semàfors tenen les seves pròpies zones avançades, o per comoditat, són molts els motoristes que acomoden la seva màquina més enllà dels límits. També pot ser que sigui perquè encara són poques les bicicletes que fan servir aquests espais prioritaris. Com amb tot, caldrà acostumar-s’hi. «Aquesta invasió tindrà lloc  –assenyala Gomila– quan hi hagi poc ús per part dels ciclistes. Però amb el temps hi haurà més bicis i s’estendrà, i cadascú acabarà sent molt conscient de quin és el seu lloc».

    

Carles Benito, president del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), considera que la iniciativa «aporta la permeabilitat que necessita la bici per guanyar visibilitat» i aplaudeix que la calçada –no només els vials, tot l’ample de la via que poden usar com a propi– es converteixi en el «lloc natural del ciclista». 

    

Però al marge de les zones avançades, també reclama apostar per un altre model de gir, «a l’holandesa», que implica pintar un sortint del carril bici que permeti portar a terme el canvi de sentit a la perpendicular quan es passi al vermell per a vehicles. I no pas pel pas de vianants, sinó per l’espai que deixa l’ample del carrer en relació amb el que talla.   

SENSE MISSATGES

En algunes ciutats, sobretot als Estats Units, la zona avançada destinada a les bicis es pinta de verd, com una llengua que ve del carril ciclista, del mateix color. Aquí no es faran així, entre altres coses, perquè el manteniment és molt més car i perquè les motos, sobretot en dies de pluja, podrien anar a parar a terra (també les bicis, per descomptat). També s’inclou al terra, en lletres ben grans, la inscripció «wait here» (espereu aquí) per si a algun conductor no li ha quedat clar. Tampoc està pensat importar aquest missatge. N’hi hauria d’haver prou amb les dues línies contínues, separades uns cinc metres, que delimiten l’espai.

Notícies relacionades

    

Mercedes Vidal, regidora de Mobilitat, resumeix de la manera següent el full municipal en matèria ciclista: «No es tracta únicament de fer quilòmetres de carril bici. Es tracta també de fer-los més segurs, reduint el conflicte amb el vianant i millorant-ne la connectivitat. Barcelona està configurant una autèntica xarxa de carrils bici amb l’objectiu que passaran a formar part de la configuració viària de la ciutat. Per això no escatimarem esforços a dotar-los dels millors elements perquè siguin tan funcionals i eficaços com sigui possible».