Els Pelúos accepten el desterrament de la Mina per acabar la guerra entre clans

La lluita entre clans gitanos s'ha acabat amb l'expulsió dels Pelúos del barri de la Mina (Sant Adrià de Besòs). Més de deu famílies, que es van criar en pisos com els dels edificis del carrer de Venus o de Mart, han acceptat el seu desterrament definitiu del veïnat com a càstig suplementari per l'assassinat que van cometre set joves el 24 de gener del 2016 a la discoteca Nirvana del Port Olímpic de Barcelona. 

Aquest crim, del qual ja s'ha complert un any, va sumir la Mina en una crisi profunda. I la seva resolució ha recordat que la llei gitana, tant si encaixa en el Codi Penal com si no, segueix vigent. 

SENSE VALOR DE LLEI

Els Mossos d’Esquadra van investigar i van resoldre el 'cas Nirvana' en poques setmanes. El segell de 'tancat' es va incrustar a la carpeta del crim del Port Olímpic amb l'arrest de l'autor material de l'homicidi i d'un col·laborador, així com amb la imputació dels altres cinc implicats.

Però amb la detenció dels set agressors no n'hi va haver prou per sufocar el conflicte. De fet, no havia fet més que començar. La víctima era un membre del clan dels Baltasares, una família respectada -i temuda- que va jurar venjar-se. Els autors de l'apunyalament pertanyien a famílies dels grans clans dels Pelúos, Zorros, Manuel i Cascabel, residents a la Mina i a Sant Roc (Badalona). Segons la llei gitana, de transmissió oral, "un mort es paga amb un altre mort". I la venjança dels Baltasares no anava dirigida només contra els responsables del crim sinó també contra les seves famílies, sense importar el grau de parentiu, si no se n'anaven dels seus llocs de residència. Una tradició vinculada a les arrels nòmades del poble gitano, que per facilitar la convivència dicta que els parents de l'assassí se n'han d'anar per no ofendre els de la víctima.

LA FUGIDA 

Més de 500 persones van fugir terroritzades de la Mina i de Sant Roc durant els tres dies que va durar l'enterrament del jove 'baltasar' assassinat. La venjança, també segons les mateixes lleis gitanes, no es podia començar a executar fins que s'acabessin les cerimònies funeràries.

En aquell moment, a diverses comissaries dels Mossos d'Esquadra ja havien saltat totes les alarmes, conscients els policies que els Baltasares estaven disposats a aplicar la llei gitana "amb la seva màxima intensitat", reconeix el portaveu del cos, l'intendent Xavier Porcuna. Ramona, la mare de la víctima, ho va dir públicament en una entrevista amb aquest diari, en què va assegurar que als set agressors els "esperava la pena de mort" i que si les seves famílies no se n'anaven "farien una massacre". La policia catalana va traslladar aquestes declaracions a la fiscalia, que va decidir no actuar a l'interpretar aquestes paraules com el ressò del dolor per la pèrdua del seu fill i no com una amenaça consistent. 

32 INCIDENTS REGISTRATS 

Els Zorros i els Cascabel van ser indultats pels Baltasares als tres mesos. Els Manuel van tornar després del dia de Tots Sants de l'any passat, al novembre. Els Pelúos que han pogut tornar a la Mina en últim lloc són els que no tenen un parentiu directe amb els agressors. És a dir, els que no són ni pares, ni germans, ni oncles, ni cosins germans. Sí que han pogut tornar tots a Sant Roc, un barri on els Pelúos ja eren majoria. L'acord, segons fonts de la família dels Pelúos, "no s'ha redactat" i ha acabat sent més aviat "tàcit" que "verbalitzat".

Els Baltasares, durant aquest any, no han arribat a culminar la seva venjança, segons subratlla el portaveu Porcuna. Fins al mes de novembre, quan van tornar les últimes famílies amb permís per tornar a la Mina, es van registrar 32 incidents. Van ser "actes vandàlics, presència d'homes amb pistola a la via pública, ferits per arma de foc, robatoris, incendis, extorsions i agressions a policies", enumera Porcuna. "De cap d'aquests episodis -assegura el portaveu- es pot afirmar que guardi relació amb una venjança dels Baltasares".

Quan els Manuel van tornar a entrar a les seves cases, buides des de feia vuit mesos, el dispositiu policial "es va relaxar". Però es manté -encara segueix- amb un ull obert.

CALMA FRÀGIL 

Aquests dies la pau, o una cosa semblant després de mesos de màxima tensió, ha tornat a Sant Roc i, en molts sentits, també a la Mina. A l'escola Mediterrani, on van acusar la por dels primers dies, un dels mestres assegura que ara senten que "ha tornat la calma". L'alcalde de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau, confirma aquesta sensació. I tampoc dubta a descriure l'episodi viscut com el "més greu" que han originat i sofert les famílies gitanes de la Mina. Hauran de "canviar coses" per evitar això en el futur, però aquestes modificacions "s'han de produir en el si d'aquesta comunitat", avisa l'alcalde. 

Un veí amb més de 40 anys d'antiguitat al barri, que no es vol identificar, assegura que el conflicte s'ha tancat "en fals" perquè "no hi ha calma" al carrer "sinó por": la que infonen els clans més poderosos (Jodorovich, Manolos i Baltasares), que han liderat les negociacions oficials des de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC). 

DESPLEGAMENT DE 24 HORES 

Notícies relacionades

Els Pelúos a la policia: "Protegiu les nostres famílies mentre negociem"

Sense perdó per als Pelúos per l'assassinat d'un gitano del clan dels Baltasares

Aquesta crisi ha obligat els Mossos a teixir un dispositiu que protegís els veïnats amenaçats durant les 24 hores i, al mateix temps, les cases que van ocupar les famílies desplaçades. L'Àrea de Mediació, en mans de l'inspector Xavi Pastor, s'ha enfrontat sense descans -durant molts mesos- a un desafiament majúscul. Per començar la negociació fins i tot va ser necessari buscar "interlocutors vàlids". 

La preocupació de la Generalitat, que mai ha volgut valorar públicament l'assumpte, va arribar a tal punt que, per ordre del president, Carles Puigdemont, es va muntar una taula de treball interdepartamental amb l'únic propòsit de gestionar-lo. Paral·lelament, agents de les diferents unitats policials i demarcacions afectades es reunien pràcticament cada setmana (24 vegades en total) per estudiar dia a dia una situació que es podia descontrolar. Milers d'hores de vigilància i de negociació dins d'un pla de contenció activat sense que "ni un sol dels exiliats arribés a presentar una denúncia per amenaces en tot aquest temps", subratlla Porcuna.