Anar al contingut

Sense sostre a les portes de l'hivern

A BCN hi ha gairebé 3.000 persones sense casa, 800 més que el 2008. Entre 712 i 900 dormen al carrer

HELENA LÓPEZ / VÍCTOR VARGAS / BARCELONA

Aquesta nit, unes 900 persones dormiran a la intempèrie a Barcelona. El 90% d'elles són homes i la seva esperança de vida és de 58 anys, més de 20 menys que la mitjana a la ciutat. La radiografia la fa Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, una de les entitats de referència en la lluita per garantir els drets de les persones que dormen al carrer. «Per intentar que ningú dormi al carrer», matisa maximalista. «És possible, hi ha ciutats que pràcticament ho han aconseguit, com Amsterdam», afegeix. «Nou-centes són les persones que passen la nit a la intempèrie. De persones sense casa n'hi ha moltíssimes més, gairebé 3.000», matisa Busquets. Aquesta xifra -2.933 persones, segons les últimes xifres municipals, del 2013-, era de 2.113 el 2008.

Descomptades les 900 persones que pernocten al carrer, les restants 2.100 persones dormen en petits assentaments -els grans, la majoria a Sant Martí, han estat pràcticament eradicats- o en diferents allotjaments públics o privats que ofereix la ciutat.

«Les xifres de què disposem ara com ara són aproximades, ja que l'Ajuntament de Barcelona va decidir fa un temps deixar de fer recomptes -segueix el director d'Arrels, que subratlla la importància d'aquests números per tenir informació real de la dimensió del problema-; el nombre de persones que dormen al carrer és un indicador social molt important. S'ha de tenir en compte que per cada persona que dorm al carrer n'hi ha una altra en risc d'acabar igual». Fonts municipals defensen que els seus càlculs són fiables sense necessitat de fer un recompte, ja que tenen treballadors socials pentinant els carrers diàriament, i rebaixen les 900 persones de què parla Arrels -que eren les oficials el 2013- a 712, segons xifres de març del 2014.

Tant si són 712 com 900, les entitats socials que tracten amb el col·lectiu tenen clar que els albergs són molt necessaris per parar el cop, sobretot a l'hivern. L'ajuntament anunciava dilluns que obria per segon any el centre d'acollida nocturn d'emergències, amb 75 places, per a l'operació fred, que s'ha de sumar a les 1.012 permanents, més els 108 llits extra que s'afegeixen quan la temperatura baixa de zero graus. Però coincideixen a dir que, per resoldre el problema d'arrel, el que fan falta són vivendes. El ja clàssic No s'entén, gent sense casa i cases sense gent, popularitzat per la PAH.

'HOUSING FIRST' 

En aquesta direcció, amb matisos, va la nova política municipal respecte a aquest problema, segons va anunciar l'agost passat la regidora d'Afers Socials, Maite Fandos. Es tracta d'una iniciativa coneguda com housing first, que, resumidament, consisteix a fer que les persones sense casa passin directament d'estar al carrer a estar en una vivenda «individual, permanent, digna i adequada a les seves necessitats». La majoria de persones que dormen al carrer asseguren haver passat per algun alberg però que això no els ha suposat una «solució a llarg termini». Són allotjaments temporals -un màxim de tres mesos- i les normes i els horaris que imposen no encaixen moltes vegades amb la seva manera d'entendre el món.

La implantació del housing first està en període de proves. Aquesta tardor ha començat amb 10 pisos i l'objectiu és treure'n a concurs 50 a principis de l'any que ve. El sistema es basa en la idea que l'estabilitat de l'entorn és bàsica. Per això, inverteix la metodologia actual, on els pisos d'inserció estan al final del procés, per situar la vivenda com a punt de partida. Les persones seleccionades -que en principi haurien de ser les que tenen menys opcions de sortir del carrer- hauran d'acceptar que el 30% dels seus ingressos, si en tenen, són per al lloguer, per iniciar una verdadera autonomia i rebre una tutela professional a domicili.

Temes: Hivern Pobresa

0 Comentaris