El barcelonisme s'irrita

En les paraules de Gerard Piqué després de la derrota de la Supercopa hi havia una barreja d’arrogància pel passat en què es va sentir millor –«és la primera vegada en nou o deu anys que vinc aquí que ells han sigut superiors», va dir– i d’humilitat i capitulació davant el present tempestuós. El crit és evident: el primer equip necessita ajuda urgent. De la directiva per rearmar la plantilla desvaloritzada i del nou entrenador per elevar el joc i l’ànim col·lectiu.

Ja a contrarellotge, la tocada junta intenta tancar la contractació d’un centrecampista creatiu (Coutinho) i un atacant amb regat (Dembélé). Dos perfils que, es diguin com es diguin, sempre han costat i costaran molts diners. I el bar dels fitxatges està a punt de tancar. La paciència ja ha perdut davant la presses. I no es pot dissimular en les negociacions. Tard, doncs, per regatejar a la barra. 

Al davant hi ha un Madrid atractiu, format per futbolistes imaginatius i habilidosos, ben seleccionats, i als quals Zidane els ha proporcionat un sentit de joc vibrant. No fa gaire l’aficionat blaugrana hauria acceptat poquets jugadors blancs per al seu onze titular ideal. Es deia: ‘¿tu del Madrid, amb qui et quedaries?’ I sortia Ramos, Cristiano en la seva esplendor, i para de comptar.

Ara passa el mateix però a la inversa. ¿De quants jugadors del Barça s’apropiaria si pogués el seguidor madridista per al seu equip titular? Pocs, segurament. I si aquesta comparativa s’estén fins al fons de la plantilla, s’entraria en el terreny de la golejada. Derrota per a la direcció esportiva blaugrana. 

En el partit del Bernabéu el Madrid va imposar una rotunda superioritat malgrat prescindir d’entrada de Bale, Casemiro, Isco i, obligatòriament, de Cristiano. Pilars de Zidane. I sabia a què jugava. A alguna cosa que s’assemblava al que li va funcionar al Barça més distingit dels últims anys.

Mala dinàmica

L’antinatural 3-5-2 d’Ernesto Valverde a la primera part alimenta la confusió sobre el patró de joc, avivada des de la incorporació de Paulinho, presentat ahir. La comissió tècnica barcelonista espera que el múscul del centrecampista brasiler pugui exercir d’efecte Davids en l’engranatge blaugrana. Davids va ser l’holandès que va reactivar el Barça de Rijkaard i Ronaldinho en el mercat d’hivern del 2004. A vegades, certament, n’hi ha prou amb un jugador nou i un bon retoc tàctic per variar una mala dinàmica sempre que hi hagi una idea clara.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Però costa imaginar un canvi així de sobtat. No sense més contractacions substancials que ajudin a pal·liar el gran forat deixat per Neymar. L’atac posicional s’ha debilitat, agreujat ara per la lesió de Luis Suárez, que estarà un mes de baixa arran d’una distensió al genoll dret que es va fer dimecres. Es perdrà els partits de Lliga contra el Betis i l’Alabès. Al darrere tampoc hi ha solidesa. I el centre del camp, on resideix el ser o no ser de l’essència blaugrana, no hi ha cohesió. En definitiva, a l’equip ara mateix li falta ajuntar-se per explotar el geni de Messi. 

Ambient caldejat

I és en aquest estat de confusió en què se la juga la directiva de Josep Maria Bartomeu els pròxims dies. La confusió arriba fins i tot a la firma de la renovació anunciada del crac argentí. Tampoc en això la junta ha sigut clara. S’endevina un ambient caldejat al voltant del Camp Nou i la moció de censura promoguda per Agustí Benedito, que va començar com una d’aquelles accions tòxiques i insignificants a què és tan afí el barcelonisme social, es pot inflar en gran manera si no hi ha una ràpida millora de l’equip. Una pressió excessiva per a un entrenador que tot just acaba d’arribar.