Quique Álvarez: "Valverde és un tio que creu en el planter"

Quique Álvarez (Vigo, 20 de juliol de 1975) es va formar com a futbolista en el planter del Barça. I també com a entrenador. A l’inici de la vuitena temporada, al setembre, va rebre una trucada del seu excompany Javier Calleja per ajudar-lo al Vila-real, l’altre club de la seva vida. 

–D’ensenyar a nens a dirigir professionals. Déu n’hi do, el salt. 

–Em va arribar l’oferta i havia de prendre una decisió ràpida. No és que ho estigués buscant. Es va presentar l’ocasió i em va venir de gust provar una cosa nova. Era el moment. Feia molts anys que estava al planter del Barça. Sempre costa anar-te’n del que consideres que és casa teva, però vaig pensar que era el moment de provar. I el millor lloc per provar-ho era el Vila-real, un club que conec, amb uns tècnics i dirigents que conec. Tot m’empenyia a acceptar-la.

­–¿Si no hagués sigut el Vila-real se n’hauria anat? ¿I que fos Calleja, un excompany, hi ha influït?  

­–No ho sé, però sí que sé que el fet que fos el Vila-real hi va ajudar. El club i la seva gent, és clar, facilitaven el canvi. Quan vaig parlar amb Calleja vaig veure que teníem una idea semblant, quadrava força. Si els seus plantejaments haguessin sigut molt diferents, potser no hauria acceptat

.

"No buscavanar-me'n del Barça, però es va presentar l'ocasió. Em venia de gust provar alguna cosa nova i no hi hi havia millor club que el Vila-real, un club que conec, amb uns tècnics i uns dirigents que conec"

–¿Ser entrenador professional era una de les seves aspiracions?

–Sí. Quan un decideix ser entre-

nador vol anar progressant i assumint reptes. A mi m’agrada molt el futbol base, però si t’arriba una oportunitat de l’elit, perquè la Lliga i el Vila-real són l’elit, és l’oportunitat perfecta.

–¿I li agrada el que està veient?

–Sí, hi estic molt còmode. El Vila-real és el club que coneixia, hi mana la mateixa gent, però té més recursos i més infraestructures. Quan jo era futbolista aquest club ja era un lloc  excepcional on estar.

"Quan era futbolista, ja era un lloc excepcional on estar. El Vila-real és l'elit, té eines i pressupost per tocar places europees. L'únic que li falta és conquistar algun títol"

­

–¿Com veu el Barça?

–A un nivell molt alt, com diuen els números. Hi ha gent que es queixa que no juga bé, però sap a què juga. El treball de Valverde i el seu grup és excepcional. El que passa és que estem molt ben acostumats, massa ben acostumats. S’exigeix guanyar jugant molt bé. Ara es guanya, potser de forma menys bonica, però és un equip molt efectiu.

–¿L’efectivitat és el recurs en èpoques de carestia?

–Soc dels que creuen que en el futbol s’ha de buscar la victòria  a partir de jugar bé.

–¿També ho creu el Vila-real?

–També, també. La nostra idea busca guanyar mirant de ser el dominador del joc, de ser protagonistes amb la pilota, amb altres registres diferents del Barça perquè els jugadors també són diferents. Però costa. Estem en el procés.

–¿L’objectiu del Vila-real quin és?

–L’aspiració és tocar les places europees. El club disposa d’eines i de pressupost per aconseguir-ho. No és fàcil atendre tres competicions, tot i que anem sisens a la Lliga, i hem acabat primers a l’Europa League i seguim vius a la Copa. El repte és conquistar algun títol, és l’únic que li falta al club.

–El Celta tenia l’avantatge de conèixer el Barça per Unzué, va dir Valverde. ¿El Vila-real té el mateix avantatge amb vostè?

–No tant. Juan Carlos va viure en primera persona dins del vestidor què es feia i amb quin propòsit. Jo, no. Jo puc tenir els coneixements dels partits que he vist i dels mecanismes, però a distància: Unzué i jo estàvem en el mateix club però en diferents equips.

 

"Tindrem un problema en el planter quan deixem de creure en els jugadors. Pedro va sortir quan estàvem a Tercera, Busquets no va jugar a Segona. Falta l'últim pas de confiar en ells"

–L’últim jugador ascendit del planter és Deulofeu. I el penúltim Rafinha. ¿El Barça té un problema?

–Els jugadors sortiran. La qüestió és creure en ells. Tindrem el problema quan no hi creguem. Veig que Valverde és un tio que creu en el planter. La formació de jugadors ha d’estar per sobre dels resultats. Pedro va sortir quan estàvem a Tercera, Busquets no va jugar a Segona. Es treballa bé i hi ha qualitat en els jugadors; falta, potser, l’últim pas de confiar en ells, sabent que, al final, necessitaran més adaptació i aprenentatge. Tret de Messi, els altres, fins i tot Xavi i Iniesta, van necessitar un temps al primer equip per arribar a ser els que han sigut. És el que vull creure.

–¿Falta més fe que qualitat, troba?

–El llistó està molt alt. No podem pretendre que surtin generacions cada any, tot i que sí que haurien d’aparèixer futbolistes de l’anomenada classe mitjana. Potser s’ha de fer una mica d’autocrítica. El càstig de la FIFA també va afectar. Conec els juvenils actuals i alguns podrien fer el salt. Hi ha nanos que tenen recorregut. No diré noms, Però no oblidem que parlem de pujar ¡al primer equip del Barça!

"El Barça conserva el seu estil però ha canviat certes coses. El que no pot perdre és la pretensió de ser dominador del joc. Estem molt mal acostumats; és molt difícil mantenir un nivell tan alt tannt de temps" 

–¿El Barça ha perdut l’estil, més aviat l’ha canviat?

–El Barça conserva el seu estil, però ha canviat certes coses. El que no pot perdre és la pretensió de ser dominador del joc, i no l’ha perdut, amb els matisos de si pressiones més amunt o més enrere, ni la vocació de planter. Però repeteixo, estem molt mal acostumats amb el Barça, és molt difícil mantenir un nivell tan alt tant de temps.

–¿Se’n va anar amb la idea de tornar o el seu camí va en una altra direcció?

–Aquest esport no saps mai on et porta. Tant de bo torni algun dia, és casa meva, allà on he crescut i m’he format, però vaig agafar aquest camí sense pensar on em portarà.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

–L’última: ¿com pensen frenar Messi?

–Com puguem. Treballant molt com a equip, ajudant-nos tots molt. És clar que un marcatge individual no és suficient. Messi té una superioritat tècnica sobre els altres futbolistes que no n’hi ha prou amb un jugador. És intel·ligent, fa totes les coses amb sentit i sembla que no hi és, però hi és. El problema amb el Barça és que no només hi és ell.