Un terrorista abatut a Cambrils va ser delegat de classe a l'institut

"Recordo que a vegades parlaven entre ells en àrab. I llavors els dèiem '¡eh, en català, que ho entenguem tots!', però sempre en to de broma, perquè mai ens van donar cap motiu de desconfiança, tot al contrari. Eren uns companys més de classe en aquells temps. Però ara no pots evitar preguntar-te de què dimonis devien estar parlant, veient la barbaritat que tothom diu que han fet". Qui així parla prefereix ser identificat com a Jan, antic col·lega de pupitre a l'institut d'Omar Hychami i El Houssain Abouyaaqoub, abatuts per la policia en l'atac terrorista de Cambrils, i de Mohamed Houli, detingut després de resultar ferit en l'explosió de la casa d'Alcanar on els gihadistes preparaven explosius per atemptar a Catalunya i que va precipitar l'atropellament massiu de la Rambla.

Tan natural resultava la seva presència que fins i tot Omar va arribar a ser delegat de classe, com relata una font. "¿Qui arriba a ser delegat si no té la confiança i una certa ascendència sobre els seus companys?", subratlla. "Ningú que hagi tractat amb aquests xavals s'explica què els ha passat, com els han rentat el cervell d'aquesta manera tan bèstia", afegeix aquesta mateixa font. També Driss Oukabir, més gran que ells i detingut el mateix dia dels atacs, destacava en clau positiva, "per la seva habilitat per manipular circuits electrònics", com recorden dos companys de classe d'un grau mitjà que va cursar.

Tampoc Said Aallaa, mort a Cambrils, que va estudiar a Ripoll i a la localitat veïna de Ribes de Freser, portava una vida que permetés despertar el menor recel, si s'atén el relat d'una veïna a qui denominarem Puri. "Era un xaval correcte, que portava sempre els deures a punt i que encaixava perfectament a classe, jugant al carrer, fent qualsevol cosa. Parlava un català impecable, perquè era nascut aquí, com la majoria dels morts i arrestats", diu Puri.

"AQUELLs xavals que fan pinya"

La Patricia, mare d'un dels antics companys de l'equip de futbol sala de Moussa Oukabir, així mateix abatut a Cambrils, es refereix a ell com algú "disciplinat, d'aquells xavals que fan pinya". "El meu fill em diu que no bevien alcohol, que mai el veia a ell i als altres de festa, suposo que per la religió. Els xavals del barri els feien bromes a Moussa i a altres nois [d'ascendència magribina] sobre si els demanaven un bocata de llom, per allò de no poder menjar porc", descriu la Patricia, que demana mantenir en l'anonimat la seva autèntica identitat. Aquesta dona diu desconèixer si eren assidus a la mesquita. Una amiga de la família de Moussa i el seu germà Driss, detingut, informa sobre la situació a l'explicar que els neòfits en qüestions islàmiques no disposen de gaire informació d'un món "tan hermètic". "Sí que sé que acostumaven a anar a la mesquita els divendres, però poc més", afegeix.

Notícies relacionades

"La convivència ha saltat pels aires"

¿Per què a Ripoll?

El testimoni d'aquestes dues dones i els d'altres veïns reforcen la tesi dels investigadors que el procés de radicalització del grup fue extraordinàriament ràpid: "Algú amb carisma, amb moltíssima habilitat, ha sabut interpretar que fossin nois tan joves, més fàcils d'influenciar, per transformar-los d'una manera tan inexplicable", relata Patricia.

"Estem sorpresos, impactats, destrossats. ¡Era gent que es relacionava tan bé! Tinc amics que m'explicaven ahir que havien dormit a casa d'algun d'ells i em donaven detalls sobre com de bé els havien tractat. No s'ho expliquen, cap de nosaltres s'ho explica", detalla un xaval que prefereix ser identificat com a Fèlix. "Costarà, i molt, restablir la normalitat amb què convivien les nostres dues cultures, si és que s'aconsegueix. No eren amics, però hi havia bon rotllo, certa confiança. I és clar que la majoria d'ells són bona gent -raona el Fèlix-, però no em veig relacionant-me amb ells com ho feia abans. Almenys ara no. Aquesta tragèdia ho canvia tot".