La Casa Vicens de Gaudí es despulla de lones i bastides

La façana de la Casa Vicens ja llueix des d’aquesta setmana en tota la seva esplendor, sense la gegantina lona que ha tapat les bastides durant dos anys, des de l’inici de la reforma per convertir aquest palauet –d’estil historicista mudèjar amb formes d’inspiració índia i japonesa– en un espai museístic. La primera mansió edificada per Antoni Gaudí, el 1883, té prevista l’obertura al públic aquesta tardor al carrer de les Carolines, a Gràcia, on es va construir entre camps de cultiu abans que Barcelona s’annexionés la vila.

El barri de Gràcia, juntament amb el de l’Eixample, és un dels districtes de la ciutat amb més enclavaments modernistes, i on de Gaudí també destaca el parc Güell, que igual que la Casa Vicens és patrimoni de la Unesco. Altres vivendes de finals del segle XIX i principis del XX són la Torre Sant Jordi, la Casa Gustà, la Casa Elisa Bremon d’Espinala, la Casa Fuster i la Casa Comas d’Argemir.

Joan Abellà, director de la nova casa-museu i exgerent del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), té la intenció de traslladar al públic que el preludi de Gaudí està a la Casa Vicens. «Tot això s’ha de fer en un immoble que va patir una transformació molt important, perquè es va concebre a tres vents i el 1925 es va ampliar i es va refer a quatre vents. El que era una casa unifamiliar, amb una escala que et portava a les habitacions, de sobte es va convertir en tres apartaments. Per una altra part, el repte és que sigui accessible al 100%», ha declarat. La mansió va ser adquirida el 2014 per l’entitat bancària andorrana MoraBanc.

Durant la presentació del projecte museístic, Abellà va avançar que l’accés es limitarà a «500 visitants diaris» per evitar aglomeracions a l’estreta vorera del carrer de les Carolines, que el districte de Gràcia està estudiant que sigui mig de vianants. Això entraria dins de la reforma urbanística prevista per a la reducció del trànsit a la pròxima avinguda del Príncep d’Astúries.

La restauració de les rajoles de la façana ha rebutjat les peces de ceràmica que presentaven un alt grau de deteriorament amb l’objectiu de substituir-les, reproduint-les amb la mateixa tècnica de trepatge amb què van ser fetes. Per això ara no totes seran originals. «Aquesta tècnica consisteix a preparar una plantilla d’un material impermeable, com un full de plàstic, retallant el dibuix de la imatge. Es col·loca la plantilla sobre l’esmalt i s’hi aplica el color amb l’ajuda d’un pinzell o esponja, aconseguint així deixar passar el color simplement per la part retallada per copiar la imatge sobre l’esmalt cru», explica a la web de la Casa Vicens Manel Diestre, ceramista i mestre artesà, fundador del taller de ceràmica Sot, especialitzat en la restauració del patrimoni arquitectònic.

ESPAI EXPOSITIU

Pel que fa a la distribució museística, a la planta baixa s’ubicarà la zona d’acollida de visitants; mentre que a la primera i la segona s’estan adaptant els antics salons per albergar-hi les sales d’exposició permanent centrades en la història i les característiques de la Casa Vicens i també les sales d’exposicions temporals i les d’activitats relacionades amb el museu. Al soterrani, tant de l’edifici original com de l’ampliació, que ha sigut transformat al llarg del temps, s’ubicaran la llibreria i la botiga. I a l’extrem final del jardí, un cafè.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Amb la seva obertura al públic, per primera vegada es podran visitar totes les obres de Gaudí catalogades per la Unesco. La Casa Vicens va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 2005, al mateix temps que la Casa Batlló, la cripta de la Colònia Güell

i la façana de la Nativitat i l’hipogeu de la Sagrada Família. Anys abans, l’any 1984, ja havien sigut reconegudes la Pedrera, el palau Güell i el parc Güell. La visita a totes aquestes obres gaudinianes és de pagament. Com també ho serà la visita a la Casa Vicens.