Posi un dron en el seu casament

“Qué bonito es el amor, más que nunca en primavera” ho canta Pau Donés a la seva cançó ‘Depende’, un títol que ve bé per resumir el que passa aquí. Barcelona ha acollit aquest cap de setmana una fira de casaments a la qual s'arribava per un caminet de cors. Moltes parelles disposades a casar-se han tafanejat entre la vintena d'estands de fotografia, càtering, maquillatge, vestits, joies, globus i viatges. La seva cara denota tanta il·lusió com dubtes, perquè una cosa és doblegar el genoll i enfundar-se l'anell, i una altra molt, molt, molt diferent, posar-se d'acord sobre com, què, quan i on ha de desenvolupar-se aquell dia tan especial. El perquè sembla clar. S'estimen amb bogeria.

L'edat dels nuvis ronda els 30 anys però hi ha alguna parella reciclada. Són minoria, però també n'hi ha amb nens petits. En una de les parades de fotografia sorprèn una tele que projecta unes imatges aèries. La Silvia, empleada de la empresa Audiovisuart, detalla que el vídeo l'ha gravat un dron que suplementa el paio amb americana amb la càmera a l'espatlla, aquell que acaba sopant sol en una cantonada. “Agafem una tecnologia que sempre ha sigut prohibitiva i la posem a l'abast dels nuvis”. Explica que l'artefacte no sol volar durant la cerimònia per no despistar el personal, que l'ideal és deixar-lo anar durant l'aperitiu o quan arriben els nuvis, aquell moment tan improvisat de primer aplaudiment que t'agafa amb una torrada de salmó marinat a la mà i el primer glop a l'altra. A Barcelona, sap greu, no es poden usar per a aquest objectiu. Una cosa més barateta i recurrent són els fotomatons o les 'polaroid' a les taules, una manera simpàtica i subtil d'estalviar-se uns diners amb el professional de la imatge, aquell que et demana un somriure el matí del teu casament quan estàs en calçotets a casa dels pares.

DUBTES IMPORTANTS 

L'Isaac i la Jasmina, nuvis i residents a Barcelona, es casen el 2018. Ella és de Tenerife i s'estan plantejant una casament canari. Ell li va demanar la mà fa poc “i per ara el 'sí' es manté”. Es miren i somriuen. Amor fins a a les ungles. Volen una boda fàcil, sense complicacions, amb els més pròxims i la família. ¿Però on poses el tall…? Ah, amic… ¿Què passa amb els de la feina ? ¿I els amics dels pares? ¿I els 700 cosins? ¿I de debò calen flors al bany? El Rubén i l'Ana, jove parella de Nou Barris, ja han passat per aquest moment. “Vam tenir un parell de embolics importants però ho hem arreglat: família directa i 20 amics per persona. I sense gaires 'pijades'”. Un casament equitatiu.

No hi ha enllaç sense ball. Segur que deuen haver vist algun vídeo viral de parelles americanes que inicien el vals, la música s'atura, sona Michael Jackson, simulen sorpresa i de cop comencen a desplegar una coreografia de la hòstia mentre la tieta Dorothy crida com una boja. Mercè Pastor regenta una acadèmia de ball matrimonial i sap de què parla. Diu que alguns nois hi van arrossegats per les seves futures esposes, que normalment arriben amb cançons escollides -'Dirty dancing' és un clàssic, però compte que els passos exigeixen certa perícia- i que alguna vegada ha tingut un pare i una filla -i potser un nuvi amb somriure nerviós-. En cinc hores els té llestos per a petar-ho a Youtube. Ho demostra amb una classe ràpida durant la fira. I una cosa queda clara: la predisposició ho és tot.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Al recinte hi ha diverses 'wedding planners', persones a les quals confiar tots els preparatius del casament. la Carme, la Gemma i la Laia, simpatiquíssimes, treballen a Boda Ideal, una consultora ‘on line’. Abans comptava més gastar-se diners, però ara la gent es preocupa de passar-s'ho bé, sostenen. Tampoc es porta tant el vestit blanc, ni el cotxàs. Que si unes ‘food truck’, que si un cocteler, que si una banda de jazz durant l'aperitiu. El que no ha canviat és la veu cantant: “Quan venen a preguntar, la que parla sempre és ella”. Comprovat quedant-se un parell d'hores observant. Ells callen. Mans agafades a l'esquena mentre assenteixen i somriuen. Aquestes joves planificadores intueixen una creixent implicació de l'home. Però tímida: ningú discuteix el seu paper de teloners.

La fira se celebra al World Trade Center. A fora, a través d'un enorme finestral de vidre, a escassos 20 metres, hi ha amarrada la fragata militar brasilera Liberal, amb els seus canons i tot l'arsenal a punt. La veritat que imposa, perquè el vidre és immens però no es veu res del port, el mar o la ciutat al marge del metall del navili, que té un tap a les armes de llarg abast. És impossible no caure en la paradoxa. Sens dubte, millor fer l'amor que no la guerra. Però tot arribarà, ni que siguin petites batalles, perquè no tot és Rondel Or a la vida marital. I sense ànim de desanimar, aquí teniu unes dades: el 2015 es van registrar a Barcelona 3.745 casaments i 3.189 divorcis. S'imposa una fira de la ruptura. Només caldria una filera de bons advocats i procuradors.