Les claus tàctiques del Vila-real-Barça: Amb Leo no n'hi ha prou

UNA FALTA PERFECTA PER SALVAR UN PUNT

En el gol de Messi, ja amb el rellotge marcant els últims sospirs del partit, va quedar reflectit l’autèntic problema del Barça. Va ser un equip que va generar molt futbol, però va tenir poca punteria. És a dir, va assetjar Sergio Asenjo, l’excel·lent porter del Vila-real, amb arribades per tots els racons de l’àrea, però sense la precisió i la punteria que se suposa que té un equip que posseeix un trident tan luxós. El gol de Messi, una genialitat més, va despullar, alhora, el defecte que afecta els blaugranes. El Barça del trident no té la contundència del trident. Ni més, ni menys. És Messi, només ell.

    Molts xuts (20 en 90 minuts, 7 a porteria), però poca efectivitat. És més. El gol de l’empat va arribar en una acció a pilota parada, mentre  que el Vila-real, amb molta menys producció ofensiva (sis xuts, tres a porta), va acabar sent igual d’eficaç. Al Barça el va rescatar una delícia, una falta perfecta, per més que Asenjo es mogués lleugerament  cap a la seva esquerra intuint que la pilota anava en aquella direcció. Però Messi va canviar radicalment d’opinió i va col·locar la pilota a l’escaire dret. Un golàs imponent que defineix el Barça actual. Genera, però no remata fi. 

MALA PASSADA DE DIGNE I DESORGANITZACIÓ

El Barça atacava amb comoditat, governant la pilota, empenyent el Vila-real a la seva àrea en l’inici de la segona part. Però, de sobte, Digne va prendre una mala decisió. A partir d’aquí van arribar tot un seguit de males decisions consecutives en el pla defensiu. Però tot va arrencar quan el defensa francès va enviar una pilota errònia a Iniesta en lloc d’aprofundir per la seva banda.  Digne no sabia que estava provocant una excel·lent transició ofensiva, que deixava nu el Barça. Pato, que estava parapetat a l’esquena de Busquets, va iniciar el contraatac que no va saber resoldre amb solvència el Barcelona.

    És a dir, un atac fàcil per als blaugranes va acabar amb Neymar trastocat, incapaç d’atrapar Sansone en la carrera i el Vila-real firmava un contraatac de manual. Amb només dos jugadors, i 50 metres al davant, van desequilibrar tres defenses del Barça i Ter Stegen, el menys responsable del gol. 

SENSE CONTUNDÈNCIA NI TAMPOC PRECISIÓ

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

No és un símptoma, ja és un autèntic problema. Al Barça li costa marcar gols. Sembla fins i tot irreal, però és autèntic. En els últims 180 minuts (Athletic i Vila-real), l’equip de Luis Enrique solament ha aconseguit dues dianes: totes dues, a més a més, de Messi. Per això, el problema està adquirint un to més que preocupant ja que està regalant punts, especialment perquè li costa obrir els partits. En cinc dels sis últims enfrontaments de Lliga, se n’ha anat al vestidor amb empat a zero. Abans això li servia per madurar els partits; ara, però, és la constatació que pateix massa, i això l’obliga a anar a remolc.

    A San Mamés va haver de lluitar contra un 2-0. Al nou estadi de la Ceràmica de Vila-real es va esforçar per igualar un 1-0. Va sempre per darrere dels rivals, sense el govern que tenia abans dels enfrontaments. Curiosament, el Barça ha guanyat aquesta temporada partits que ha jugat molt més malament i, al final, va marxar víctima de la seva impotència. Ara que té el Madrid més lluny i que el Sevilla ja està fins i tot al davant, l’equip de Luis Enrique paga aquesta inusual falta de contundència. Va sempre per darrere i ja no arriba tampoc a temps.