L'autobús favorit dels carteristes

El conductor baixa del bus, en què amb prou feines queden un parell de veïns i cap turista. Són al dret i zigzaguejant carrer del Doctor Jové, a l’extrem muntanya de la línia. «El que fa més llàstima és quan et trobes tirada per terra del bus la documentació de persones grans. Ja saben a qui roben, ja...», explica. A més a més de ser-ho per l’aglomeració turística, la línia 24 és famosa per ser una de les línies preferides pels carteristes, just pel primer. «Abans teníem detectats tots els carteristes; ara n’hi ha tants que és impossible. A més a més, van combinant bus i metro», apunta Mario de Pablo, delegat sindical del Sindicat Independent del Transport (SIT) al comitè d’empresa d’autobusos de TMB. «Un dels problemes amb què ens trobem és que fins aquí no hi poden pujar busos articulats, amb molta més capacitat, per la dificultat del gir», afegeix.

Manuel Campo té 92 anys i és un dels pocs que baixen a l’última parada. Viu a la part alta del Carmel, Gran Vista amunt. Carrer, el de la Gran Vista, que fa honor al seu nom. Però, regles de la naturalesa, per obtenir una gran vista s’ha de pujar, i als 92 anys, per molt bé que es portin, com és el cas de Manuel –«¿el secret? No haver tastat el vi mai de la vida», presumeix– fer-ho a peu és gairebé un impossible, així que el 24 és el seu mitjà de transport de capçalera. «Com que jo pujo al principi de la línia, em puc asseure, i encara. La marabunta puja després, al parc Güell», explica.

Aparcat al costat  de la parada del 24, Manuel Martínez, taxista fora de servei, se suma de manera espontània a la conversa. «A mi també em van robar al 24. Això d’aquesta línia és una passada entre turistes i carteristes, tot i que al 92, que també puja al parc Güell, li passa pràcticament el mateix», assenyala.

Notícies relacionades

El segrest turístic del 24

Ofensiva guiri al Carmel

El cas de l’autobús 92 és també comentat per un grup de veïns en un altre 24 de baixada, a l’altura de la plaça de Sanllehy. El recorregut d’aquesta altra línia és gairebé tan llaminer com el del 24: del passeig Marítim fins a la Rotonda, passant per la Sagrada Família i pel parc Güell. Els guies japonesos que fan rutes low cost agafen també aquesta línia sovint.

Les veïns han alçat la veu en diverses ocasions. Al desembre, Ramon Masagué va publicar una carta en aquest diari en què relatava l’infern en què es va convertir el trajecte en el 24 cap al seu àpat nadalenc. La setmana passada va ser Francesc Sabater, un altre lector, qui denunciava en aquest diari com la ciutat havia hipotecat els serveis públics al turisme, també després d’un viatge en el 24.