Fa 18 anys
L’entrevista de Rocío Jurado que confirma que sí que tenia un diari on escrivia els seus sentiments
La informació, revelada per ‘Socialité’, desmunta les versions d’Ortega Cano i Amador Mohedano dels últims dies
‘Socialité’ ha trobat la tecla per revelar un dels secrets més ben guardats de ‘la més gran’. Rocío Jurado sí que tenia un diari en què plasmava les seves intimitats, les seves reflexions i els seus pensaments, al marge de què, suposadament, fins avui dia coneixien el seu marit, José Ortega Cano, i el seu germà, Amador Mohedano. Les versions de tots dos, que en cap moment contemplen l’existència d’un diari o escrit en què ella pogués mostrar la seva faceta més íntima i personal, s’havien conegut en els últims dies, ja que tots dos indiquen que mai l’havien vist escriure, malgrat que fa uns anys havia descobert davant l’audiència la seva capacitat de reflexió, imatges que l’espai de La Fábrica de la Tele també ha ensenyat.
La prova irrefutable i definitiva és una entrevista del 2003 que Jurado concedia a un dels seus amics íntims, el periodista Pedro Ruiz, que sí que coneixia el gust de l’andalusa per la ploma. Si bé les declaracions encara estan ben guardades a la videoteca de la productora, 17 anys després l’entrevista és a punt de veure la llum. A més, el programa també ha demostrat en directe l’existència d’una carta escrita per la de Chipiona, que esbossa una jove i sensible Rocío, acabada d’arribar a Madrid el 1962 amb la seva mare, dirigida al seu amic Ricardo Naval. En aquest moment, preparava ‘Los Guerrilleros’ i es mostrava cauta amb la fama que havia d’aterrar en la seva vida: «Madrid és molt exigent amb els artistes. No ho tinc tot fet, tu saps que no és així».
Continuen negant la seva existència
Ja sigui per la docusèrie de la seva filla Rocío Carrasco, o per les baralles que encara assenyalen Ortega Cano en l’actualitat televisiva, Rocío Jurado segueix sent notícia. D’una forma o una altra, la que va ser la seva dona durant 11 anys, segueix present en la seva vida. Després de mesos de silenci, el torero afirmava amb les seves últimes declaracions durant l’estrena de ’Viva el Verano’, el nou programa de Mediaset presentat per Toñi Moreno, que seguia enamorat de la seva difunta dona, una cosa que va molestar i entristir Ana María Aldón, que va arrencar a plorar al sentir parlar el seu marit de la cantant, en l’emissió de ‘Viva la Vida’ del dissabte 21 d’agost. Poc després, ell mateix entrava en directe per parlar i fer referència a l’esmentat diari, que si bé havia sigut posat en entredit en l’entrevista concedida a Mediaset la nit abans, s’atrevia a desmentir una vegada més: «Era una broma».
Pel que sembla, Ortega Cano no tenia ni idea que a la seva companya sentimental l’apassionava el paper i la tinta per desbloquejar els seus propis sentiments, una cosa que segons Jorge Javier Vázquez, durant l’entrevista que Amador Mohedano, germà de la ‘coplera’, concedia a ‘Sálvame Deluxe’ el 17 de juliol, podria fer «plorar molt» tant a ell com a Gloria Camila, filla del torero i la gaditana. L’exmarit de Rosa Benito també subscrivia les paraules del seu cunyat. En els escrits, pel que sembla, Rocío Jurado no deixava canya dreta i carregava contra la seva família, sense pèls a la llengua, desfogant-se de la forma més sincera.
Donada la situació, i en vista del que va passar, Nuria Roca s’aventurava a parlar telefònicament amb Ortega Cano per conèixer la seva primera reacció a l’esmentada notícia, especialment després del seu sobtat canvi d’opinió en només unes hores. El de Cartagena no ha respost a la trucada, per la qual cosa no hem pogut corroborar si s’hauria retractat una vegada més de les seves paraules. No obstant, i fent cas del seu discurs, la parella d’Aldón no té por. El presumpte diari podria veure la llum en la segona entrega de la docusèrie de Rocío Carrasco, ‘En el nombre de Rocío’, la tardor que ve.
«Només vull que el que [Rocío Carrasco] expliqui sigui veritat, perquè jo tinc la lletra de Rocío Jurado, l’autèntica», indicava el murcià en el ‘late’ de la cadena privada divendres passat.
