Can Batlló, el pa sencer

Josep Maria Domingo mirava l'escena amb certa distància. En un tercer pla, rere els dirigents polítics que presentaven l'operació i l'eixam de periodistes, més interessats en les declaracions de l'alcalde sobre els seus suposats comptes corrents a l'estranger que en el que es presentava allà, que no era una altra cosa que la culminació de dècades de lluita que han centrat gran part de la vida de Domingo, president del Centre Social de Sants i un dels impulsors de la  Plataforma Can Batlló pel barri.

En primer pla, l'alcalde Xavier Trias, el regidor d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, i el regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí. Presentaven els projectes per a la part recuperada del recinte fabril de Can Batlló, comprada per l'ajuntament a la Generalitat dins del pacte per eixugar el milionari deute del Govern autonòmic amb el local. Entre els projectes per a la immensa nau central destaca el trasllat de la seu de l'àrea d'Hàbitat Urbà a la nau, l'obertura d'un ateneu de creació  -un centre d'investigació per a la smart city de Vives- i el trasllat de l'Escola de Mitjans Audiovisuals.

L'aspecte que oferia ahir l'antic recinte fabril de la Bordeta, antigament propietat de la família Muñoz Ramonet i ara com ara plenament municipal, era pràcticament irreconeixible. Tres anys després de l'entrada veïnal a l'enorme espai -equivalent a una illa de cases sencera de l'Eixample- l'11 de juny del 2011, el que feia anys que era un polígon agonitzant es va transformar en un referent de la gestió ciutadana a Barcelona. El bloc 11, el primer cedit per l'ajuntament als veïns, va acollir de seguida una biblioteca popular, un auditori, una sala d'exposicions, un bar, sales d'assaig i fins i tot un rocòdrom. Però, seguint els cèlebres versos d'Ovidi Montllor, els veïns de la Bordeta van advertir ja al seu dia que ja no els alimentaven les molles, que volien el pa sencer, una cosa que ahir, mentre les excavadores anaven enfonsant naus -ja s'han enderrocat 21.505 metres quadrats dels tallers que no es conservaran-, es veia més a prop.

Vivenda protegida

Aquesta tardor es començarà a construir la primera promoció de vivenda pública al solar on actualment es planten tomàquets i mongetes -l'hort es traslladarà, creixent, a un altre solar- i ja ha començat la urbanització provisional de 18.688 metres quadrats del recinte, en els quals es preveu invertir més de 2,5 milions d'euros. La intervenció urbanística provisional preveu més enderrocs, la pavimentació i l'arbrat dels carrers, la instal·lació d'una xarxa de regs associada i la implantació de noves instal·lacions d'enllumenat públic, de subministrament d'aigua potable, de xarxa elèctrica, de telefonia i de telecomunicacions.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Sobre les primeres vivendes, es tracta de 26 pisos destinats a afectats urbanístics que l'Ajuntament de Barcelona aixecarà al número 31 del carrer de la Constitució a través del Patronat Municipal de Vivenda. L'edifici també tindrà 40 places d'aparcament i un pressupost de 4,2 milions d'euros. Els pisos disposaran d'una superfície d'entre 52 i 89 metres quadrats, amb d'un a quatre dormitoris. Aquesta primera obra estarà enllestida -segons van anunciar ahir els seus responsables- en 19 mesos.

Després d'aquesta promoció, el patronat té previst construir-ne una altra durant el segon trimestre del 2015 al carrer de Parcerisa, que constarà també de 26 pisos. En total, a Can Batlló hi ha sis solars previstos per a la construcció de vivenda protegida. A més a més de les dues promocions citades, durant el 2015 també començaran les obres als solars cedits a dues cooperatives de vivenda, una de 33 pisos, de Sogeur, i una altra, de 37, de La Col.