Anar al contingut

ENCLAVAMENT EN TRANSFORMACIÓ A SANT MARTÍ

"El Poblenou està colonitzat per la tonteria"

El comerç de tota la vida va desapareixent al barri mentre els seus cadàvers s'aprofiten per obrir botigues i bars 'vintage'

HELENA LÓPEZ / BARCELONA

zentauroepp38382974 barcelona barcelon s 11 05 2017 sociedad reportaje 170512160326

DANNY CAMINAL

Davant del nou local de la llibreria No Llegiu, un dels exemples més evidents que el Poblenou no està perdutFruites Pilar. Crida l'atenció pel seu aspecte anacrònic. Pilar Pont té 74 anys i fa 45 que baixa al barri diàriament a vendre la verdura de la seva collita, a Arenys. "Primer estàvem al voltant del mercat. Tot érem pagesos. Després vam entrar a dins, i amb la reforma, ens tocava tornar a comprar la parada i no em sortia a compte. Em faltaven dos anys per jubilar-me, així que vaig trobar aquest altre local, molt a prop, en què conservava a la clientela, i m'hi vaig traslladar", explica Pont, l'última pagesa -l'última dona que ven la seva pròpia collita- del barri (dada documentada pel rigorós Arxiu Històric del Poblenou).

Li'n faltaven dos, però n'hi ha 10 més. Just per aquesta vida de barri, que tant atrapa i que, malgrat l'evident procés de gentrificació, segueix viva. "Les clientes em diuen que no me'n vagi, que què faran. N'hi ha fins i tot de terceres generacions", relata.

Just al local del costat de la petita verduleria de la Pilar, una botiga de roba amb el cartell en anglès. Només en anglès. 'These Things Barcelona. Clothes and Others'. Els dos Poblenous, paret per paret. Dues realitats que s'encreuen diàriament, gairebé a totes hores, a la Rambla, en forma de senyores arrossegant carros de la compra o xerrant en les seves característiques placetes, i turistes arrossegant maletes (i moltes vegades fotografiant les primeres).

El comerç de proximitat és sempre una de les primeres víctimes en els processos de gentrificació. De les més evidents, a més, ja que estan a peu de carrer. Tanquen adrogueries i ferreteries i obren botigues de 'muffins' o de productes bio. "Ens sentim colonitzats per la tonteria. Desapareixen els comerços de tota la vida i amb el cadàver de l'anterior botiga et fan un bar modern, 'vintage'", ironitza Àlex Lerís, propietari de la llibreria Etcètera. La seva dona, María Payés, també al capdavant de la llibreria del carrer de Llull, es mostra preocupada perquè pugui arribar a haver-hi un problema de convivència. "Aquest és un barri tranquil", apunta la llibretera, que, com gairebé tots, subratlla que no està en contra del turisme -"tots som turistes"-, sinó de la massificació. El monocultiu.

REGULACIÓ D'ESTRENA

Sobre la nova regulació de la rambla del Poblenou, que ha entrat en vigor aquest mes, Payés lamenta que s'hagi sigut "massa dràstics" amb "els negocis de tota la vida". "El problema va ser que van donar massa llicències, i la regulació arriba quan a la Rambla ja gairebé només hi ha bars", assenyala Salvador Clarós, president de l'associació de veïns.

Tere Moreno porta el Tío Che, l'orxateria centenària en mans de la mateixa família des de fa cinc generacions. El seu diagnòstic de la regulació coincideix amb el fet per Payés. "Nosaltres no ens dediquem al turisme. Estàvem aquí quan ningú apostava per aquesta rambla", reivindica. En el seu cas, han passat de 25 taules -17 a la Rambla i vuit al xamfrà-, a 12.

88 TAULES MENYS

En total, la regulació ha suprimit 88 taules, deixant-ne 336 al passeig central i 38 als xamfrans, reducció que sí que ha sigut aplaudida per les entitats que van iniciar una campanya per la "recuperació ciutadana" del passeig, el lloc on es fa més palpable la 'turistificació' del barri (a més de sobre i sota dels pisos turístics legals i il·legals que en els últims anys han aparegut al barri, és clar). 

Al barri, i a la Rambla en particular, els locals com els que amb tant d'encert descriu Lerís van robant cada vegada més protagonisme als negocis com el seu, el de Moreno o el de Pont. 

A la Rambla tenen fins i tot una botiga de souvenirs, senyal inequívoc que el lloc ha sigut conquistat pel turisme. Una botiga que bé podria estar a la Rambla, la que porta a Colomn, o en alguna de les pujades al parc Güell; amb la façana forrada d'imants de flamenques i paelles, postals de la Sagrada Família, xancletes de platja i samarretes amb missatges homòfobs com 'I think he's gai'.

0 Comentaris