El punyent relat d’Ana Obregón després de la mort del seu fill: «Se’n va anar i jo me’n vaig anar amb ell»

Ana Obregón ha commogut aquest dilluns els espectadors de ‘Mi casa es la tuya’ amb el seu esquinçador relat sobre la mort del seu fill Aless després de lluitar contra el càncer. Després que un TAC i una ressonància mostressin que la malaltia havia desaparegut, al cap de pocs mesos, una revisió rutinària va confirmar que el càncer va tornar al cos d’Aless Lecquio: «Va ser l’única vegada que vaig veure que es va enfonsar una mica».

«Vam estar un mes i mig ingressats amb químio sense poder moure’s d’allà. Van haver de fer-li dues operacions i va començar la pandèmia. Li van haver de fer coses que són horribles. Vaig desaparèixer del mapa. El 24 de març [2020] em van trucar set metges per dir-me que hi havia poc a fer. Em vaig aixecar emprenyada i li vaig dir que sí que hi havia molt a fer. Vaig trucar a l’oncòleg de Barcelona i em va dir que hi anéssim, però, ¿com? No podia viatjar de cap manera, perquè era al llit entubat. Ens en vam anar en ambulància fins allà. ¡Uf! Vuit hores. No podia ni menjar», va narrar Ana Obregón.

Posteriorment, Ana Obregón es va posar a plorar al recordar com Aless va començar a tenir uns grans dolors pels quals havia de demanar morfina cada dues hores després d’arribar a Barcelona: «Jo dormia cada nit amb ell. Jo me n’anava a l’apartament, em dutxava, dormia una o dues hores i hi tornava, perquè volia que fos a prop, perquè li donava seguretat. ¡Quina merda! ¡Com va patir, collons!».

«S’estarà enfadant amb mi per veure’m plorar. Ho sento, Aless. Va patir moltíssim. L’increïble és que deia unes coses... Al veure’ns a l’Alessandro i a mi, em va dir que valia la pena estar així per veure’ns als dos junts», va afirmar l’actriu entre llàgrimes mentre rebia l’abraçada de Bertín Osborne.

Malgrat el seu estat, la família mantenia viva l’esperança que Aless es curés, però es va apagar sense deixar de somriure, per exemple, a l’oncòleg que el va visitar dos dies abans: «M’estava dutxant per anar corrents a l’hospital. 48 hores abans, em truca l’Alessandro i em diu: ‘El sedarem perquè no pateixi’. Era un dilluns. Així va ser. Aquella nit, els seus pares vam estar al seu costat agafant-li la mà. I aquella va ser la seva última nit. Se’n va anar i jo me’n vaig anar amb ell, Bertín»

«Vull que la gent sàpiga com de fort va ser el meu fill. Va ser valent fins al final, i el seu pare allà amb mi. Jo em vaig quedar abraçada a ell molt temps i se’l van emportar. Allà vaig deixar de ser forta. No sé com vaig ser tan forta, perquè ara no ho soc. M’està costant molt», li va dir Ana Obregón a Bertín Osborne.

Notícies relacionades

El fenomen Montoya arriba a la Selectivitat: apareix a l'examen d'anglès

RTVE pren mesures amb 'La familia de la tele': separa Aitor Albizua i Inés Hernand de María Patiño i elimina el cor d'un dels seus blocs

La presentadora també va explicar com va arribar a casa seva després que Aless morís a Barcelona: «Vaig entrar com morta, vaig estar sis mesos tancada a la meva habitació. Tots els meus amics, a les xarxes... el carinyo, ¡com els ho agraeixo! D’aquell temps recordo poc més que estar ficada a la meva habitació. Em costava caminar, em costava fins i tot parlar. Quan perds un fill et mors i tens l’obligació de continuar vivint».

«No ho he volgut perquè el meu fill m’ha donat una lliçó brutal de valentia, com me n’he de sortir jo amb ajuda. Me’n sortiré per mi mateixa, sense pastilles, sense ajuda. No ho vull. Vull sortir per mi mateixa i pel meu treball interior», va contestar Ana Obregón després que Bertín Osborne li preguntés si va necessitar ajuda, i va deixar anar posteriorment una demolidora frase: «Jo em perdono la vida cada dia. Em sembla tan injust estar jo aquí i ell que no hi pugui estar, divertir-se, amb la seva família, tenir fills...».