Les normes municipals estan escrites amb testosterona

La realitat estadística és que la meitat dels catalans (46,93%) estan governats per alcaldesses, una xifra que, és cert, queda decantada pel pes de l’àrea metropolitana de Barcelona en aquest percentatge (Barcelona, l’Hospitalet, Badalona, Santa Coloma, Gavà, Castelldefels, Sant Boi, Sant Cugat, Esplugues…), però també és veritat que, després de les eleccions municipals del 2015, un 19,2% dels alcaldes de Catalunya són dones. I la xifra creix elecció rere elecció.

La realitat política és diferent. Les normes dels ajuntaments pràcticament no tenen en compte un fet tan natural com la maternitat. Ni per a les alcaldesses ni per a les regidores. El vot no es pot delegar als plens. La llei de règim local exigeix expressament la presència física perquè els vots siguin computats. Dura lex, sed lex, solen dir els entusiastes defensors de la lletra de la llei, encara que sigui una anacronia.

El debat sobre maternitat i exercici de la política té, això sí, el peu a la porta d’altres institucions. A cavall dels anys 2012 i 2013, primer al Congrés i després al Senat, es va aprovar una mesura per corregir els problemes sorgits amb anterioritat davant el fet que algunes diputades i senadores havien donat a llum. Es va decidir acceptar com a vàlid en aquestes cambres el vot telemàtic, des de casa o el despatx. Era un segon pas.

Sis anys abans es va obrir a 200 metres del Congrés una guarderia per a ses senyories. Un servei, segons com, controvertit. A Noruega, amb una baixa de 392 dies i el 80% del sou o 322 dies i el 100%, seria un espai d’allò més natural. Però a Espanya, a la cua d’Europa en conciliació i foment de la natalitat, que les diputades tinguin aquest avantatge tan escàs per a altres és xocant.

L’anomalia principal, no obstant, és la política municipal, sobretot perquè contrasta amb els passos que també s’han fet en direcció correcta al Parlament. A la Cambra catalana, la delegació de vot per maternitat està permesa des del 2006. Dolors Camats va ser la primera que va utilitzar aquest recurs, el 2007. Des d’aleshores, 14 parlamentàries més han fet servir aquesta disposició del reglament, però el més innovador potser és que aquesta setmana, per primera vegada al Parlament, dos diputats delegaran el vot al ple per paternitat.

Són el socialista Ferran Pedret i el popular Fernando Sánchez. Els homes es poden acollir a la fórmula per una reforma del reglament que es va adoptar el juliol del 2015.

La simple comparació deixa en evidència que la normativa que regeix als ajuntaments es manté en el passat. Però el cas de Colau té un plus. No és la primera vegada que una regidora es posa de part. Les convergents Mercè Homs i Francina Vila en són els casos més recents. Però sí que és la primera ocasió en què aquest fet afecta l’alcaldessa.

El cas de Díaz

El cas de DíazPer ara, Colau ha optat per un perfil baix. Durant l’embaràs no va fer bandera de si agafaria la baixa maternal o no. No ha convertit aquesta qüestió en un motiu de debat públic. Ha fet el contrari, per exemple, que Susana Díaz, la primera presidenta de comunitat autònoma a ser mare en el càrrec.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

El naixement del seu primer fill va coincidir a més a més amb l’època estival, quan l’activitat política baixa notablement. No obstant, no es va desenganxar del telèfon per seguir tot el que va passar aquell estiu, el primer després de ser escollida en quarta votació presidenta de la Junta d’Andalusia, informa Julia Camacho.

Ja abans de donar a llum, Díaz havia expressat la seva intenció de marcar distàncies amb el referent més immediat, la vicepresidenta de l’Executiu del PP Soraya Sáez de Santamaría. «Cinc dies no és una baixa maternal», va arribar a dir sobre el temps que va estar sense incorporar-se a la feina. Sinó al contrari, la baronessa andalusa va subratllar que era «conscient dels drets pels quals han lluitat moltes dones i molts homes» abans que ella, per la qual cosa no pensava renunciar al dret conquistat d’agafar-seuna baixa per maternitat.