L'arxiu més gran de la Barcelona obrera exigeix un local digne

L'Ateneu Enciclopèdic Popular vol tornar al Raval, barri d'on va ser expulsat a punta de pistola per les tropes franquistes el 26 de gener del 1939. Avui se'n compleixen 76 anys. D'aquí ve la data escollida per iniciar la campanya, que busca que l'Ajuntament de Barcelona compleixi amb el compromís adquirit el 2009, quan es va comprometre a reparar l'espoli executat pel franquisme i cedir a l'entitat un local que cobrís les seves necessitats. Més de 12.000 diaris i 25.000 llibres no es guarden a qualsevol racó, i un dels arxius més importants del moviment obrer de Barcelona ocupa molt d'espai.

L'eslògan de la campanya no pot ser més explícit: 1939-1977 papers cremats; 1977-2014, paper mullat. El franquisme va cremar gran part del seu valuosíssim arxiu -que conserva, entre moltíssimes altres joies, desenes d'exemplars de la biblioteca de Ferrer i Guàrdia amb la qual va fundar l'Escola Moderna- en una foguera a la Rambla, a un pas del seu local original, al carrer del Carme, i les quatre dècades de democràcia no han estat suficients per reparar el mal causat a una entitat que compta entre el seu fitxer històric de socis amb noms com el del poeta Joan Salvat-Papasseit, el de Joan Amades -pare del Costumari Català- i el de Salvador Seguí, el noi del Sucre.

ENTRE LES ÚLTIMES VOLUNTATS / Van passar dos anys des del compromís firmat el 2009 sense que el consistori mogués fitxa, fins que el maig del 2011 l'aleshores alcalde (li quedaven setmanes) Jordi Hereu i els representants de l'Ateneu van firmar un protocol per a la cessió d'un espai a Ciutat Vella -actualment es troben en precari en un pis al passeig de Sant Joan- en un termini màxim de dos anys. Un acord que tampoc es va complir. Al ser preguntat sobre això  en l'última Comissió de Cultura, el regidor de l'àrea, Jaume Ciurana, va respondre que el municipi «ha intentat donar sortida a la necessitat de l'espai». «Busquen un local de 1.000 metres quadrats a Ciutat Vella i no és fàcil, però forma part del pla de locals amb prioritat u», va concloure el regidor.

En aquest context, comença la campanya d'un Ateneu reforçat per noves generacions, saba nova que ha traslladat la reivindicació a la xarxa -a Laveudelateneu.org- i a les xarxes socials, on estan donant a conèixer la història d'un ateneu, tot i la seva història i el valor del seu arxiu, encara desconegut per molts a la ciutat. No van tenir sort d'entrar en l'onada de la recuperació de la memòria històrica viscuda en època del tripartit.

Malgrat la seva atrotinada seu sobre la majestuosa Biblioteca Arús, l'Ateneu té convenis en vigor amb diverses universitats pel gran valor documental dels seus arxius. Conserven, entre altres col·leccions, l'arxiu del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), grup anarquista armat al qual pertanyia Salvador Puig Antich, executat el 1974.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Estrenada la seva seu històrica el 1906, l'AEP va néixer quatre anys abans, el 1902, gràcies a dos obrers, Eladi Gardó i Josep Tubau, i a l'estudiant Francesc Layret, a casa d'aquest. El 1906 van inaugurar un local al cor del Raval, on van portar a terme la seva ingent activitat formativa en el col·lectiu obrer, que va arribar a tenir 25.000 socis, fins a l'entrada de l'exèrcit franquista a la ciutat. «L'Ateneu va ser el primer edifici no institucional que van ocupar les tropes comandades pel general Yagüe quan van entrar a Barcelona», exposa Manel Aisa, una de les persones que s'ha encarregat de mantenir viu i de vetllar per aquest valuós material que, després del llarg i gris període feixista, va renéixer el 1977 per rescatar la memòria de l'Ateneu i del moviment obrer a partir d'un reduït nombre de persones.

El projecte -a més a més de l'arxiu l'ateneu organitza conferències en altres espais diferents, donada la impossibilitat de fer-ho en l'actual, i edita publicacions- va renéixer al carrer de Montalegre, 5, en un local municipal, fins que la construcció del CCCB els va expulsar definitivament de Ciutat Vella i van anar a parar al pis on es troben en l'actualitat, també públic.