Els veïns exigeixen l'execució de la tercera fase del parc de la Pegaso

Durant molts anys, la resposta a absolutament totes les seves reivindicacions, tinguessin el caràcter que tinguessin, havia estat sempre la mateixa. Reiteradament la mateixa. «Quan arribi l'AVE». ¿El necessari reasfaltatge dels carrers? Quan arribi l'AVE. ¿Les millores en el mobiliari urbà? Quan arribi l'AVE. ¿La construcció d'equipaments comunitaris? Quan arribi l'AVE. Però, malgrat com és de pesat el mantra, els veïns de la Sagrera han estat sempre conscients que l'AVE no és ni serà la panacea, i que moltes de les actuacions pendents al barri no tenen res a veure amb la faraònica estació de l'alta velocitat. Posen com a gran exemple d'actuació pendent totalment deslligada del futur de l'operació ferroviària l'execució de la tercera fase del parc de la Pegaso, pendent -i sense calendari fixat- des de fa uns quants anys.

El parc de la Pegaso, la gran zona verda del barri, es va començar a construir als anys 80 del segle passat, fruit d'intenses reivindicacions veïnals (al seu dia s'hi van invertir 550 milions de pessetes); reivindicacions que no van cessar en el moment en què es va tallar la cinta inaugural. La lluita va haver de seguir uns quants anys més, fins a aconseguir que el parc estigués en les condicions pactades. De fet, Josep Barbero, president de l'associació de veïns del barri, explica que la lluita «encara no s'ha acabat», ja que, malgrat que som al 2011, el parc segueix inacabat. A la cantonada entre els carrers de Sagrera i Portugal hi queda una illa de cases, algunes de les quals estan en molt males condicions, ja que estan afectades des de fa uns quants anys.

QUEIXES REITERADES / «El problema no és únicament que ens falta un tros de parc, que també; el problema és que les vivendes a la zona pendent d'execució fa moltíssims anys que estan afectades i es troben en mal estat», explica Barbero. «Hem denunciat una infinitat de vegades que a la casa de la cantonada, la que es troba en més mala situació, hi ha un colomar que només genera porqueria», critica el líder veïnal, que insisteix que la crisi no serveix de disculpa, atès que la finalització del parc és un projecte que ja estava pendent en època de bonança i que «no hi ha cap excusa quan es tracta d'un problema de salut pública».

La no finalització no és l'única pega que els veïns de la Sagrera troben al parc, que fa tan sols uns mesos va reinaugurar el llac, tancat durant llargs mesos pel decret de la sequera i perquè patia unes pèrdues «d'escàndol». Alguns usuaris de la devesa opinen que aquesta va estar «mal concebuda» des del principi. «Hi ha molt espai desaprofitat, hi ha poca vegetació i hi falten bancs», argumenta Antonio, veí de la zona.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

A pocs metres del parc hi ha una altra de les espines clavades al barri, aquesta sí directament relacionada amb les obres de l'AVE. Es tracta de la torreta del carrer de Berenguer de Palou, a l'altura de Clara Zetkin. Un espectacular casalot aixecat sobre un terreny afectat per la reparcel·lació de la zona, abandonat des de fa anys i ocupat de manera il·legal per diverses famílies romaneses.

Es tracta d'un enorme edifici singular pel seu senyoriu, que els veïns demanen «protegir i convertir en un casal de barri per a activitats socials de l'associació». Una opció que, en principi, té tots els punts per fer-se realitat, malgrat que, com sempre, la gran pregunta és quan. És més, en l'acord d'equipaments firmats per l'anterior equip de govern, aquesta torre, amb una superfície de 978 metres quadrats de terreny, figura com l'equipament número quatre; i està inclosa al polígon d'actuació urbanística número u de l'«entorn Sagrera».