PROPOSTA MUNICIPAL

Barcelona buscarà "consens" per aplicar una taxa turística als excursionistes

L'ajuntament assenyala que "no és fàcil" però que es podria articular d'entrada sobre autocars i creuers

El regidor admet que després de les al·legacions s'hauran de fer ajustos al PEUAT d'allotjament

Ahir, la cua per comprar entrades i accedir al temple es va organitzar dins del recinte de la Sagrada Família.

Ahir, la cua per comprar entrades i accedir al temple es va organitzar dins del recinte de la Sagrada Família. / ELISENDA PONS

3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

La controvertida proposta d'imposar algun tipus de taxa o gravamen sobre els viatgers que passen unes hores a Barcelona sense pernoctar  hores a Barcelonanomés veurà la llum si aconsegueix un consens sectorial i polític, i en aquest cas l'ajuntament buscaria fórmules per articular-ho. Les més factibles, segons ha explicat del regidor d'Ocupació, Empresa, Comerç i Turisme, Agustí Colom, podrien ser les aplicables a autocars que entrin a la ciutat –com ja es fa en altres metròpolis- i a creuers.

El regidor assumeix que la implantació d'un impost per als excursionistes “no serà fàcil”, però manté que la seva aportació serviria per modular els fluxos turístics i pal·liar les externalitats negatives del turisme. Opina que no es tracta d'afany recaptatori, sinó d'una contribució amb efecte “regenerador”. Dels 30 milions de viatgers que rep anualment la ciutat, només la meitat dormen en hotels o altres allotjaments, on sí que paguen una taxa turística per nit. La resta tenen un efecte palpable a les zones saturades, però sense retorn, argumenta el consistori.

La mesura, que ja va destacar la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, fa a penes una setmana, podria tenir un efecte regulatori, segons Colom. Va posar l'exemple del parc Güell, on el control d'accés ha permès frenar la saturació i generar ingressos per al seu manteniment. I va al·ludir a gravar els autocars pel seu ús de l'espai públic, sempre que es trobi consens i una via legal per fer-ho.

En plena fase d'al·legacions del PEUAT (pla especial urbanístic d'allotjaments turístics), el Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT ha celebrat una sessió de debat sobre l'impacte de l'urbanisme i l'ordenació territorial per avançar cap a un turisme sostenible a Barcelona. La doctora Maria Abellanet, CEO del grup CETT va plantejar d'entrada si el viratge al creixement sostingut (i filtrat) que imposa el nou pla urbanístic redactat per l'equip de Colau podria conduir a l'especulació, al revaloritzar els actuals allotjaments.

LÍMITS

Colom defensa que l'ajuntament ha hagut de posar fre a l'augment de places a l'entreveure un creixement de 10.000 llits a l'arribar a l'ajuntament. “Es tracta de créixer en un temps i espai limitat, i a un ritme sostingut”, perquè assegura que la voracitat del mercat pot no donar temps que la ciutat faci la digestió de tantes places. El regidor reivindica la preservació d'un centre urbà no devorat per l'activitat turística i que no perdi la seva identitat.

No obstant, assumeix que de les al·legacions presentades pel sector turístics en sortiran canvis al PEUAT definitiu. Algun de tan obvi com el de l'article que no permetria reformes integrals als establiments de la zona 1 o de sobresaturació, on l'ajuntament vol que vagi decreixent l'oferta. Aquesta mesura impediria la millora de la qualitat dels establiments, per la qual cosa es modificarà per reduir les traves a les reformes sempre que no suposin un increment de llits.

L'ajuntament, diu, també està obert a assumir ajustos a les fronteres d'unes i altres zones. En l'actualitat la proposta parteix de les unitats censals de Barcelona, però en alguns casos els límits podrien moure's segons les característiques de determinats carrers.

ICONES IMPLICADES

El regidor de Turisme també assenyala que entre els objectius de govern, que es vertebraran en el pla estratègic 2016-2020, hi figura que les icones no sols siguin part del problema, sinó “part de la solució”. Amb exemples com el patronat de la Sagrada Família i el Port de Barcelona, que hauran de ser actius en la resolució dels impactes que generen.

Encara amb tot, Colom assumeix que Barcelona ha de seguir estant a la Champions del turisme internacional. Experts com Ángel Díaz, president d'Advanced Leisures Services lamenten que el sector hagi perdut “la batalla mediàtica” sobre el turisme al no saber transmetre que suposa molt més negoci que el dels hotelers. I recorda que la despesa del viatger a dormir representa un 17 o 18% del seu pressupost, davant el 55% en compres i serveis, que afecten una trentena de tipologies de negoci de petit format i “democratitzen” el benefici del sector.

Notícies relacionades

Malco Mar, membre del comitè executiu del Gremi d’Hotels de Barcelona, ha demanat a l'ajuntament que reculli les al·legacions dels hotelers, especialment en el punt de les reformes a la zona de decreixement previst de places, mentre que Enrique Alcántara, d'Apartur, ha lamentat que el PEUAT no gestioni sinó que prohibeixi, al frenar qualsevol creixement de pisos turístics i limitar la seva nova ubicació a espais com oficines.

Per la urbanista Maria Buhigas, la clau és realitzar una gestió “dinàmica” del planejament, que no pot ser perfecte perquè “és polític” i el mercat “sempre va al davant” amb tendències imprevisibles com ha sigut el fenomen d'Airbnb.