Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal
Deia Wyoming a El intermedio (La Sexta) que quan s'acosten eleccions passen indubtablement dues coses. Una: «Que posen a descongelar Manuel Campo Vidal a temperatura ambient perquè pugui moderar el debat». I dues: «Que Aznar sempre reapareix per criticar el seu partit i Mariano Rajoy». Té raó. Al marge de la descongelació del nostre estimat Manuel Campo, quan s'acosten eleccions hi ha gerros xinesos -o sigui, expresidents- que aprofiten per posar-se en moviment. ¡Ah! La tele és molt sensible a aquest tràfec de gerros. Quan Aznar es posa a fer postures i critica el seu propi PP, els informatius ho recullen amb fruïció. I els programes sorneguers s'exciten enormement perquè és un material impagable perquè el sarcasme aflori. Deia precisament Wyoming, repassant les últimes trobades públiques entre Aznar i Rajoy: «Aznar ja ni tan sols el saluda. Ha passat d'elegir-lo a dit per succeir-lo, a posar-li el dit directament a l'ull». ¡Ah! Expliquen els fontaners de Downing Street que quan Harold Wilson va cedir el càrrec a James Callahagan, li va deixar una carta en clau irònica que deia: «En moments de crisi, dóna-li la culpa al teu antecessor». Sembla que Aznar és bon coneixedor d'aquest consell. Però l'aplica al revés: «En moments de crisi, li dono la culpa al successor».
