Anar al contingut

L'ESCENARI

Passejada per la Barcelona 'smart'

Moltes innovacions tecnològiques han contribuït a millorar la vida ciutadana

'Apps', dades obertes i plataformes web ajuden a gestionar la informació que recullen sensors de tota mena

Carmen Jané

La smart city serà social o no serà. És el mantra de l’equip municipal d’Ada Colau, que repeteix una vegada i una altra que la tecnologia aplicada a les ciutats (el concepte de smart city) ha de servir per millorar la vida de les persones en tots els àmbits. Va tornar a insistir-hi aquest dimarts el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, a la conferència que inaugurava l’Smart City Expo World Congress, al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.
    

«No hi ha tecnologia, per més intel·ligent que sigui, que pugui compensar la regressió política o moral. Si abandonem la lluita per combatre el canvi climàtic, la pobresa o l’analfabetisme, tots els sensors, models o algoritmes esdevenen inútils o fins i tot perillosos», recordava el regidor, abans de demanar a l’audiència que aprofitessin per conèixer Barcelona i fins i tot «visitar la Sagrada Família».

EMPRESES
Del laboratori a l’experiència humana

L’actual filosofia municipal ha capgirat l’esperit amb què es va impulsar el congrés des de l’alcaldia de Xavier Trias: convertir Barcelona en el laboratori d’innovació de grans empreses per acabar rebent-ne els beneficis en forma de centres de recerca. Al seu principal valedor, l’exregidor Antoni Vives, se’l va poder veure ahir als passadissos del congrés, apressat i amb vestuari informal. En aquests últims set anys, que coincideixen amb les set edicions del congrés, Barcelona s’ha convertit en una smart city de referència dins del marc general, al qual s’han anat sumant cada vegada més urbs. Tothom accepta que les ciutats concentraran més de la meitat de la població mundial d’aquí molt poc i que el govern municipal concentrarà cada vegada més poder sobre la vida dels seus ciutadans. 

ELS SUPORTS
Localitzats per arribar abans

Dels primers esbossos de la ciutat intel·ligent –la gestió dels semàfors i de l’enllumenat o el Bicing, que ja ha complert 10 anys– s’ha passat a multitud d’exemples als carrers. Un dels més evidents és la informació visible del temps de pas dels autobusos, amb plafons a les parades i càlcul del temps en una app mòbil, que a més a més localitza l’usuari amb GPS i li indica el millor trajecte per arribar abans. També l’aparcament a la ciutat experimentarà un canvi radical amb la mobilització del pagament al carrer amb la app Appark, que localitza el vehicle i les places per GPS i permet oblidar-se d’anar posant monedes per pagar el tiquet de les zones blava o verda computant l’import exacte.

A INTERNET
Dades sobre qualsevol aspecte urbà

La febre per les apps –que s’ha calmat bastant en el poder municipal encara que se’n mantenen 30 en catàleg– ha mutat per la de les dades accessibles als ciutadans i a les empreses (l’open data). Gràcies a aquestes plataformes web es pot consultar des del cens d’animals domèstics o el funcionament de les escales mecàniques ciutadanes fins a les dades del padró o els mapes de plans urbanístics, o es poden fer nous serveis sobre elles.
    

Però la joia de la corona smart són dades en temps real dels índexs de so, qualitat de l’aire i trànsit, autèntics baròmetres de la salut ciutadana. Els sensors estan ocults en peces del mobiliari urbà, que han viscut una autèntica transformació. Els fanals, per exemple, ja no tan sols il·luminen sinó que es graduen sols segons la llum ambiental, permeten canviar la il·luminació, i incorporen antenes i senyals del wifi municipal, el Barcelona Wifi. Però el gran canvi no és tan visible i és tot el sistema informàtic de processat d’aquests milions de dades. Els sensors també capten fluxos de visitants en zones turístiques, com la Sagrada Família o el Born, i els moviments de vehicles gràcies a senyals en el paviment. S’han fet proves per convertir l’aparcament de superfície en un gegantí garatge on una llum il·lumini la plaça lliure, però de moment no han arribat a bon terme. I per a cotxes sense conductor, que exigiran un espectre molt més ampli de transmissió de dades i menys imprecisions en les localitzacions via satèl·lit.

INCLUSIUS
‘Beacons’ per ajudar a orientar-se

Els semàfors no tan sols s’activen amb botons sinó que emeten senyals a mòbils per als invidents gràcies a les proves que es fan amb tecnologia basada en beacons (balises) i bluetooth. A l’eix comercial de Creu Coberta, a Sants, també ofereixen informació de l’oferta de les botigues, una opció que s’estudia per a altres zones. També s’ha tornat smart la relació amb el govern municipal gràcies a les plataformes de participació tipus Dcode (basada en blockchain) o a l’app Bustia Ciutadana. O s’ha incorporat la realitat virtual i els codis QR per, literalment, fer parlar les pedres del Born. 

0 Comentaris
cargando