Pacificar el centre de la ciutat sense col·lapsar-ne la perifèria, el repte de Vilanova i la Geltrú

Una de les qüestions que més ha marcat l’última legislatura a Vilanova i la Geltrú (el Garraf) han sigut les polítiques de mobilitat. Especialment l’últim any, amb l’aplicació de diferents mesures per pacificar el centre.

La més controvertida, el canvi de circulació a 40 carrers. Un revulsiu que ha provocat crítiques de l’oposició, veïns i comerciants, que es queixen del «col·lapse» generat entorn de la zona pacificada. Tots els partits afronten les eleccions municipals del 28M coincidint a reduir el trànsit contaminant al centre de la ciutat, però hi ha divergències en el model aplicat fins ara. El pròxim govern haurà de decidir si consolida els canvis dels últims anys o si els replanteja, mentre Espanya obliga a posar en marxa la zona de baixes emissions (ZBE).

Una de les primeres mesures polèmiques a Vilanova va arribar el 2020, quan el govern local va suprimir un dels dos carrils de la ronda Ibèrica per destinar-lo a aparcament. La intenció era traslladar als afores totes les places de cotxes suprimides a carrers del centre, ja que l’Estat instava els ajuntaments a ampliar l’espai de les voreres per garantir el distanciament interpersonal per la covid.

La mesura es va perpetuar en el temps i el govern assegurava que la reducció d’espai a la ronda afavoria un trànsit més lent i menys contaminant. No obstant, fa menys d’un any va canviar d’opinió i va optar per tornar el doble carril gairebé a tota la via. El motiu, segons l’executiu, era la necessitat d’oferir una via ràpida per la imminent pacificació del centre i també per la implantació de la ZBE a partir del 2024.

Més mesures

En paral·lel, l’últim any s’ha pacificat la rambla Samà, un dels principals eixos en sentit muntanya-mar. L’eliminació d’aparcaments i la construcció d’un carril bici van canviar la fisonomia del carrer i els comerciants van denunciar una pèrdua de clients. El govern plantejava el mateix model per a l’avinguda Francesc Macià, però el projecte va provocar nombroses crítiques i va derivar en una manifestació massiva de veïns i comerciants. La falta d’entesa i la futura construcció d’un aparcament dissuasori van deixar la reforma en punt mort.

Finalment, a l’espera que es concreti el desplegament de la ZBE –d’aplicació obligada l’any que ve–, aquest 2023 començava a Vilanova amb una transformació global del trànsit de la ciutat: entrava en vigor la pacificació de sis subzones del centre que comportaven canviar de sentit 40 carrers i prohibir l’encreuament de la rambla Principal a excepció de la carretera general. La mesura ha sigut fortament criticada per diversos sectors.

L’alcaldessa i candidata d’ERC, Olga Arnau, afirma que les grans línies de la pacificació ja estaven marcades el mandat anterior i recalca que van en consonància amb les directrius marcades des d’Europa i Espanya. Admet autocrítica en la manera en què s’han comunicat tots els canvis, però assegura que els primers estudis avalen la mesura. Segons l’ajuntament, en una de les travessies de la rambla Principal s’hi van retirar 7.500 cotxes diaris. «Només 500 feien trajectes necessaris a la zona, mentre que la resta travessaven la ciutat com a via de passada», apunta.

Arnau defensa que és necessari continuar descongestionant el centre i augura que en els quatre anys vinents es consolidaran els canvis acabats d’implementar. ERC aposta per traçar una xarxa d’aparcaments dissuasoris a tota la perifèria, millorar l’oferta de bus urbà i fomentar una baula de vies ràpides als afores.

Les postures dels altres grups

Des del PSC rebaten les mesures d’ERC. El candidat Juan Luis Ruiz es compromet a portar a terme un «replantejament íntegre» del model de pacificació «perquè ha sigut un desgavell». Ruiz retreu a l’executiu l’eliminació de vials de trànsit fluid i la pacificació d’algunes zones, que «fan un traspàs de cotxes a carrers que ara tenen el triple de vehicles, per la qual cosa generen més contaminació.» El candidat socialista adverteix que el model de Vilanova no s’ajusta a la normativa de les ZBE.

Des de Junts –responsables de la regidoria de Mobilitat l’últim mandat– auguren que en els quatre anys vinents es consolidaran els canvis implementats i aposten per focalitzar els recursos en una millora del bus urbà. En aquest sentit, proposen estudiar la gratuïtat per a tots els residents, ampliar-ne línies i també les freqüències de passada. En paral·lel, anuncien la construcció de nous aparcaments i l’ampliació del pàrquing soterrat del centre.

La CUP i Som VNG veuen «imprescindible» invertir en millores del bus urbà durant el pròxim mandat. Millorar el traçat dels llocs, agilitzar-ne la freqüència i renovar la flota són propostes coincidents de les dues formacions. També aposten per millorar la xarxa de carrils bici de manera consensuada amb els veïns i ampliar la pacificació a tots els barris, en especial el carrer Llibertat de Baix-a-mar. Els de la CUP insisteixen en la necessitat de definir les polítiques de mobilitat sostenible de manera consensuada a través de processos participatius, mentre que Som VNG recalca la necessitat de redefinir el model de ciutat en conjunt, de manera que no sigui necessari fer grans desplaçaments per anar a comprar, a treballar o anar a l’escola.

Notícies relacionades

Eulàlia Soria: el ‘remolí’ de coneixement que manté vives les tradicions de Vilanova i la Geltrú

«El retard pot ser de 10 minuts o de tot el dia»: caos a Sitges per la incidència de l’R2 de Rodalies

Al seu torn, Ciutadans proposa revertir les actuacions «delirants» desplegades l’última legislatura i defensen que és necessari «trobar l’equilibri» entre el cotxe, els vianants i els vehicles sostenibles. Critiquen que fins ara «s’hagi declarat la guerra al cotxe» i advoquen per «oferir alternatives», com una millor xarxa de bus urbà i aparcaments dissuasius als afores. En el programa també inclouen revisar els carrils bici i prohibir el pas de bicicletes per la rambla Principal.

Llegeix totes les notícies de Vilanova i la Geltrú a EL PERIÓDICO Vilanova