El vergonyós lleó infantil de la Sagrada Família ja té substitut

Després de la xiulada que la tardor del 2015 va causar el primer lleó  que es va col·locar a la façana de la Passió, al costat del qual el felí covard d’El mag d’Oz semblaria un devorador d’homes del riu Tsavo, l’escultor Lau Feliu ja té a punt la versió 2.0 d’aquell fiasco. El lleó i també el be que es col·locarà a l’extrem contrari de l’acroteri de la façana ja estan esculpits. Una xarxa col·locada allà on durant unes breus però desconcertants setmanes va estar el primer felí anuncien que la col·locació de la nova escultura està a prop. Així doncs, com gairebé sempre que es tracta de la Sagrada Família, tornarà la polèmica, que ja ha començat a les xarxes socials entre els que han tingut l’oportunitat de fer un cop d’ull a les peces. «Pocs lleons ha vist aquesta gent». És un dels comentaris.

La Sagrada Família, tal com la va predicar Gaudí, havia de ser una mena de Bíblia de pedra, havia d’explicar el que els frescos romànics miraven de transmetre en l’edat mitjana, misteri i por. En vida, l’arquitecte de Reus només va tenir temps d’escriure la façana del Naixement. No va voler començar per la façana de la Passió perquè pretenia que aquesta fos tràgica, fins i tot tètrica, i, si hagués optat d’entrada per aquesta per començar els treballs de la seva obra magna, temia que fos un mal reclam per demanar almoines a favor de la construcció del temple.

’una gran part de l’obra escultòrica d’aquesta façana va començar a encarregar-se’n fa poc més d’un quart de segle, no sense una gran controvèrsia, Josep Maria Subirachs. Se suposa que va voler ser fidel als desitjos de Gaudí, que la va concebre com una cosa austera, i ja que del sacrifici de Jesús es tractava, va optar per sacrificar-ne de passada l’estètica. Però Subirachs va morir sense completar tot el conjunt. Van quedar pendents elements simbòlics del cristianisme previstos per Gaudí, com el Lleó de Judà, que representa el triomf de Crist sobre la mort, i el be d’Abraham, dues escultures que aniran col·locades sobre el desconcertant cimaci de la façana que sembla el costellam d’un gegant i que, efectivament, és el que pretén, ja que són els ossos dels morts abans de la resurrecció.

  

El nou lleó (esculpit amb pedra de la mateixa pedrera que pavimenta els Champs-Élysées de París, per cert) imposa més respecte que la primera i fallida versió del 2015, objectiu fàcil de superar, per descomptat, però tampoc té la presència d’un rei de la selva. No és, vaja, «el tros de pedra més trist, commovedor i contundent del món», que és el que Mark Twain va dir, per exemple, de l’escultura del Lleó ferit de Lucerna, un homenatge als centenars de guàrdies suïssos que van morir durant la revolució francesa en defensa de la família reial.

El lleó de la Sagrada Família serà motiu de comentaris, segur, i contribuirà així a afegir nous capítols a l’accidentada història dels lleons escultòrics d’Espanya. A l’estranger, no hi ha gaire que explicar excepte èxits. Hi ha els lleons londinencs de l’estàtua de Nelson, que per modelar-los es van utilitzar canons de la flota francesa derrotada per l’almirall. També és arxiconegut el lleó alat de Venècia, que ha aconseguit ser un símbol en una ciutat sobrada de senyes d’identitat. Mereixen també una menció Paciència i Fortalesa, els lleons de la Biblioteca Pública de Nova York, realment imponents.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

A Espanya, no obstant, els lleons venen maleïts, com els del Congrés, que també tenen nom, Daoíz i Velarde, herois del 2 de maig. En la seva primera versió, per falta de pressupost, eren de guix pintats de color bronze. Van rebre un inicial aplaudiment unànime, però al cap d’un any de pluges i mal temps, feien més pena que glòria. Van ser substituïts per altres, aquesta vegada sí de bronze, però també per estalviar eren molt petitons i objecte de burles. A la tercera, el 1872, van arribar per fi els actuals que es van elaborar amb canons capturats a l’enemic en la batalla de Wad-ras.

D’aquests lleons del Congrés queden encara fumejants les restes de la seva última polèmica, sorgida el 2012, quan per desconeixement o per mala fe algú va organitzar una campanya per dotar de testicles un dels dos.Per curiositat, el lleó 2.0 de la Sagrada Família surt del taller sense genitals.