Anar al contingut

Barcelona estrena un rècord de set col·legis públics

El transvasament d'alumnes de la concertada obliga a obrir sis escoles i un institut nous a la ciutat

Tots els centres que s'inauguren aquest setembre tenen projectes educatius innovadors

María Jesús Ibáñez / Barcelona

zentauroepp39865048 barcelona 30 08 2017 nuevas escuelas municipales en barracon170901215002

ALBERT BERTRAN

Un se situarà en una antiga biblioteca rehabilitada, i la resta, en mòduls prefabricats, instal·lats (de manera provisional) a diferents solars de la ciutat. Barcelona estrenarà aquest 12 de setembre, amb la tornada a l’escola, set nous centres educatius: les escoles Eixample 1 (a l’antiga presó Model), Eixample 2 (a Roger de Flor amb Rosselló), Cartagena, Anglesola, Gràcia La Flor de Maig, i l’institut de secundària Martí Pous, a Sant Andreu.

A aquests s’hi sumen els tres instituts escola anunciats fa mesos –l’Antaviana, el Trinitat Nova El Til·ler– que sorgeixen de la fusió o ampliació d’equipaments existents. Totes aquestes oberturas converteixen el 2017-2018 en el curs amb un nombre més elevat d’inauguracions de noves escoles de l’última dècada a la ciutat. I totes elles són de titularitat pública.

Qualitat

La intensitat constructora que han viscut aquest estiu tècnics i operaris del Consorci d’Educació de Barcelona s’explica en bona mesura pel transvasament d’alumnes registrat a la ciutat de l’escola concertada cap a l’escola pública. Fa uns anys que es detectava el fenomen i en la passada preinscripció escolar, al març, ja es va marcar clarament la tendència. Amb la matriculació definitiva d’alumnes, al juny, es va acabar de confirmar que l’escola pública ha guanyat reconeixement i prestigi a Barcelona i és tinguda en compte com una alternativa educativa de qualitat.

Tant que en aquests moments l’ensenyament públic se situa a tan sols quatre dècimes percentuals per igualar la privada (la primera escolaritza el 49,6% de la població d’entre 3 i 16 anys, i la segona, el 50,4%), fet que reequilibrarà l’històric domini de la concertada a la ciutat, que va arribar a ser, no fa tants anys, 20 punts superior a la pública. «Era l’única gran ciutat europea on es produïa aquesta distribució majoritàriament favorable als centres de titularitat privada», reflexionava, en una entrevista amb aquest diari, Miquel Àngel Essomba, comissionat d’Educació a l’Ajuntament de Barcelona, que qualificava la situació d’«anomalia».

¿Què explica aquest traspàs d’estudiants d’una xarxa a una altra? La crisi econòmica va ser un primer element determinant. Les quotes que es paguen a molts col·legis concertats van fer que nombrosos pares renunciessin a enviar-hi els seus fills durant els anys en què les economies familiars no van ser gaire pròsperes. Ara, no obstant, el factor decisiu són els mètodes d’ensenyament innovadors que estan implantant cada vegada més escoles públiques. De fet, els set nous centres educatius que s’estrenen aquest curs aplicaran, tots ells, metodologies renovadores, en què l’alumne se situa al centre de l’aprenentatge.

Ho confirma, per exemple, Berta Mozas, directora de l’escola pública Cartagena, situada, paret amb paret, al costat del col·legi Els Encants, inaugurat el 2009 i convertit en un dels pioners d’aquesta onada d’innovació pedagògica. En el nou Cartagena, «els nens treballaran per ambients, construint el seu aprenentatge a partir dels seus interessos», detalla la directora. També l’exterior del col·legi (el pati, el barri) seran «entorns on aprendre», prossegueix Mozas, que insisteix en com és d’important que els alumnes «adquireixin autonomia, però que a la vegada treballin en grup, mitjançant projectes col·laboratius». La seva proposta ha convençut els pares del barri, perquè les tres classes que es van oferir en la preinscripció escolar es van omplir.

Fonts del Consorci d’Educació assenyalen que no només la crisi i la innovació pedagògica expliquen que la pública estigui de moda a Barcelona. Insisteixen que des de fa un temps s’està treballant per redimensionar el mapa escolar de la ciutat, de manera que totes les famílies tinguin accés al seu propi barri «a una oferta pública de qualitat». Hi ha zones, com el Poblenou, on el fenomen es produeix, a més a més, per raons demogràfiques, ja que s’ha convertit en la residència de famílies joves amb nens. 

0 Comentaris
cargando